CAP DE SETMANA LITERARI AL MATARRANYA (I)

Com esperava, aquest ha estat un cap de setmana ben intens.

Dissabte ben matinet sortíem de València direcció Vall-de-roures. En arribar, com anàvem bé de temps esmorzàrem a l’hotel El salt (lloc ben recomanable) i desférem les maletes. Quan el sol començava a estar ben alt anàrem a la llibreria Serret per presentar i signar els nostres darrers llibres: Els somriures de la pena, de Manel Alonso, De la fusta a l’aigua, de Francesc Mompó i Somiant amb Aleixa, també de Mompó i de qui escriu. Crec que no exagere si dic que entre els tres signàrem un centenar de llibres en poc més de dues hores. Fou un plaer conèixer l’Octavi Serret, un prohom de la cultura en català.

Per la vesprada, després d’un dinarot a base de corder al forn i la migdiada corresponent, decidírem donar un tomb per la zona medieval del poble. I vés per on que una xica ens reconeix i ens demana que li signem els llibres nostres que porta a la bossa. La situació ens deixa desconcertats: des de quan paren als escriptors pel carrer? “Sóc la Clídice”. Ara tot queda més clar i una alegria immensa s’apodera de tots nosaltres. Ens presentem oficialment perquè només ens coneixíem del món virtual. Decidim anar a fer-nos una cervesa i després a pegar un mosset. Com que la companyia és més que agradable allargassem l’instant amb unes copes. La matinada ens sorprèn i al darrere queden hores de converses, de somriures, de complicitat. Ens acomiadem amb la promesa d’un retrobament proper.

Ens gitem amb cert cansament acumulat però amb l'encís enganxat a les ninetes. Demà ens espera un altra jornada plena de bons moments i de no tant bons.