divendres, 6 de maig de 2016

"Infinitamant" a Silla

 

Ahir vam presentar "Infinitamant" a Silla. Finalment no va poder ser al pati de la Torre Musulmana perquè plovisquejava, així que ho férem a la Nau de Cultura. Vicent Carbonell introduí l'acte llegint algunes línies del pròleg del llibre fet pel poeta i amic catarrogí Ramon Guillem:

"Un llibre que ens presenta una nova veu per a la poesia i que esperem que serà per a quedar-s’hi. Uns versos que aposten per la claredat expressiva. Uns poemes que s’encasten de ple en la tradició lírica amorosa: perquè si l’amor és una de les respostes possibles que la humanitat va crear per a enfrontar-se a la mort, tots sabem que també és aquest un dels propòsits de la poesia."

Ivan Brull ens dedicava unes paraules precioses, a mi i al llibre, que espere que m'envie per tornar a rellegir amb calma, sense la colpidora emoció del moment. Com ell ben digué es tracta d'uns apunts vitals, escrits des de la innocència; uns versos senzills i pulcres que descriuen un moviment de caiguda; uns poemes que encara cremen per la proximitat dels sentiments...


I jo vaig parlar una mica de la meua trajectòria poètica, de com es va gestar el llibre, dels símbols que es repeteixen com la revolta obsessiva de l'infinit, de la màgia numèrica que s'hi amaga... i vaig llegir poemes. Perquè com un dia em digué el poeta Ramon Guillem, els poemes no s'han d'explicar, s'han de llegir i, sobretot, sentir.


POR

Recordes que una vesprada 
–potser era un matí o una nit, 
amb tu mai vaig saber llegir les hores– 
et vaig demanar que no em condemnares 
als llimbs de les persones oblidades? 
Tinc por. 
No una sola por, sinó moltes pors. 
Por d’habitar algun dia aquest lloc 
que jo mateixa vaig inventar. 
Por que em deixes de voler com em volies. 
Por de quedar-me sola estimant-nos. 
Por de naufragar sense tu. 
Por de no saber vèncer el monstre que m’habita. 
Por que siga massa tard. 
Por a la por...



Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...