FITXA BIBLIOGRÀFICA DEL LLIBRE
Títol: Dones
Autor: Andrea Camilleri
Traducció: Enric Salom
Col·lecció: «Eclèctica», 254
Pàgines / ISBN / Preu: 184 / 978-84-9026-500-0 / 18.95 €
Editorial /
Ciutat / Any: Bromera / Alzira / 2015
Passar les
pàgines d’aquest llibre és com fer girar un calidoscopi i restar hipnotitzats davant
de tanta bellesa; de tantes dones fascinants, úniques, irrepetibles.
Inventades, somiades, recordades o llegides, totes elles han quedat en la
memòria de Camilleri, que ha volgut retre’ls el
seu personal homenatge.
La primera
paraula que em ve al cap després de llegir Dones,
d’Andrea Camilleri, és “calidoscopi”, aquell instrument òptic format per un tub
dins del qual hi ha fragments de vidres acolorits i miralls disposats de manera
que apareix una figura de simetria radiada que varia il·limitadament en
agitar-lo, i que ens tenia hipnotitzats durant hores i voltes quan érem
infants. Si busquem l’etimologia de calidoscopi veurem que està formada per
tres paraules gregues: kalós (bell), eidos (imatge) i skopein (observar). I una no pot estar-hi més d’acord, perquè
llegir aquest llibre –o fins i tot, escoltar-lo– és observar tot d’imatges
belles.
Dones és una sèrie de retrats o, com el mateix Camilleri afirma, de moments de
retrats de dona, on l’autor intenta oferir una mostra de l’univers vastíssim
femení. Totes elles fascinants, úniques, irrepetibles, com les imatges que ens
oferiria un calidoscopi en girar-lo. Es tracta, doncs, d’un catàleg de dones,
ordenat per rigorós ordre alfabètic, des de la A d’Angèlica fins a la Z de Zina,
però no a la manera d’un Don Giovanni qualsevol, sinó d’un home honest i
“enamorat” –en el sentit més ampli de la paraula– de la dona en què pensa, que recorda,
imagina, crea i, finalment, retrata.
Al llarg
d’aquests 39 relats trobem dones emblemàtiques de la literatura universal, com són
Antígona, Beatrice, Helena o Ofèlia. Dones extretes de la Història, moltes de
les quals conviuen en la frontera entre realitat i llegenda, com ara Joana
d’Arc, Nefertiti o Teodora de Bizanci. Dones que l’autor ha conegut al llarg de
la seua vida i que per alguna o altra raó s’han quedat per sempre en la seua
memòria: la seua àvia materna, Elvira Capizzi; l’editora Elvira Sellerio, amb
qui publicà La strage dimenticata i L’estació de la caça; el seu primer amor,
Maria, o Ingrid, aquella estudiant sueca de qui va agafar prestat el nom i la
nacionalitat per crear l’amiga estrangera del comissari Montalbano. I dones de
les quals li han parlat amics i coneguts i que ell s’ha encarregat de
literaturitzar, o, fins i tot, que nasqueren directament com a personatges de
conte, com per exemple Pucci, Sofia, Úrsula o Xènia.
Totes aquestes
dones, clàssiques, conegudes o anònimes, en mans de Camilleri adquireixen altres
matisos, noves dimensions. Conte a conte, nom a nom, l’autor s’agenolla als
peus de totes aquestes dames per rendir-los, una a una, el seu merescut
homenatge. Els problemes de visió que arrossega els darrers anys el van obligar
a dictar aquesta història d’històries a la dona més important de la seua vida:
la seua esposa, amb qui comparteix vida i literatura des de fa quasi sis
dècades. Aquest contratemps –o potser en aquest cas ha estat un avantatge– ha propiciat
un llibre íntim, delicat i mesurat, que ens arriba als lectors com si el mateix
Camilleri ens el xiuxiuejara a cau d’orella. En definitiva, Dones té els tres ingredients que fan
que un plat esdevinga obra d’art: cuit a foc lent, lentíssim; una matèria
primera exquisida, la que dona tota una vida d’experiències i coneixences, i
molt d’amor i afecte.
Ressenya publicada en el núm. 46
de la revista Lletres Valencianes