Dignitat

On habita el desassossec,

Àgueda Climent.

Dignitat

Potser siga una pobra dona,
que ho ignorés tot,
una burla que tots fan seva,
una dona qualsevol que s’arrossega
pels carrers fins perdre l’alè.

Sóc una captaire que es mor
per una trista almoina de dolçor.
Ho he perdut tot i no tinc ningú,
no tinc res a la memòria,
ni tan sols el so amable del meu nom.

Ja, definitivament, no sóc ningú.
Però, malgrat tot, mai he de perdre
la meva dignitat que em diu que sóc humana,

capaç de sentir i d’estimar.

Fa uns dies vaig trobar aquest poema entre els apunts de 4t d'ESO. Recorde que era per a un treball d'informàtica, -pot semblar estrany-. Havia de fer un escrit sobre el valor de la dignitat fent ús del programa Word. Els versos causaren tan bona impressió al professor que em vaig guanyar el seu afecte incondicional durant tot el curs.

Perquè no es perda el trascric i l'acompanye d'un quadre de la pintora Àgueda Climent.