dissabte, 18 d’abril de 2009

VIATJAR AMB RYANAIR

Sempre he pensat que era una persona tolerable i pacient, però m'he adonat que potser la cosa no siga així...
El dia 11 d'abril facturant l'equipatge per viatjar cap a Pisa vaig perdre els papers, l'educació i potser les maletes (en el moment que escric açò estic dins l'avió direcció d'Itàlia).
Tot començà quan una empleada de Ryanair, sud-americana i molt incompetent, ens ignorava quan li preguntàvem dubtes relacionats amb una estranya tarifa de 20 euros que havíem de pagar per no imprimir no sé quin paper. Després ens prohibí parlar en la nostra llengua, el català. Les seves paraules exactes foren: a mi me hablan en español i no en valensiano. Per descomptat no cedírem davant les seves ordres. (És trist que hagen oblidat tan aviat els seus orígens i l'orgull de la seva raça; què trist que ja no recorden com un imperi, l'espanyol, els furtà en el seu dia la seva llibertat, la seva cultura, l'or i clar està, la seva llengua).
Bé, la qüestió és que em tocà obrir les maletes per fer transvasament de roba perquè duia un sobrepès de 4 quilos. (La política de l'empresa Ryanair és de cobrar 15 euros per quilo que excedisca els 15, ni que fóra rellomello de vedella!). Tampoc no em deixava facturar quan el sobrepès era només de 500 grams, encara que no havia tingut cap problema a fer la vista grossa amb sobrepesos de 2 i 3 quilos.
Rabiosa i suada, torna-li: obri maletes i de nou a moure roba. Total que amb els nervis vaig perdre el cadenat i sense cap altra solució vaig haver de facturar la maleta de mà també, amb la conseqüent despesa de 20 euros més i amb el risc de fer-ho sense cadenat.
Tampoc ens ho posaren fàcil a l'hora de fer les reclamacions oportunes. Clar, arribada l'hora d'embarcar, decidírem que era millor no perdre l'avió que fer la paperassa.
Ara el meu neguit és si arribaran les maletes, i en cas de fer-ho, si estaran plenes... (Recorde que aquest post el vaig escriure a brut en ple vol: des d'un país que sembla ser que ja no existeix "País Valencià", fins al bressol de la cultura occidental).

3 comentaris:

Vicent ha dit...

No va ser gens educada eixa xica, però hem de veure que això no és més que el resultat d'una situació en la que la nostra llengua és menyspreada constantment. Sense vertaderes polítiques de discriminació positiva, i potser sense replantejaments territorials, és difícil que no es produeixquen eixe tipus de situacions.


PS: En la comprovació de paraules se'm demana que escriga "skings". Curiós terme: els skins monàrquics?

Anònim ha dit...

Intolerant!! que et costava de parlar-li en espanol a la xica?

la_Mers ha dit...

Si, home! Al final sempre som nosaltres els que ens hem d'abaixar els pantalons, no??

No és més intolerant, que una persona que està de cara al públic en territori valencià no admeta que li parlen en valencià, ni fer un mínim esforç per comprendre'l. No estic dient que el parle, sinó, com a mínim, que l'entenga.

Quan arribara el dia que comentaris com aquest siguen un cas aïllat i no un comentari general de tots els blavencians???

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...