LLIBRES CHUS

DADES LLIBRERIA

Nom: Llibres Chus

Propietària: Maria Jesús Seva Cutillas 

Adreça:  C. l’Ordana, 14

Població: Sant Joan d’Alacant

Web: www.llibresinfantils.es

Blog: www.chusllibres.blogspot.com

twitter: @ChusLlibres

Torne a casa amb una bossa de cartó, on algú ha dibuixat amb retolador permanent un regal, també permanent. Tatuat amb lletres de colors, un nom: «CHUS» i una adreça: www.llibresinfantils.es, amb unes ve dobles que semblen papallones dansaires. Hui he conegut Maria Jesús Seva Cutillas i la seua llibreria, situada en el número 14 del carrer l’Ordana de Sant Joan d’Alacant. L’atzar, de vegades, té aquestes coses, i et regala un lloc, una persona, un llibre (o molts). O com és el cas, les tres coses alhora.

Llibres Chus és una llibreria especialitzada i de referència en literatura infantil i juvenil en la nostra llengua, el que no vol dir que no hi tinguen cabuda llibres en altres llengües, els clàssics de sempre o els més venuts del moment. La propietària aposta, a més a més, per editorials xicotetes i independents, que normalment no tenen la capacitat de distribució que tenen les grans. Una tasca admirable i necessària, sobretot ara que els xiquets ja no poden veure dibuixos en valencià i cada vegada més juguen en la llengua que no els és pròpia. 

El nou local, obert ara fa ja tres anys, està dividit en tres zones àmplies i clarament diferenciades: la llibreria com a tal, la sala destinada a tallers i contacontes i la terrasseta on poder fer activitats amb els més menuts quan fa bo. Els llibres estan organitzats per edats i per temàtiques, amb un gust exquisit. De seguida els ulls busquen els raconets més acollidors, com aquell de la tauleta de fusta amb un sofanet i tamborets al voltant, o el de les dues butaques florejades que ens acullen, ens abracen, ens conviden a seure-hi per viatjar a les primeres pàgines de l’aventura escollida. 

La llibreria virtual (www.llibresinfantils.es) manté el mateix ordre i bon gust que la física. Així, comprovem que els llibres apareixen ordenats per edats: «els més petits», «pre-lectura», «inici a la lectura», «ja llegim», «el pas a grans lectors», «espai juvenil» i «pares i educadors»; i per temes: «l’art», «les pors infantils» com ara la mort, els malsons o el rebuig, «el món infantil», o «els grans temes» com l’amor, l’amistat, la felicitat o la llibertat... Chus, a més, ens fa recomanacions d’àlbums il·lustrats, ens parla dels imprescindibles de l’any i aporta la seua opinió sobre cada història. Si li demanes un llibre que no té a les prestatgeries –reals o virtuals– s’abilla amb barret i fuet per iniciar l’aventura i la recerca. És tota una Indiana Jones de llibres. 

Chus és una enamorada de la literatura infantil i juvenil, d’açò te n’adones als pocs minuts d’estar parlant amb ella. Molt probablement aquesta passió li ve de l’època en què son pare tenia un quiosc i ella començava a llegir còmics, una passió que anà en augment quan la seua filla obrí els ulls al món. Li he vist estrelletes als ulls quan li he demanat que em recomanara un llibre, o dos, o tres. N’ha obert, destapat i desplegat desenes . De tots els temes, d’autors de tots els indrets del món i per a totes les edats. És fantàstica. En un moment donat m’ha posat a les mans un llibre i m’ha convidat a llegir-lo per dir-li què en pensava. El monstre, de Daniel Martin i Ramon Trigo. No el coneixia. M’he esborronat sencera i quan he arribat al final només he pogut articular un sospir. Un llibre atrevidíssim que parla de la violència que pateixen els xiquets i no tan xiquets a casa. És el llibre que porte a la bossa de cartó decorada de manera tan naïf. Però no és solament el llibre: és la sensació viscuda, les paraules que no he pogut dir a la llibreria, el record de la conversa amb una dona tan extraordinària.

Hem parlat d’altres títols com ara L’ànec i la mort, de Wolf Erlbruch; Salvatge, de Emily Hughes; Allà on viuen els monstres, de Maurice Sendak; Amagar-se en un racó del món, de Jimmy Liao («presentar» Jilly Liao a la gent és una de les coses que la fan sentir orgullosa)... Títols no tan fàcils de trobar a les llibreries convencionals. I és que la selecció de llibres infantils que té és amplia i acuradíssima, i, molt important, canviant, perquè ella sempre va a la recerca de nous tresors. Chus és molt generosa i comparteix les seues troballes amb els lectors i els oients, i és que aquesta llibretera també conta contes als més menuts, sempre que la història se li haja clavat ben a dintre i puga ser capaç d’expressar tot allò que li haja fet sentir.

Més que una llibreria és una caseta de conte –de contes, més bé–, on setmanalment es fan activitats per a la canalla: cumplecontes, tallers de pintura, de cuina o d’arquitectura, animacions lectores... Sobretot m’ha cridat molt l’atenció una activitat que porta com a títol: Pa, xocolate i contes, que consisteix a que els xiquets berenen un trosset de pa amb xocolate mentre escolten un bon conte o un grapat d’ells. De seguida he evocat aquelles vesprades fredes en què sèiem al voltant del foc i els iaios ens contaven relats, faules o rondalles. Tots aquests tallers i activitats giren sempre al voltant d’un llibre. És importantíssim que els xiquets palpen, miren, òbriguen, fullegen els llibres, i entenguen que amaguen aventures fascinants. Si els creem l’hàbit d’escoltar històries quan encara no saben llegir, amb tota certesa quan aprenguen, agafaran ells sols un llibre, voldran anar a la llibreria del barri, passejar-se per les fires del llibre o visitar la biblioteca del poble. Així de senzill i així d’important. Un xiquet que llig serà un adult que pensa. 

Molts tenen la idea preconcebuda que la literatura infantil és un petit món –quasi un submón–, d’autors mediocres, incapaços de fer una novel·la per a adults, i unes poques obres, generalment clàssics, que paguen la pena. Com d’equivocadíssims que estan! Precisament, hui anava acompanyada de la meua germana, arquitecta de professió, que només entrar s’ha assegut en una de les cadires a fullejar un llibre d’arquitectura... per a xiquets! Sé que al·lucinava. Després s’ha sumat a la conversa que manteníem Chus i jo i ha anat endinsant-se en aquest món infinit i màgic –quasi un supermón– que és la literatura infantil. «Jo pensava que la literatura infantil eren els llibres de Peppa Pig, Geronimo Stilton i els contes de sempre». És un dia important: almenys un adult hui ha recuperat la seua ànima de xiquet.

El cor d’una llibreria batega al mateix ritme que ho fa el cor del llibreter que en té cura. Una llibreria és el seu llibreter, sens dubte. Maria Jesús Seva Cutillas s’ha guanyat a pols l’apel·latiu de «llibretera». Perquè un llibreter no és solament aquella persona que ven llibres –això ho sabríem fer tots–, un llibreter és algú que regala somnis i il·lusions, que ens convida a viatjar a indrets meravellosos per conèixer personatges entranyables, que ens dóna claus per entendre el món i així poder arribar a ser millors personetes. Ella, sens dubte, fa tot això. 

Reportatge publicat en el núm. 39

de la revista Lletres Valencianes