Els ulls de Bob és el tercer treball de Carles Pastor en solitari, després de Travellers (2006) i La noia del Nord (2009). En aquest darrer disc amb sabor de blues, de pop i del rock més clàssic, Carles Pastor ha musicat onze poetes valencians actuals: Jaume Pérez Montaner (Que sempre torna), Ramon Guillem (Síndrome d’abstinència), Isabel Robles (Adagio), Eusebi Morales (Galimaties), Maria Fullana (Les muntanyes), Encarna Sant-Celoni (Paròdia), Francesc Mompó (A Guillem Agulló, A Mercè del temps), Teresa Pasqual (A la mesura de les teues coses), Enric Monforte (Capital del dolor), Manel Alonso (Dona) i Berna Blanch (Deixeu-me).
El disc duu una presentació del crític musical Josep V. Frechina, i la funda ha estat creació del pintor Jordi Albinyana (també ha fet els dissenys dels discos Te’n cantaré més de mil, de Pep Jimeno, Botifarra; La noia del nord, de Carles Pastor, l’edició limitada de Miquel Gil i Manel Camp, i X marcianes, de Miquel Gil). Cada funda és única, perquè de les 1.000 que se n’han fet no n’hi ha dos d’iguals. A més a més, Miquel Gil hi ha col·laborat en un parell de cançons.
Caldria afegir que aquest disc fou guardonat en 2011 amb el Premi Ovidi Montllor al millor disseny; que una de les cançons que el componen –A Mercè del temps– quedà finalista en el Certament Terra i Cultura, Premi Miquel Martí i Pol 2011 (premi que s’atorga a la millor cançó amb música original basada en un poema en llengua catalana); i que fa pocs mesos es gravà el videoclip oficial de Dona sota la direcció de Marc Gomar.
Aprofitant que prompte farà un any de la presentació oficial d’Els ulls de Bob al local Ca Tarsi de l’Olleria (la Vall d’Albaida) hem volgut parlar amb el pare de la “criatura”, Carles Pastor.
Llegir l'entrevista al DGS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada