ESCRIPTORS AL TERRAT: RAQUEL RICART I VICENT ORTEGA

Ahir tingué lloc una nova edició d’Escriptors al Terrat al Centre Octubre de Valencia. En aquesta ocasió els autors convidats eren Raquel Ricart (Bétera, 1962) i Vicent Ortega (l’Alcúdia, 1957).

Ricart és autora d’algunes novel·les com ara Un mort al sindicat (Tàndem, 1999); Van ploure estrelles (Tàndem, 2001); El quadern d’Àngela, guanyadora del V Premi Vila de Paterna de narrativa infantil Vicenta Ferrer Escrivà (Tàndem, 2010); o Les ratlles de la vida, darrer Premi Andròmina de Narrativa (Ed. 3i4, 2010).
Ortega, per la seua banda, ha escrit obres com ara El crim, finalista del Premi Ciutat d’Alzira 1996; El collidor d’ànimes, Premi Blai Bellver de Narrativa 2000; o Diumenge de Glòria, finalista del Premi Enric Valor de Novel·la 2001, totes elles publicades per l’editorial Bromera.

Dos escriptors ben diferents que plantejaren la seva exposició també de manera molt diferent. En primer lloc parlà l’autor de l’Alcúdia, que ens explicà a grans trets la seva trajectòria literària i com estava passant per un moment d’impasse literari. En el seu discurs reivindicava la dignitat de l’escriptor actual en valencià, totalment ningunejat en el nostre petit país.

Després fou el torn de l’autora de Bètera, que havia escrit unes pàgines on ens feia un recorregut per la seva bibliografia. Un relat intimista i encisador, que llegí amb veu càlida i serena, una veu que t’acaronava i et guiava per un viatge on ens descobria la passió per la lectura de memòries de persones extraordinàries –especialment escriptores–; on citava autores que d’una o altra manera han influït en la seva manera de concebre la literatura, com ara la Virginia Woolf, Jane Austen o Margaret Atwood; i on es podia llegir entre línies que el terme escriptora –encara que a ella li costa admetre-ho–també serveix per a definir-la.

Per acabar Vicent Ortega ens llegí un poema reivindicatiu al voltant d’un país petit, tan petit, que ni tan sols cap la paraula independència (us sona?) i contestaren algunes preguntes del públic, que malgrat la pluja i el fred havia pujat fins al terrat de l’Octubre per escoltar dos escriptors parlar de literatura.