dijous, 21 de juny del 2012

DGS: PREMIS OVIDI MONTLLOR 2012




 Els premis grans de la música en català feta al País Valencià arriben a la seva setena edició

Els premis Ovidi Montllor de música en valencià arriben enguany a la seva setena edició, en un acte que se celebrarà la nit del 28 de juny (22.30h) a la sala de la Societat Coral El Micalet de la ciutat de València. Però no solament serà un acte on es lliuraran uns premis, serà una gran festa: la festa de la música en català feta al País Valencià. Podem afirmar sense por que estem d’enhorabona, perquè malgrat la manca de recolzament de les institucions i la televisió pública ens trobem en un moment excel·lent quant a creativitat i dinamisme musical.

Durant la gala està previst el lliurament dels premis a la música (en diverses categories), al disseny i al videoclip. Dos jurats han estat els encarregats de valorar tots els treballs presentats. Per una banda, els premis de la música han estat valorats per un jurat format per Xavier Aliaga, periodista i escriptor; Eduard Guillot, periodista i crític musical; Juanma Játiva, periodista i crític musical; Quim Vilarnau, periodista i crític musical; Carla González, periodista i investigadora; i Josep Vicent Frechina (secretari del jurat), crític musical i autor del llibre fonamental La cançó en valencià. Per l’altra, els premis de disseny i millor videoclip ha estat valorats per un jurat compost per Xavi Calvo, dissenyador i publicista; Jordi Albinyana (guanyador de l’any passat), artista plàstic, dissenyador i músic; i Cèsar Amiguet (secretari del jurat), dissenyador d’Escola Valenciana.
 
A més el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià, com cada any  atorgarà dos premis més: un per a distingir la trajectòria artística per l’aportació important a la nostra música, i un altre per a reconèixer la persona, mitjà o institució que haja destacat pel seu suport a la música en valencià.

El Premi Ovidi a la trajectòria artística ha recaigut per unanimitat en el grup Al Tall. Què dir d’aquest grup tan emblemàtic que no sapiguem? Una formació amb més de 30 anys de viatge musical, que ens ha regalat veritables joies de música folk, que han estat i continuen sent un referent en la música tradicional valenciana i són mestres indiscutibles de molts grups que han vingut i vindran.

El Premi Ovidi al suport a la música en valencià se li atorga per unanimitat a Vilaweb, diari digital el compromís del qual amb la música del País Valencià ha permés un millor coneixement de les novetats i concerts dels músics valencians arreu del domini lingüístic català i del món.

Com a novetat, aquest any es reservarà un espai per al lliurament del Premi Barnasants al millor concert de la secció oficial a Joan Amèric, pel recital ofert el passat 30 de març a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet, on presentava el seu nou treball, DirectaMENT, editat pel mateix certamen i enregistrat durant el concert de cloenda de l’anterior edició. Pere Camps, organitzador del Barnasants, serà l’encarregat de lliurar el guardó al cantautor alzirenc.

Guardonats Premis Ovidi Montllor 2011. Foto: Francesc Estrela

A hores d’ara ja es coneixen els finalistes en cadascuna de les modalitats:

FINALISTES PREMIS MÚSICA

Millor disc de cançó
Andreu Valor, A l’ombra de l’obscuritat
Joan Amèric, Directament
Feliu Ventura, Música i lletra
Sergi Contrí, Dies de fira i flors

Millor disc de folk

Miquel Gil, X Marcianes
Rafel Arnal, Pam a pam
Carles Dénia, El paradís de les paraules
Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries + Pep Gimeno Botifarra, La Barraca
 

Millor disc d’electrònica i hip hop

Arrap, Ara va de bo
Barraques Sud Sistema, Abans que s’acabe el món
Aspencat, Inèdit
Blue la Polla, 1991-2011 Qui va matar a Alfonso Pérez?

Millor disc de pop

Autòmats, Les revelacions microscòpiques
Litoral, Incidents melòdics del món irracional
Verdcel, Els dies del saurí
L’etern retorn, L’etern retorn
 

Millor disc de rock

Senior i el Cor Brutal, Gran
Neuròtics, Incertesa
Arthur Caravan, Atles enharmònic
Odi, El badar de les consciències

Millor maqueta

Narayama, Narayama
Tempesta, Demo-níaca
Skapats, Skapats
Nius de nit, Nius de nit

Millors arranjaments i producció

Verdcel, Els dies del saurí
Autòmats, Les revelacions microscòpiques
Carles Dénia, El paradís de les paraules
Rafel Arnal, Pam a pam

Millor cançó
“De la mar”, Miquel Gil
“Balada d’indis i comboixos”, Arthur Caravan
"La sort adormida”, Senior i el Cor Brutal
“La boira i la sénia”, Verdcel
 

