Cap a les 6 de la vesprada arribàrem a Ca les senyoretes. Tinguérem l'oportunitat de contemplar la nova creació de Joan Olivares, un rellotge de sol encastat en el sòl de la terrassa. En la fotografia Olivares ens marca l'hora d'aquell instant.
La vetllada continuà amb el ja establit costum de fer-nos una ampolleta de cava amb formatges de l'Heretat del Pere. A la imatge potser aprecieu un insecte al líquid daurat, que anà a parar a la copa quan un de nosaltres se l'omplia.
La vetllada continuà amb el ja establit costum de fer-nos una ampolleta de cava amb formatges de l'Heretat del Pere. A la imatge potser aprecieu un insecte al líquid daurat, que anà a parar a la copa quan un de nosaltres se l'omplia.
Cap a les vuit de la vesprada visitarem la Pedra de Basset, on Joan Olivares ens féu un tast de la història de la pedra. Podeu trobar tota la informació picant la següent adreça:http://otos4.blogspot.com/2009/04/la-pedra-de-basset.html
En acabant Emili Piera ens parlà del 25 d'abril, dia en què es perdé no sols una batalla, sinó la nostra identitat. L'estona més emotiva va ser quan alguns dels presents tingueren el torn de la paraula.
Després el sopar, on tinguérem l'oportunitat de compartir taula amb el nostre estimat amic, Natzari. Cap a les dotze vingué l'hora de sentir en directe Pau Alabajos, acompanyat pel violí d'una sublim Laura Navarro.
A altes hores de la matinada ja només quedàvem la gentola, per a variar. Jordi Albinyana (banjo), Carles Pastor (guitarra) i el mateix Pau Alabajos (guitarra) ens acompanyaren amb la seva múscia i veu en els últims moments de la nit.
Vam poder dormir algunes hores encara. A l'endemà el temps quedà restablit i tots els rellotges de sol marcaven l'hora exacta. A la fotografia, un rellotge de sol per a cecs. Per a més informació: http://www.otos4.blogspot.com/
I per acabar d'arredonir aquesta crònica, com no, un vídeo de l'actuació de Pau Alabajos:
En acabant Emili Piera ens parlà del 25 d'abril, dia en què es perdé no sols una batalla, sinó la nostra identitat. L'estona més emotiva va ser quan alguns dels presents tingueren el torn de la paraula. Després el sopar, on tinguérem l'oportunitat de compartir taula amb el nostre estimat amic, Natzari. Cap a les dotze vingué l'hora de sentir en directe Pau Alabajos, acompanyat pel violí d'una sublim Laura Navarro. A altes hores de la matinada ja només quedàvem la gentola, per a variar. Jordi Albinyana (banjo), Carles Pastor (guitarra) i el mateix Pau Alabajos (guitarra) ens acompanyaren amb la seva múscia i veu en els últims moments de la nit.Vam poder dormir algunes hores encara. A l'endemà el temps quedà restablit i tots els rellotges de sol marcaven l'hora exacta. A la fotografia, un rellotge de sol per a cecs. Per a més informació: http://www.otos4.blogspot.com/I per acabar d'arredonir aquesta crònica, com no, un vídeo de l'actuació de Pau Alabajos:
2 comentaris:
Grecies per lo "estimat amic",vull coneixer a Agueda,ja!!!!!
Merce m'agrada moltíssim el teu bloc, i la música és genial.
Enhorabona
Publica un comentari a l'entrada