Com queden de lluny els dies en què érem sis a taula, on la teva única preocupació és si podràs tornar una hora més tard la nit de dissabte. Temps en què el temps sembla etern i encara no t’has preguntat què és la felicitat. Hem pogut rememorar els anys d’infantesa i la caixeta dels records que servem ben endins ha romàs oberta per uns dies.
1 comentari:
temps on la importància de l'instant era sense més. [i podria ser que no tot s'haguera perdut?]. aquesta setmana m'és especialment significatiu el teu post! salut!
Publica un comentari a l'entrada