Avui, ens aclamem a tu, POETA.
M'ACLAME A TU
M'aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.
Seras confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.
Seras confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.
9 comentaris:
Hem coincidit, Mercè, :) però malgrat tot, me la tornaré a escoltar. M'agrada molt!
Apa!, has anat a Burjassot a fer-te la fotografia per a l'homenatge. Quin luxe! :-)
Bona fotografia , bon poema i la versió de l'Ovidi ja és tot un plaer conjunt!
Molt bon homenatge, Mercè!
Ai Mercè:
No hi havia a Burjassot dos poetes com vosaltres
car de poetes com vosaltres en són parits bens pocs.
T'aclame a tu com un gran poeta.
Salut i bon homenatge!
Sí, hem coincidit Carme. Jo duc un parell de dies amb la cançoneta a la boca.
Pàmies, sí la foto és a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot; però et diré que no té molt de mèrit perquè visc ací.
Elvira, Arlequí, Montse, gràcies.
Vermelldelx... sempre tan galà i encantador. Més gràcies.
Esplèndid!!
gràcies!
Jo també m'aclame al poeta!
Gràcies guapa per aquest regal
Publica un comentari a l'entrada