Companys peculiars
Sempre havia volgut tenir una mascota, sobretot ara que feia algun temps que la meva única companya era la solitud. No acabava de decidir-me, així és que l’atzar va propiciar l’encontre. Va ser al Carrer dels Àlbers. Escarbotava amb insistència dins d’un contenidor amb l’esperança de trobar quelcom per emplenar el buit dolorós de l’estómac. Tot era pell i ossos, i quan em vaig capbussar a les seves ninetes només vaig poder trobar tristesa. Solament em va caldre un «pst, pst» perquè em seguira fins a casa.
Ja fa dues setmanes que compartim llar i moments. S’ha engreixat, li ha tornat el color al rostre i sembla feliç. Això sí, cadascú té les seves aficions: jo no puc evitar escotar música i ballar, i ella s’entreté fent punt de ganxo. I sempre trobe el temps per dedicar-li les carantoines i les carícies que es mereix.
Proposta per al Bloc dels contes "divers"
4 comentaris:
aquest gat farà parlar
És boníssim mercè! Aconsegueixes la sorpresa final i un bon somriure!
I tan peculiar aquesta dona que fa punt de ganxo.
Molt bon conte.
Estic amb Carme, amb sorpresa.
Salut.
Jesús, Carme, Calpurni,
MOLTES GRÀCIES.
Molts petonets.
Publica un comentari a l'entrada