dilluns, 30 de desembre del 2013

TRADUÏDA A L'ALEMANY...




Continuen els regals de final d'any... Avui m'ha arribat a casa la revista de literatura i cultura alemanya "Driesch" on apareixen tres poemes meus traduïts a l'alemany per l'escriptor Klaus Ebner. 

Transcric un i l'acompanye amb l'original en català. 

NEUE WELT

Auf den Bodensatz deiner Traurigkeit
werfe ich Tonnen fruchtbarer Erde
und pflanze die Samen der neuen Welt:
Eine Welt, in der die Kiesel dem Brechen
der Wellen gegen den Strand applaudieren, 
eine Welt, in der die Meere aus Gelatine sind
und das Blau die Farbe des Lichtes hat,
eine Welt, in der die Frage
Warum müssen wir von vorne anfangen?
zur Antwort gerät.
Und falls es nicht genug davon gibt,
schenke ich dir allen Schnee des Winters
und die jährlichen Tänze des Herbstlaubes.
Wenn du mich danach fragst, bewege ich Berge
und trinke das Wasser von fünf Ozeanen.
Du weißt es nicht, doch habe ich dir bereits alle Liebesversprechen gegeben,
und jeden Tag erfinde ich neue, nur für dich.
Wir werden unsere Augen den Tränen verschließen,
wir werden zwei sein und eins sein. 

NOU MÓN

Sobre el solatge de la teva tristesa
llançaré tones de terra fèrtil
i plantaré les llavors del nou món:
un món on els còdols aplaudeixen
el trencament de les ones contra la platja,
un món on els mars estan fets de gelatina
i el blau té el color de la llum,
un món on la pregunta
per què podem començar de nou?
es converteix en resposta. 
I per si no hi hagués suficient
et regalaré totes les neus de l’hivern
i les danses perennes del caduc fullam. 
Si m’ho demanes, mouré muntanyes
i em beuré l’aigua dels cinc oceans. 
No ho saps, però ja t’he fet totes les promeses d’amor 
i cada dia n’invente de noves, només per a tu.
Tancarem els ulls a l’antic plor,
serem dos i serem un.

divendres, 27 de desembre del 2013

LECTURES 2013



Sóc una enamorada de les llistes, què hi farem! Una que m'agrada molt fer és la dels llibres que han format part de mi al llarg de tot un any. Sé que encara queden uns dies abans de canviar de xifra i d'any, però no n'encetaré cap més, ara toca acabar els que han quedat encetats damunt la taula i pensar en el primer de l'any nou. Simbòlicament, és important: el primer llibre, la primera cançó, el primer bes... Aquesta és la llista de 2013, confesse que en aquest sentit no ha estat un any massa productiu. Excuses podria donar milers, però una de molt bona és que he escrit...

NARRATIVA

1. La isla del tesoro. Robert Louis Stevenson
2. Alícia a través del espejo. Lewis Carroll.
3. Memoria de mis putas tristes. Gabriel Garcia Márquez.
4. Los viajes de Gulliver. Jonathan Swift.
5. Els invisibles. Isabel-Clara Simó
6. Factorum. Charles Bukowski
7. El vestit gris. Andrea Camilleri.
8. Odissea. Homer
9. La mujer zurda. Peter Handke
10. Juan Salvador Gaviota. Richard Bach.
11. La sonrisa etrusca. Jose Luís Sampedro
12. Tarda d’un escriptor. Peter Handke.
13. Seda. Alessandro Baricco.
14. El llaütista i la captaire. Jordi Llavina.
15. Platero y yo. Juan Ramón Jiménez
16. Ningú no mor. Joan Pinyol
17. Vida, obra i secrets d’Helena Mascort. Dolors Garcia i Cornellà
18. El amor en los tiempos del cólera. Gabriel García Márquez.
19. Crónica de una muerte anunciada. Gabriel Garcia Márquez.
20. El camino. Miguel Delibes
21. Mi vida imaginaria. Mara Torres.
22. Son de mar. Manuel Vicent.
23. Un tren de llegenda, el Xitxarra. Julli Capilla.
24. La Divina Comèdia (L’infern). Dante Alighieri.

POESIA

25. Guia de perduts. Ivan Brull
26. Cantaments. Ivan Brull
27. La muerte una vez más. Miguel Ángel Velasco.
28. Antologia poètica Vicent Andrés Estellés, selecció Jaume Pèrez Montaner.
29. Antologia poètica comentada de Vicent Andrés Estellés. Edició, introducció i notes de Lluís Alpera.
30. Deshàbitat. Manel Marí.
31. Deserts. Silvestre Vilaplana.
32. Obra completa de Rimbaud
33. Quatre quartets. T.S. Eliot
34. Trèmolo. Hèctor Serra.
35. Rerefons. Alexandre Ros
36. El plany de les lletres ferides. Enric Sanç
37. Irremediablemente. Alfonsina Storni
38. Cavada pell. Roger Costa-Pau
39. El barco ebrio y otros poemas. Arthur Rimbaud
40. Antologia poètica. Maria Beneyto.
41. Desapariciones. Paul Auster.
42. Contrada. Jordi Llavina
43. Mural del País Valencià (volum 1). Vicent Andrés Estellés.
44. El poema de la rosa als llavis. Joan Salvat-Papasseit
45. 69 poemes d'amor. Vicent Andrés Estellés. (Àlvar Vanyó i i Daniel P. Grau)
46. Antologia poètica Estellés. Selecció, introducció i notes de Juli Capilla.
47. La vida contada a un net del veïnat. Estellés. Tria i introducció de Juli Capilla.

