dijous, 4 de juny del 2009

Els primers gestos del verd, premi La rosa de paper de La Florida

Ahir 3 de juny es va celebrar l'acte de lliurament dels premis La rosa de paper a la sala d'actes del centre Florida de Catarroja. I jo vaig ser una de les guardonades, concretament guanyadora de la categoria D de narrativa (la d'universitaris), amb el conte Els primers gestos del verd. Estic especialment contenta perquè el vaig crear pensant en mon pare. De fet el títol fa referència al primer vers d'uns dels seus poemes, que també li serveix d'epitafi: Ja trenquen els primers gestos del verd.

En aquest relat, Alba de 7 anys crearà un món ideal -segons el seu parèixer- a son pare que acaba de morir. La seva innocència de xiqueta donarà lloc a un univers impossible, de vegades absurd, de vegades entranyable... però sempre impregnat del sentiment més naïf.

No puc compartir el relat amb vosaltres perquè es publicarà a la col·lecció So de Lletres de Florida edicions pròximament, però adjunte el dibuix que Àgueda em féu per acompanyar el relat.

És el nostre petit homenatge per a tu, pare. Si voleu un altre punt de vista feu clic ací.

10 comentaris:

òscar ha dit...

moltes felicitats pel premi i encara més si el pensament en escriure'l el tenies en algú tan proper com un pare.

felicitats de nou!

Cèlia ha dit...

Moltíssimes felicitats, ton pare encara vetlla per tu i segur que tu has escrit un conte preciós mereixedor del premi! Molt emotiu!

Xavier Aliaga ha dit...

Enhorabona! Me n'alegre molt. El significat d'este tipus de premis és que has de perseverar en l'escriptura i això ja és molt. L'argument és molt prometedor. Ja avisaràs de la publicació.

Jordi Albinyana ha dit...

Enhorabona Xicona, això es mereix un comboiet.

Mercè ha dit...

Moltes gràcies!!! Ja no tinc excusa per a no continuar per aquest camí.
Una abraçada!
Ja ho regarem, Jordi.

poblano ha dit...

Jo vaig estar a La Pobla i es notava que esta xiqueta prometia per això li vàrem donar el premit, xe

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats i endavant

Anònim ha dit...

...El pare estarà sempre en nosaltres...

Moltíssimes felicitats!!!

Molts besets!!!

Àgueda.

sargantana ha dit...

moltes felicitats, segur que no es mes que el reconeixement a una feina ben feta,
ell s'en sentiria cofoi...segur
un peto

Esmeralda ha dit...

Moltíssimes felicitats pel premi !
Els pares sempre estan amb els fills, siguin o no entre nosaltres.

El meu fa molts anys que ens va deixar per sempre, tant que tinc una imatge difusa però en moments concrets em dona forçes per continuar.

Endavant!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...