Un dia com avui, fa 71 anys, naixia a Alcoi un
homenot que representà la lluita, la llibertat , l'inconformisme i la
resistència; la música, el teatre, el cinema, la poesia; la llengua, la
cultura, el país. Avui em pose les seves cançons, com també faig d'altres dies,
i repare en què les seves lletres van carregades de denúncia: a l'opressió, la
censura, la fam, la misèria, la por, l'explotació, la corrupció, la precarietat
laboral o els sous de misèria... És evident que l'Ovidi -el nostre Ovidi, que
també podríem anomanar-lo el clàssic- està de total actualitat, i si no escolteu la cançó Voleu guerra? I què em dieu,
no és cert que, ara més que mai, ens calen més Ovidis?
Voleu guerra?
Un estómac cada volta més prim
més encongit i delicat, etc...
Unes despeses necessàries pel cap
cada colp més: aspirines, calmants.
Un cor més malaltís. Més cansat,
quotidianes angoixes i patirs
per notícies, per morts, per tot.
Va bé senyors? Va bé?
Una pell inclement marcada al viu
dura i aspra. Una pell cicatriu.
Uns ossos plens de reuma. Encarcarats.
Una sang canviada a poc a poc
ara ja no és sang bona. Mala sang!
Uns ulls cansats de veure fàstics,
bestieses. Imatges terrorífiques.
Unes orelles sordes de sentir
mentides. Paraules i sorolls.
Va bé senyors? Va bé?
Una boca mandrosa. Cansada.
Amiga de les mans: Tapa't la boca!
Un cervell desfet. Turmentat.
Uns pulmons a mig gas. Destrossats.
Una remor companya cada instant.
Terrible, que m'empeny al combat.
El darrer, el més fort, dia a dia.
Un fetge com un bou: demanant la topada.
I ara què senyors? Va bé? Va bé?
I una esperança que no em deixa mai:
Al capdavall morir-me content.
1 comentari:
Poc es parla de l'Ovidi Montllor al cinema:
Amanece que no es poco; El pico; El feixista, la Pura i el cas de l'escultura...
Més info ací: http://www.imdb.com/name/nm0600120/?ref_=fn_nm_nm_1
Publica un comentari a l'entrada