Blanques carns: 18 anys
Sobre les teranyines de la cova humida
reposen les carns blanques gesminoses,
càlides i afamades,
esperant l’assassí que les infle.
Sobre el vell matalàs de borra, despulla
de vestimenta riquíssima amb tot ritu,
calumniant el temps dormit.
Roig sagnós als seus llavis, els ulls tancats
amb les parpelles seques per la resurrecció.
Sense un llamp de vent, dret contra les ràbies,
blanc, transfigurat quasi,
apropant-se al foc i al retorn d’altres móns:
reencarnat els minuts més autèntics de cada vegada!
Novetat als ulls i vella saviesa,
eEl joc no perdut, la vida que no mor
i els passos dubtosos dels alens pressuts
cauran sobre les banques carns
Sobre les teranyines de la cova humida
reposen les carns blanques gesminoses,
càlides i afamades,
esperant l’assassí que les infle.
Sobre el vell matalàs de borra, despulla
de vestimenta riquíssima amb tot ritu,
calumniant el temps dormit.
Roig sagnós als seus llavis, els ulls tancats
amb les parpelles seques per la resurrecció.
Sense un llamp de vent, dret contra les ràbies,
blanc, transfigurat quasi,
apropant-se al foc i al retorn d’altres móns:
reencarnat els minuts més autèntics de cada vegada!
Novetat als ulls i vella saviesa,
eEl joc no perdut, la vida que no mor
i els passos dubtosos dels alens pressuts
cauran sobre les banques carns
que s’obren a les folles passions de primavera.
Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià. Alacant, 1977
3 comentaris:
Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
Salutacions, Striper.
No coneixia aquest autor. Sembla interessant.
Un poema precios amanit amb una imatge preciosa.
Publica un comentari a l'entrada