dilluns, 16 de juny del 2014

"Els mots, i no" de Juli Capilla. Presentació al Café Malvarrosa de València.

El passat divendres 13 de juny es presentava al Café Malvarrosa de València el darrer poemari de Juli Capilla: Els mots, i no, publicat en la col·lecció PLAERDEMAVIDA de l'editorial Germania. Un lloc molt emotiu per al poeta, ja que aquest café llibreria està ubicat en el carrer de la seua infantesa.


L'acte estigué presentat pel periodista i escriptor Antoni Gómez, que ens féu un recorregut pels anteriors llibres de l'autor fins arribar a aquest. D'Els motos i no féu una anàlisi acurada i perfecta, on parlà del llenguatge, de l'estructura i de l'evolució del poeta entre d'altres coses. Els mots i, no és un recorregut amorós forjat a partir dels quatre elements formulats pels filòsofs presocràtics de la Grècia clàssica: aigua, terra, aire i foc, que estructuren el llibre en funció de la pulsió eròtica o amorosa. Una pulsió que, conforme avança el llibre, es decanta de manera inexorable –i trista– cap al buit, precisament el cinquè element de què parlaven la majoria de les escoles filosòfiques de l’edat mitjana ençà. 



A continuació, Juli Capilla i jo mateixa oferírem un tast dels poemes que conformen el llibre amb un recital on la música i els quatre elements (aigua, terra, aire i foc) juguen, com en el llibre, un paper crucial. 



Com no, en finalitzar la presentació i el recital, l'autor dedicà exemplar del seu llibre, que podeu adquirir en el mateix Café Malvarrosa, en el número 20 del carrer Historiador DIago.


Us deixe un dels poemes del llibre...

Amoramar 

Amor, la mar, des del cim del Penyal
se’ns ofereix, un altre cop, mordaç, 
impecable en el tacte i el salobre, 
vessant de brea en els plecs del ventre.
Al cimal, les gavines cauen en vol
o llibertat per l’aiguavés dels somnis,
i el vent, des de l’aire, és una mà
que tot ho encalça i purifica 
sense adonar-nos-en, sense pensar-hi. 
Aquesta mar tan nostra ens reclama, 
ens atrapa, ens embolcalla, ens enamora...
El temps ha esmicolat l’espill i ara 
Tirant jau mort amb un rictus pacient,
indiferent al ritme de les coses. 
L’amor, però, perdura en el bes 
que mai va ser, més enllà de les galtes;
en l’espurna d’uns ulls que reflecteixen 
la Bellesa del mar –l’amor– des del Penyal.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...