Millor lletra

“La boira i la sénia”, Verdcel
“El bon any”, Senior i el Cor Brutal
“Història d’un sofà”, Feliu Ventura
“Himne a l’alegria”, Arthur Caravan

FINALISTES PREMIS DISSENY I VÍDEOCLIP

 

Millor disseny

Sense permís de la NASA, de Lilit i Dionís
Gran, de Senior i el Cor Brutal
Incidents melòdics del món irracional, de Litoral
El corral de Pepeta, d’El corral de Pepeta
 
Millor videoclip
“Hepàtica”, d’Hugo Mas
“Em diuen”, de Tashkenti
“La vida sense tu”, d’Obrint Pas
“La generació dels plats trencats”, de Malnom

Article publicat en el DGS
21 de juny 2012

dimarts, 19 de juny del 2012

Adaptació cinematogràfica de "Lina Panxolina i el quadern màgic"

I quin regal m'han fet els alumnes del CEIP Juan Carlos I d'Almenara. Han fet una adaptació cinematogràfica de la meva novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic. Ells són els actors i actrius i ho han fet realment bé. Una manera ben creativa de treballar el llibre! Gràcies!

diumenge, 17 de juny del 2012

El llibre de la setmana: En les mars perdudes, de Raquel Ricart




EN LES MARS PERDUDES


Ed. Bromera, 2012
Autora: Raquel Ricart

Un anar i venir d’ones

Després de llegir Les ratlles de la vida em vaig declarar seguidora fidel de la literatura de Raquel Ricart. En les mars perdudes, premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2011, és com un bany a l’estiu a la platja: agradós, refrescant,  necessari... amb una història que se t’impregna a la pell, com la sal, fent-te interminables caminois fins que l’aigua dolça d’un nou llibre et torna a mullar.  

És aquest el viatge d’una familia atípica, la d’Alícia, la seva protagonista, que ha de vèncer tots els silencis feixucs, plens de secrets, que l’envolten.
Una novel·la sempre amb el rerefons de la mar, que ens porta onades dels grans clàssics de la literatura d’aventures: L’illa del Tresor, Alícia en Terra de Meravelles o Robinson Crusoe. Una novel·la que trena amb mestratge la narració, amb la descripció i el diàleg.

Com ja ens té acostumats –o malacostumats– Ricart, destaca a més, i jo afirmaria sobretot, per l’alt tremp literari, apropant-se en molts moments al llenguatge poètic, sinó deixeu-vos amarar per aquestes paraules: «...hi havia tantes notes en aquella melodia com pedres petites, redones i polides hi ha en les platges del món. I era una melodia que ho contenia tot: albades i crepuscles, hiverns i primaveres. S’endevinaven llàgrimes entre les notes, però també carícies, anhels, somnis...»

El llibre de la setmana, per Mercè Climent
publicat en el Levante, 16/06/2012

dimarts, 12 de juny del 2012

El llibre de la setmana: Tirant lo Blanc (versió de Glòria i Joan E. Pellicer)


TIRANT LO BLANC

Autor: Joanot Martorell
Versió de Glòria Pellicer i Joan E. Pellicer
Ed. Perifèric, 2009

Una adaptació molt recomanable del clàssic català
Glòria Pellicer i Joan E. Pellicer han preparat una adaptació molt recomanable del clàssic Tirant lo Blanch per a l'Editorial Perifèric, centrada fonamentalment en les aventures i desventures del cavaller Tirant al regne de Constantinoble, és a dir, abraça la part tercera de l’obra original.

L’objectiu principal d’aquesta versió és la d’acostar el jovent a l’obra magna de la literatura catalana, no només de l’Edat Mitjana, sinó de tots els temps. El llibre mostra una actualització del text medieval i un alleugeriment respecte de l’original (sintaxi, llargs parlaments, història...) perquè la lectura resulte divertida i àgil, al mateix temps que el lector s’assabenta de les aventures bèl·liques i amoroses del cavaller Tirant a l’Imperi Grec.

Una història plena de costumisme cortesà, amor, erotisme, humor, aventures i dramatisme, que enganxa des de la primera pàgina, amb el rerefons del joc de la cortesia i el dilema permanent entre l’honor i la passió que senten els seus protagonistes.

