diumenge, 20 de desembre del 2009

EL BETLEM DE TIRISITI (ALCOI)

Figura de Tirisiti

Dintre del bagatge cultural col·lectiu del nostre País trobem el Betlem de Tirisiti, declarat Bé Immaterial d'Interés Cultural, que se celebra a Alcoi des de fa més de cent anys. Les representacions d’aquest betlem són hereves d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titella, amb format menut i temàtica que combina elements populars i religiosos. Aquest substrat tan particular quallà en el marc de la industrialitzada societat alcoiana de meitat del segle XIX.

Representació Tirisiti al Teatre Principal d'Alcoi

Té, per tant, un gran valor històric i antropològic, i d’alguna manera nosaltres ens hem convertit ens els custodis d’aquest patrimoni cultural i, en conseqüència, de la seva supervivència.
Al Betlem de Tirisiti es poden distingir clarament dues parts: la "Part Sacra" (narració del naixement de Crist, l'adoració i la fugida a Egipte) i la "Part Costumista-Alcoiana", (escenes de contingut específicament alcoià, de situacions viscudes per part de personatges o de costums populars reflectides sobre l’escena, com ara les festes de moros i cristians)

Personatges del Betlem de Tirisiti

Alguns aspectes a destacar del Betlem de Tirisiti són el tipus de titelles –de peu i vareta, és a dir, els ninots van muntats sobre varetes verticals i corren per l'escenari pel si d'unes guies practicades entre els diversos elements escènics–; la vocalització dels personatges mitjançant l'ús d'una llengüeta metàl·lica; el paper del narrador que estimula la participació del públic; el tempo accelerat, quasi frenètic, que desplega l'acció; la gestualitat esquemàtica i divertida alhora o la música i els efectes sonors que reforcen determinades accions de la trama (colps de portes i finestres, sonar de campanes, caiguda de l’estrella, bastonades a la burreta...)

Escenari del Betlem de Tirisiti

És molt curiós fer esment al nom tan peculiar d’aquest Betlem. Per a mi Tirisiti sempre ha sigut Tirisiti i mai no havia parat esment a l'origen, però l’altre dia a la ràdio vaig escoltar el per què d’aquest nom. Inicialment el personatge del venter no tenia altre nom que aquell que l'identifica amb el seu ofici. Però el fet és que el públic acabà identificant-lo amb allò que escolta quan el venter crida a la seua dona, Tereseta, filtrada la veu de l’actor per la llengüeta metàl·lica que li és tan característica: “Tirisiti”. El nom del protagonista passaria, tot seguit, a anomenar el Betlem mateix.

Figures de Tereseta i Tirisiti

Vestiu-vos amb el vestit de la innocència i gaudiu-ne d'aquest fragment. (Pareu esment als gesots i a les cares dels menuts).

Fotos extretes de la pàgina web: http://www.betlemdetirisiti.com/

9 comentaris:

Garbí24 ha dit...

La veritat es que no el coneixia, cosa que ara ja no puc dir.

Comtessa d´Angeville ha dit...

A recomanar-lo toca. I lo que molava el barracó a la Glorieta? Quants hiverns allà les mares fent cua mentre mosatros els tiràvem trossos del berenar (comprat prèviament a El Túnel) als patets i les palomes... Primer any meu des de fa vint sense Tirisiti...

Clidice ha dit...

moltes d'aquestes petites celebracions conformen el nostre imaginari, és bo que no es perdin :)

Mercè ha dit...

Sí, a mi també m'agradava més quan ho feien a la barraqueta de fusta a la Glorieta. Recorde haver anat amb el col·le alguns anys i pagar un duro per l'entrada. Això sí, aquest any al teatre estaran més calentets, perquè mà que fa fred aquests dies...

Una abraçada

El Teu Blocaire Invisible ha dit...

Així que t'agraden els pessebres? En vols un com a regal?

Mercè ha dit...

Estimat Blocaire Invisible, reconec que la seva entrada inesperada m'ha fet molta il·lusió, ja veus tots amaguem un nen dins nostre. El primer que vaig fer va ser veure les estadístiques per veure si sortia la ciutat d'on ets o estàs, per tenir alguna pista. Pot estar tranquil, encara no sé qui és, ni tan sols d'on és.
Una abraçada.

Salvador ha dit...

És guai el Betlem de Tirisiti. Fa molts any que el vaig anar a vore i ara tornaré amb els nanos.

Bon Nadal. Salva

GEMMA ha dit...

Hola Merçè, Tirisiti, m'ha costat lletrejar aquest nom! Ara ja no em sabrà a nou quan el torni a sentir o llegir, no sé si algun dia veure en directe l'obra a Alcoi, em ve lluny, però el teu post m'ha fet una mica més apresa. Gràcies. Bones festes i que acabis aviat d'omplir de llibres les teves prestatgeries!!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És una bona mostra de cultura popular, anònima per a mi, fina ara.
Gracies, Mercè!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...