divendres, 30 de gener del 2009

Paraules d'amor

Ja s'acosta el dia dels enamorats. Nosaltres, els valencians ja tenim el nostre Sant Donís a l'octubre, no obstant això, aquest any ho celebrarem a febrer. I ho farem a Ca les senyoretes, on les nits són sempre màgiques, potser perquè l'amic Olivares aconsegueix que el temps no s'ensenyorisca tant de nosaltres.
He triat per a l'ocasió un dels poemes que Francesc va escriure per a mi farà ja quasi quatre anys (i és que com passa el temps).

Mercè, mesura de l’absolut

Bec l’aroma de la teva absència
per no enfollir,
trene l’alè del teu nom
per no sentir-me buit,
mastegue les imatges del teu record
per no morir del tot,
palpe el color del teu esguard
per saber que sóc,
et glopege el tebi missatge de la pell
per oferir-me temps;
i esclatem en el miratge
de mesurar l’absolut.

dimarts, 27 de gener del 2009

En el país de les meravelles?

-Vols dir-me, per favor, quin camí he de prendre per eixir d'ací?
-Això depén molt d'on vulgues anar -va respondre el gat.
-Poc em preocupa on anar- va dir Alícia
-Aleshores, poc importa el camí que prengues -va replicar el gat


Lewis Carroll

dimarts, 20 de gener del 2009

Com el quadre de Munch

Avui em sent una mica com el personatge que surt al quadre de l'Edwuard Munch. Això sí, encara em queda donar el crit per alliberar tota aquesta catarsi que m'envolta.

dissabte, 17 de gener del 2009

Una petita finestra

Avui tinc una petita finestra que guarda un trosset de TU.
Gràcies, Àgueda.

divendres, 2 de gener del 2009

Un mosset de la novel·la infantil Lina Panxolina

"Una estrella de mar amb castanyoles que ballava sevillanes. Una llangosta amb pinta que l’acompanyava amb les palmes. Un polp amb tupè i patilles de bandoler que treia melodies a una guitarra. Un cranc arlequinat que xisclava els dits al ritme de la música.
I una sirena vinguda del món dels somnis que clucava l’ull a Lina. I una bavosa multicolor que relliscava quan pujava a la tassa. I un peix globus que no volia enlairar-se i que feia les delícies d’un peixet que anava amb el iaio. I una medusa bebè que ho volia tot. I un peix àngel enamorat de la sirena. I un eriçó que no s’ho acabava de creure.
Arrodonien l’aquarel·la algues dansaires i meduses corals. I un peix gat i un peix pallasso que no perdien detall. I un cranc ermità i un cavallet de mar que s’havien vestit per a l’ocasió. L’un amb boina i bastó, l’altre amb barret de copa. L’un acompanyava la neta, l’altre deia ozú.
Passaven per allí una tortuga voladora, un bacteri crescudet i alguns caragols de mar.
I encisos i desitjos i somnis."
Mercè Climent (text) i
Àgueda Climent (il·lustració)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...