diumenge, 12 de setembre de 2010

A L'ESTIU


A l’estiu

A l’estiu la mansa esperança de les hores
mentre sonen les melodies en l’aire.
Les gotes de la font freda, les rialles que obliden,
per l’esquena nua que perfila les línies de la subtilesa.
A l’estiu el bany de migdia i el bes de la tarda,
la fresca imatge dels pits o el silenci nocturn.
I tot l’any entre dos estius, calents i terribles,
salvatges sense manera, i mortals.
L’ahir i el demà en el cos suat i pueril,
en les blanques escopinades del melic ventral
i dues músiques, cadascuna a la vora de la carretera,
donant força al ritme d’un cor malalt,
donant blancor a la paret bruta de la façana
com si res no fóra sinó entre aquesta calor,
peresa de músculs i coll abaixat a terra.
Més bé la mansa esperança de les hores
ve entre dos nius buits d’ocells als estius.


Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià.
Alacant, 1977

4 comentaris:

Carme ha dit...

Ja anem coneixent mica en mica, aquest autor. Uns poemes preciosos, que me'ls he llegit tots encara que no hagi dit res. Aquest "A l'estiu", m'ha fet venir ganes de trencar el silenci dels comentaris. Produeix una barreja de sensacions... que es van trasmudant les unes en les altres, mentre vas llegint.

Lluís Bosch ha dit...

D'acord amb la Carme: a poc a poc coneixem l'obra d'aquest escriptor, i a mida que hi entres convenç. Ja li pots dir que et deu un sopar (com a mínim).

Bargalloneta ha dit...

Jo també hi estic d'acord

Mercè ha dit...

Gràcies. Estic recollint tots els poemes que escrigué mon pare, en la seva joventut la majoria, a manera d'homenatge. De segur que estaria molt content pel fet que després de més de 3 dècades hi ha gent que torna a llegir els seus versos.

Salut.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...