divendres, 27 de febrer del 2015

VIATJAR LLEGINT



  • Títol: Vaig fer la maleta un dia de juny
  • Autora: Cinta Arasa 
  • Col·lecció: «Esplai»
  • Pàgines / ISBN / Preu: 230 / 978-84-9904-149-0 / 10.00 €
  • Editorial / Ciutat / Any: Bullent / Picanya / 2014


«Aquest viatge ha estat com entrar dins d’un llibre», diu en un moment donat la protagonista de Vaig fer la maleta un dia de juny. Doncs, jugant amb les mateixes paraules, podem afirmar que llegir aquest llibre ha estat com entrar dins d’un viatge, el viatge des dels ulls d’Eulàlia, cecs encara de veritat. 


De vegades no ens calen maletes per fer un viatge, i és que la lectura d’un llibre es pot convertir en el més fascinat dels viatges...

El viatge exterior implica, en molts casos, el viatge interior, la introspecció més o menys conscient d’un mateix. És temps de fer balanç, reflexionar i prendre decisions. Viatjar ens canvia, o almenys ens dóna l’oportunitat de fer-ho. El viatjant esdevindrà una mena d’animal que pèl-muda, que es desvesteix d’una pell ja massa vella. Precisament és el que li ocorre a la protagonista de Vaig fer la maleta un dia de juny, guanyadora del 33è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor, que agafa un tren a l’estació de l’adolescència per tornar, mesos després, a l’estació de la maduresa, amb les pupil·les gravades de realitat. 

A Eulàlia Pallarés i Camprubí, convençuda que la vida de debò només es pot llegir, no viure, un dia se li presenta l’oportunitat de viure. I veure. Així és com un dia de juny de l’any 1909 comença a preparar les maletes per encetar un viatge a Anglaterra, on farà de traductora a son pare, empresari català que vol adquirir maquinària per augmentar la productivitat de les seues fàbriques. 


L’autora alça aquesta història sobre uns fonaments plens de contrastos. Ens ofereix dues fotografies ben diferents (o no tant), una en blanc i negre, tenyida de sang: la de Barcelona de 1909, amb les seues revoltes populars; l’altra en color, amb molta llum: la de l’evolucionada Anglaterra amb tot d’avenços en maquinària i electricitat. En totes dues estampes, hi conviuen dues classes socials fortament oposades: la classe treballadora explotada, i la dels empresaris explotadors. I, finalment, ens mostra possiblement el leitmotiv de l’obra, el contrast entre una realitat deformada amb què la protagonista se sent còmoda, com amb qualsevol dels seus vestits nous i cars, i la realitat real d’hores inacabables de feina, de càstigs exemplars als treballadors, de xiquets dient adéu a una infantesa de joguets i somriures, de morts sobrevingudes per esgotament, d’aquella pudor penetrant que és l’olor de moltes vides podrint-se. 

Cinta Arasa, a més, es preocupa per donar a conèixer la diversitat dialectal del nostre territori, alhora que enriqueix i dóna verisme als personatges que la protagonista va trobant-se en el seu viatge. I ho fa amb una prosa molt acurada que denota experiència i solatge, en ocasions d’un gran preciosisme que es veu reflectit amb l’ús dels símbols, com ara les joies o els ulls com a mirall de la realitat. Amb molta elegància ens va donant pinzellades del que s’esdevindrà, fent-nos créixer encara més les ganes per saber, per conèixer. 

...I com, si no havíem necessitat fer la maleta, tornem d’aquest viatge amb una que costa tancar de tan plena? Plena de crits a favor de la llibertat, plena de llàgrimes per tantes injustícies, plena de forces renovades per lluitar a favor de la dignitat de les persones, plena de ganes d’agafar un grapat de fulls en blanc i escriure, de llegir, de viatjar... de viure!

Ressenya publicada en el núm. 38
de la Revista Lletres Valencianes

diumenge, 8 de febrer del 2015

VIATGERS AL TREN!