Encara que els autors d’aquesta adaptació han creat, com ells mateixos anomenen, una “edició essencial” del Tirant, aquesta respecta el to solemne i clàssic de l’obra original, l’estil grandiloqüent i cortesà característic d’aquella època, el lèxic riquíssim que dóna nom a realitats que hui en dia no ens són conegudes i, com no, les dites i parèmies que jaspien les pàgines d’aquesta novel·la

El llibre de la setmana, per Mercè Climent
Publicat en el Levante, 26 de maig de 2012

diumenge, 10 de juny del 2012

Les mans de la deixebla, d'Anna Moner al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi



Divendres passat, 8 de juny, es presentava al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi la novel·la Les mans de la deixebla, Premi Enric Valor de Narrativa 2010, de l’escriptora de Vila-real Anna Moner.
L’acte estigué presentat per Vicent Luna, mestre i membre de la Junta Directiva del Centre Ovidi Montllor i per Majo Pallarés, dinamitzadora cultural de l’Ajuntament d’Alcoi. El primer ens confessà que l’obra de Moner l’havia captivat des del principi i li vaticinà a l’autora molts èxits. Un dels aspectes que destacà d’aquest llibre van ser les descripcions sinestèsiques que s’inclouen i ho il·lustrà extraient un fragment per a cadascun dels cinc sentits. Majo Pallarés, per la seva part definí Les mans de la deixebla com un thriller amb notes gòtiques, una vertadera alquímia creativa. No pogué estar-se’n d’evocar tres clàssics de la literatura després de llegir la novel·la de Moner: Frankestein, de Mary Shelley; Lolita, de Vladimir Nabokov; i El perfum, de Patrick Süskind. També explicà de quina manera aquesta història et segresta l’ànima i escollí dos adjectius per definir-la: rica i valenta. Dos paraules que tornava a utilitzar per descriure l’autora a l’hora de mamprendre aquest projecte. Sí, perquè és rica en descripcions, en el domini del ritme, en coneixements de tot tipus (anatomia, cirurgia, botànica...), en sentències (i destacava alguna com “on hi ha sang, hi ha vida”), en erotisme, principalment en l’eròtica del poder de la saviesa...
Anna Moner parlà poc del contingut de l’obra perquè no volia desvetllar massa coses, però sí que ens oferí, amb extraordinàries explicacions i un bon grapat de fotografies i gravats, un recorregut per la història de l’anatomia. I ens confessà que fou a partir de l’art –a més d’escriptora és artista i llicenciada en Història de l’Art– com va arribar a apassionar-se pels experiments practicats durant el segle XVIII relacionades amb l’estudi del cos humà. Crec, sincerament, que amb aquesta presentació ens encomanà a tots els assistents la seva passió i ens féu venir moltes ganes de llegir la seva novel·la.

dissabte, 9 de juny del 2012

Somiant amb Aleixa visita La Costera




Dijous passat vaig tenir l'immens honor de presentar la novel·la Somiant amb Aleixa a l'emblemàtica llibreria La Costera de Xàtiva, que des de 1976 lluita per preservar la nostra cultura, tant en l'àmbit musical com en el literari.
L'acte estigué dirigit per dos amfitrions de luxe: l'escriptor i periodista Xavier Aliaga i la poeta Lorena Cayuela. La presentació fou gravada de manera íntegra, així que si us ve de gust veure com el trio format per Aliaga, Cayuela i una servidora escalfàrem l'ambient (si és que no feia ja prou calor a la capital de la comarca de la Costera) només heu de prémer el play. En acabant, vaig dedicar exemplars del llibre a qui ho volgué i se serví un vi d'honor i una picaeta per a tots els assistents. Era la primera vegada que visitava aquesta llibreria, però no serà la darrera.   

divendres, 8 de juny del 2012

Els Premis Samaruc compleixen 20 anys amb uns premiats de luxe: Vicent Enric Belda i Silvestre Vilaplana



Divendres 1 de juny els Samaruc arribaven a la seva XX edició. Durant un sopar de gala celebrat a l’Hotel Beatriu – rei en Jaume de València es donaven a conèixer el nom de les obres guanyadores (millors obres escrites per i en valencià publicades durant l’any 2010).
Els Premis Samaruc naixen per omplir el buit de la literatura infantil i juvenil al País Valencià del premis de la crítica dels escriptors valencians. El desembre de 1992, els bibliotecaris Ramon Guillem i Xelo Carbonell llançaren aquesta proposta a l’Associació de Bibliotecaris Valencians (ABV) que acceptaren de bon grat, com un impuls per fomentar la literatura en valencià, la seva lectura per part del jovent i els nostres escriptors i editors. Grans autors de la talla d’Enric Lluch, Carles Cano, Toni Cucarella, Ramon Guillem, Pep Castellano, Mercè Viana, Maria Jesús Bolta, Empar Lanuza, Enric Monforte, Pepa Guardiola, Francesc Gisbert, Llucià Vallés, Gemma Pasqual, Francesc Mompó, Marc Granell o Raquel Ricart han estat guardonats amb aquest premi. Com explica el mateix Ramon Guillem el nom de Samaruc ve donat no solament per la seva sonoritat, sinó per allò que volien que representara: “El Samaruc és un peix menut, com menuts són els lectors dels llibres premiats, però també és un peix autòcton, de la nostre geografia, com ho són els nostres autors, i, per descomptat, la llengua en què escriuen. El samaruc, d’altra banda, és un peix en perill d’extinció, i encara que aquesta metàfora era una mica depriment, vam decidir també assumir-la, precisament per lluitar contra ella. Perquè crèiem –i ceiem– en la nostra literatura, en la literatura infantil i juvenil, en la nostra llengua”.

