Per les terres de l'Ebre i el Priorat (I)

Els darrers han estat uns dies força interessants. El Francesc i jo hem gaudit d'aquest viatge al terrat del nostre petit país, concretament per les terres de l’Ebre i del Priorat.

Dimecres sortírem cap a Tortosa ben matinet per aprofitar la breu estança que faríem allà i poder fer una miqueta de turisme per aquesta ciutat que no coneixíem. Només arribar descarregàrem maletes a l’hotel Tortosa Parc i férem una punxadeta al bar del mercat. En acabant passejàrem per la rambla Felip Pedrell, paral·lela a l’Ebre (lo riu que dirien els tortosins) per localitzar el lloc on a la vesprada hauríem de trobar-nos amb l’escriptor i blogaire Jesús M. Tibau per gravar el programa de televisió Tens un racó dalt del món. Als murs pintades de NO AL TRANSVASSAMENT i LO RIU ÉS VIDA; a les aigües, l’indecorós monument que homenatja a los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro.

Vés per on i en passar per l’Ajuntament l’atzar propicià l’encontre amb el Jesús abans d’hora, això sí, breu perquè ell treballava fins a les tres. Feia tanta calor que tornàrem a l’hotel per dutxar-nos i abillar-nos per a estar guapots per a la tele.

Cap a les quatre ens retrobàrem amb Jesús prop del Viena i de camí als estudis del canal 21 continuàrem la conversa que havíem deixat a mitges. Em féu molta gràcia quan ens explicà que hi havia una mosca negra que fins i tot havia dut a algunes persones a urgències per la picada que ocasionava i que només havien descobert un repel·lent: el Natural Honey. Sí, sí, el body milk normal de tota la vida. I clar, com que som de natura socarrons vam pensar que la companyia quan se n’adonara de la pujada de vendes a aquesta zona podria plantejar-se criar aquesta espècie de mosca per anar amollant-la per altres territoris i així augmentar les seues vendes.

La gravació del programa va estar molt bé (des del Club Disney que no havia anat a la tele). El Jesús s’encarregà de crear un ambient natural i distés durant uns minuts, i ho va aconseguir. D’una tirada férem tot el programa, on parlàrem dels nostres últims llibres: Lina Panxolina i el quadern màgic, Els fantasmes del Lacrima Coeli i Somiant amb Aleixa, d'aquest últim Jesús en llegí un petit fragment. Com és habitual també inclogué les meravelloses desdefinicions a què ens té habituats i també el nanoconte que tanca sempre el programa. A més, posaren un petit fragment de la cançó A mercè del temps, de Carles Pastor amb lletra del Francesc. Vam firmar un exemplar de Somiant amb Aleixa per al programa Tens un racó dalt del món, que per a qui no ho sàpiga és un anagrama que conté el nom del poble natal del Jesús: Cornudella de Montsant.

En acabant Tibau ens féu d’amfitrió pels carrers del casc antic de la ciutat, acompanyant el passeig –agradable si no fóra per la calor que encara ens queia damunt– d’explicacions i anècdotes. Deixàrem morir el que mancava de vesprada a l’habitació de l’hotel i per la nit eixírem a sopar. A l’endemà ens esperava Siurana...