ASSAIG / ARTICLES

48. La felicitat segons Spinoza. Maite Larrauri
49. La Gaia Ciència. F. Nietzsche
50. Serendipity. Guzmán López.
51. Usted puede ser lo bueno que quiera ser. Paul Arden.
52. Cròniques des de l’infern. Manel Alonso i Català.

CÒMIC (O NOVEL·LA GRÀFICA)

53. El faro. Paco Roca.
54. La Alhambra. Paco Roca.
55. Arrugas. Paco Roca.
56. Calles de arena. Paco Roca.
57. El invierno del dibujante. Paco Roca.

dilluns, 23 de desembre del 2013

Ha arribat l'hora dels desitjos...


Supose que ja és l'hora dels desitjos... Per a tots els que habiteu l'altre costat de la finestra...


diumenge, 1 de desembre del 2013

SOPAR ESTELLÉS ALCOI



Ahir se celebrava el seu primer Sopar Estellés a les comarques de l'Alcoià-Comtat. Malgrat que havia de conduir l'acte juntament amb Francesc Gisbert i Anna Serrano, no vaig voler agafar molt de protagonisme: solament unes paraules inicials i un poema, acompanyada amb Andreu Valor, que tot seguit compartesc amb vosaltres:

"La llum de Burjassot et va rebre a les acaballes de l’estiu de 1924, venies d’una llarga família de forners. 89 anys després celebrem el teu any, i t’omplim de festa, de versos i de vida. Com tu segurament voldries. I el poble s’amara de la teva poesia, o es la poesia qui s’amara del teu poble? En qualsevol cas, felicitat suprema, l’hora de llegir els teus versos.  

Daurares el segle amb versos, com ho fera cinc-cents anys abans Ausiàs March. Ni les cendres de la guerra, ni l’ombra de la postguerra van poder silenciar els teus dits de matinada. El català lluïa culte i ple d’esplendor a València, la nostra literatura tornava a caminar amb orgull de cames fermes i cap enaltit, el poble mirava dia i nit un cel ple d’estels.

El parlar de l’Horta assoleix amb tu categoria poètica. Tu elevares el llenguatge popular a la condició de llengua literària. Poeta valencià i, alhora, universal.

La terra fa saó i els Sopars en honor al poeta nacional Vicent Andrés Estellés continuen rebrotant amb força arreu del País. Avui, Alcoi se suma a aquesta crida feta per l’escriptor Josep Lozano fa ara 4 anys. Una iniciativa que consistia a emular els Sopar Burns escocesos. I és que a Escòcia des de finals del segle divuit cada 25 de gener una enorme quantitat de sopars reten homenatge al poeta nacional Robert Burns. Un ritual eficaç; reunir a la gent, conversar, maquinar, emocionar-se junts i conjurar-se un any més pel país i per la cultura. La iniciativa ha pres i són moltes les poblacions on s’han fet i continuen fent-se. Enmig del batibull polític que tenim al nord i al sud i mar enllà és indispensable muscular la societat amb iniciatives tan senzilles i tan importants com aquesta. 

Tots ens hem de congratular d’actes com aquest que ajuden a vertebrar el País Valencià; un país que molts volen dissolt i oblidat pel vent de ponent. Un país que ahir es quedava sense veu ni mirada després del tancament de Ràdio Televisió Valenciana de mans d’els cònsols, els pro-cònsols,/ quina mesquina raça oficiosa de fills de puta!, recordant Estellés.

Ahir les llàgrimes solcaven el rostres de dolor i d’indignació. D’acord, tocava plorar, però ja hem plorat molt, massa. Ara ens toca vestir-nos amb les ales de les grans batalles. El poble renaixerà de les seues cendres. Potser, necessitàvem un colp fort, quasi de mort, per despertar. El negre de les pantalles esdevindrà llum en el nostre poble. Perquè com deia Estellés “hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”. Ha arribat aquest dia.

Esta nit ens delectarem la gola amb el sopar que ens ha preparat la gent del Savoi i cantarem i contarem versos del poeta de Burjassot que ens reconfortaran l’esperit. Aquesta festa és de tots i la farem entre tots. El vertader protagonista d’esta nit no podrà vindre, però de bon grat haguera acceptat la invitació d’Anna Serrano i de la gent que formeu part de Compromís, especialment en veure tantes dones boniques. Esta nit hi ha barra lliure de versos estellesians..."


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...