FITXA BIBLIOGRÀFICA DEL LLIBRE
  • Títol: Un tren de llegenda, el Xitxarra
  • Autor: Juli Capilla 
  • Il•lustrador: Antoni Laveda
  • Col•lecció: «Estrella de Mar»
  • Pàgines / ISBN / Preu: 80 / 8499041418 / 6.15 €
  • Editorial / Ciutat / Any: Bullent / Picanya / 2013

Una novel·la divertidíssima on les rondalles, les llegendes i els personatges de l'imaginari popular valencià es barregen amb el rerefons històric del Xitxarra. Un viatge al passat que ens du al present la memòria, perquè aquesta història no muira quan ho facen els majors que encara la recorden. 


L’escriptor Juli Capilla s’endinsa en el gènere infantil amb una novel·la que té molt a veure amb les comarques centrals del País Valencià i les seues tradicions, una novel·la on realitat i fantasia van abraçant-se i desabraçant-se durant un viatge màgic. Perquè l’autor, de fet, ens relata el viatge d’anada i tornada que fan, des d’Almoines a Alcoi, el iaio Ferran i els seus tres néts –Jordi, Laia i Emiliet– a bord d’una recreació del Xitxarra que, màgicament, esdevindrà real. Però no es tracta d’un simple viatge en tren, sinó d’un viatge en el temps, que els portarà a ells, i a nosaltres, a l’època daurada del Xitxarra o tren dels anglesos, a principis del segle passat, amb el testimoni d’ametlers i oliveres i la ziga-zaga del riu Serpis. 


Capilla reivindica el nostre imaginari popular, els nostres mites ancestrals i els personatges que habiten les nostres llegendes, com ara el bandoler xativí Camot, l'home del sac amb què durant molts anys s’ha fet por als xiquets perquè obeïren i del que es conta que convertia els xiquets en botifarres, tendra cansalada o xulla ben llustrosa. Però també n'hi ha d'inventats o que recorden personatges de la literatura universal en un clar homenatge, com ara la Bruixa Maduixa, que remet a Hansel i Gretel dels germans Grimm; el gegant del Serpis, a l'Esclafamuntanyes d'Enric Valor; o el petit salvatge. Tot un món que habita en la nostra llengua, cosa que sap ben bé l’autor que, a més, té cura de mantenir molt vives les expressions autòctones.

Els xiquets del llibre i els que s’aboquen a aquestes pàgines jugaran amb d’altres xiquets, els antics (perquè en això de jugar no hi ha fronteres) per viure una aventura divertidíssima on no caldran televisions, ni ordinadors, ni viedeoconsoles. Coneixerem com eren les escoles d’abans, on xics i xiques jugaven per separat, on els mestres es deien amb el don i es parlava un castellà ben valencianot. Veurem que el tren era tan lent que donava temps als passatgers de baixar-se’n en marxa i fer un pixum pel camí, per a després tornar-se’n a pujar. Descobrirem que no solament les cases tenen portes, sinó que les poblacions també en tenien, d’entrada i d’eixida. Reviurem l’esplendor industrial d’Alcoi, quan el riu era ple de fàbriques i naus industrials i no hi havia cap pudor en fer treballar els més menuts. I el temps es deturarà en instants màgics dels nostres pobles com ara la Fira de Cocentaina, la cavalcada dels Reis de l’Orient a Alcoi, o les festa de Moros i Cristians. I més coses, moltes més coses. Amb cada capítol, una aventura i amb cada aventura, una magnífica il•lustració d’Antoni Laveda. 

El llibre guarda, a més, un homenatge merescut a l'Associació Tren Alcoi-Gandia i difon la seua tasca de conscienciació sobre un tren que no hauria d'haver desaparegut, com d’altres tant, i com no haurien de desaparèixer altres línies ferroviàries encara en vigor, com ara la que uneix Alcoi amb Xàtiva.

Ressenya publicada en el núm. 36 
de la revista Lletres Valencianes

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...