Podria parlar dels gestos de desolació de Jesús i de la Verge Maria, de la grandària de les llàgrimes de tots dos, del desconcert que causen les tres figures amb cucurutxa... Però res comparat amb la conversa que mantingueren mare i filla quan tornà del col·le:- Mamá le he puesto unos calzoncillos al Señor Jesús porque si no se le veía la churrita.
- Pues parecen unos pañales.
- Bueno mamá, no te pases con el Señor que el pobre murió y su madre llora mucho por él.
5 comentaris:
quines coses que tenen els nens! com es fixen en determinats detalls i transmeten el que senten!
Impactant!!!!
i deu n'hi do amb el dibuix
quina edat té???
petons
Molt bona l'anècdota Mercè; besets per a la futura geni! I molt bones vacances.
quina gràcia tot: conversa i dibuix!
Hola a tots!
És cert que diàleg i dibuix són boníssims. La nena en qüestió té sis anys.
Salutacions ben afectuoses des de València.
Publica un comentari a l'entrada