Aquest any els guardons han anat a parar a dos escriptors consagrats en la nostra literatura: El secret de Meritxell (Ed. Bromera), de Vicent Enric Belda i Resurrecció, de Silvestre Vilaplana; ambdues novel•les de l’editorial Bromera en les modalitats infantil i juvenil, respectivament. Així ho va acordar un jurat format per tres bibliotecàries (Isabel Martí Marco, Eva Maria Martín Palma i Teresa Esteve Guillén); una escriptora (Mercè Climent Carmes Sáez) i una mestra (Matilde Serrano Garcia).

A més dels premis literaris es lliuraren també el Premi Bibliotecari de l’Any, que s’atorga a la trajectòria continuada en l’àmbit de les nostres biblioteques i la seva promoció, que va ser per a Pepa Salavert, bibliotecària de l’Hospital La Fe de València; i el Premi Bibliotecari d’Honor, màxim guardó en reconeixement a la tasca que tantes persones rellevants han portat a terme a favor de la lectura pública i les biblioteques, que enguany ha estat per a l’escriptora Rosa Regàs.


L’acte estigué presentat per Ramon Guillem, bibliotecari de Catarroja i un dels creadors del premi. Durant una magnífica vetllada se succeïren discursos d’agraïment, d’estímul per continuar treballant malgrat les circumstàncies cada vegada més precàries, de vindicació pel lloc de prestigi que també li correspon a la literatura infantil i juvenil, de crítica per la dictadura econòmica que ens assola, de reivindicació de la cultura en la nostra societat… Així Xelo Alcaide parlà dels mèrits de Rosa Regàs i Maluy Benet dirigí unes paraules sobre Pepa Salavert; Jesús Figuerola, ho féu en nom de l’Associació d’Editors del País Valencià; els escriptors Vicent Enric Belda i Silvestre Vilaplana, com a guanyadores dels Premis Literaris Samaruc, Gemma Pasqual, com a membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Francesc Rodrigo, com a president de l’ABV, que donava per tancat l’acte.

LES OBRES PREMIADES

El secret de Meritxell, de Vicent Enric Belda és una novel•la molt ben escrita que narra l’aventura d’una xiqueta que es converteix en gat per la promesa feta per son pare –arqueòleg– a Bastet, la protectora dels gats a l’Egipte. El lector quan s’endinsa en aquestes pàgines arriba a sentir en la pròpia pell com és convertir-se en gat, a mesura que va vivint aquesta metamorfosi ala protagonista. És un llibre divertit, que enganxa de seguida, on l’autor sap equilibrar el llenguatge perquè siga literari i alhora adequat per als lectors joves.

Resurrecció, de Silvestre Vilaplana és una història narrada sobre tres eixos: l’Alè de Llàtzer (que té la propietat de ressuscitar i de donar la immortalitat), el multimilionari Fox que vol buscar un mètode per tornar a la vida la seva filla per la qual cosa contracta dos investigadors), i dos germans disposats a evitar la tragèdia d’una nova resurrecció. Planteja el clàssic dilema entre eternitat / mort i ens llança una pregunta: val tot per salvar la vida d’una persona a qui ens estimem? Manté l’interés des del principi i l’autor té la gràcia d’acabar els capítols (breus) en el punt de màxima tensió. Vilaplana s’atreveix amb una història ubicada als EEUU i no es preocupa d’incloure –en principi– cap moralitat per al públic adolescent, sinó de fer literatura –bona literatura– i que el lector en gaudesca.


 
Article publicat en el DGS
8 de juny de 2012
(veure enllaç)

dimecres, 6 de juny del 2012

Quadern dels torsimanys, antologia poètica de Manel Alonso


Lectura del poema VIII del llibre "Quadern per a Joan" de Manel Alonso en la traducció al castellà de Mercè Climent i la traducció al francés de Germán Vigo García. Aquest poema forma part de l'antologia "Quadern dels torsimanys/ Cuaderno de los trujimanes" de Manel Alonso i Català, editat per l'Editorial Germania.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...