divendres, 27 d’abril del 2012

Demà, a la Fira del Llibre de València




Demà 28 d'abril de matí estaré en la Fira del Llibre de València (Jardins de Vivers) a la caseta 65 de la llibreria Botafocs signant exemplars de la novel·la infantil "Lina Panxolina i el quadern màgic". Compartiré espai amb l'escriptor Ivan Carbonell, autor de l'obra "Els papers àrabs". A la vesprada, a més, hi seran Lourdes Böigues i Josep Chapa. Si esteu passejant per allí no deixeu d'apropar-vos...

A l'enllaç trobareu més informació sobre els actes que es faran i els autors que visitaran la Fira al llarg d'aquests dies.

A la memòria de Ferrater...



A la memòria de Gabriel Ferrater (1922-1972), avui que fa 40 anys que marxà.

DITS

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.

dimecres, 25 d’abril del 2012

El llibre de la setmana: El quadern de les vides perdudes


El quadern de les vides perdudes, de Silvestre Vilaplana
Ed. Bromera, 2011
Premi Alfons el Magnànim de Narrativa

Un llibre de llibres

El quadern de les vides perdudes no ha sigut un llibre de sofà, sinó més bé de tren. De llegir mentre viatjava. O més adequat fóra dir de viatjar mentre llegia. Un viatge fascinant pel món interior d’un home turmentat i pels llibres que l’autor ha escollit per crear aquest quadern de vides perdudes. Viatjar mentre viatges, què més es pot demanar?

Aquesta novel·la és mereixedora de formar part d'un altre quadern de vides perdudes. Vessa literatura per tot, hi ha un treball d'orfebre amb la no gens fàcil primera persona -que alterna amb la tercera- per bastir un monòleg interior carregat de profunditat, amb una prosa madura, elegant i, en moltes ocasions, propera al llenguatge poètic.

No calen molts personatges quan ens acarem a una història tan apassionant com aquesta, la d’un home que viu atemorit per un ésser que l’habita –l’hoste, l’anomena ell– que li nega la consciència i la identitat, que té el seu rostre i que fa coses no sospitades. Un home perseguit pel seu passat que viu –sobreviu– ancorat en un present ple de desesperança i absències. Un home que només troba consol recopilant fragments de llibres –i de vida– que vol salvar de l’oblit, amb l’esperança de salvar així també el reu record. En aquest sentit es podria dir que és un llibre de llibres, farcit de referències literàries que s’entrellacen de manera magistral amb la trama.

És fàcil empatitzar amb la criatura creada per Vilaplana, barreja del Segismundo de Calderon i del doctor Jekyll d’Stevenson, i amarar-nos del seu patiment. Però també, i sobretot, ens mullarà una pluja d’estima i passió vers la literatura, ja que, com diu l’autor els llibres preserven la memòria de què som i de qui som.

El llibre de la setmana, per Mercè Climent
Publicat en el Levante, 21 d'abril de 2012.

Entrevista en Ràdio l'Om, de Picassent


Entrevista en Ràdio l'Om, emissora municipal de Picassent, amb motiu de la presentació de la novel·la Somiant amb Aleixa a la Cassa de la Cultura de la mateixa localitat.


diumenge, 22 d’abril del 2012

Somiant amb Aleixa a Picassent


El passat 19 d’abril tenia lloc a la Casa de la Cultura de Picassent la presentació del llibre Somiant amb Aleixa, obra guanyadora del XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida 2010 i publicada per l’editorial Bromera.
L’acte estigué magníficament conduït per Vicent Tronchoni, gestor cultural de l’Ajuntament de Picassent i va comptar amb la presencia de la regidora d’Igualtat Belén Bernat i la tècnica de la regidoria, Susana Tronchoni.
Jesica Fortuny, professora de l’Escola Municipal de Teatre, fou l’encarregada de pujar la temperatura de la sala -i pujar els colors fins i tot a la mateixa autora- interpretant a ritme de tango alguns fragments de la novel·la.


Aquesta era una presentació peculiar, ja que per primera vegada parlava de Somiant amb Aleixa sense la companyia de Francesc Mompó, l’altre coautor. Pense que la cosa anà bé i hi hagué bona cosa de públic, entre ells bons amics i gent que admire molt. En acabant vaig dedicar el llibre a totes aquelles persones que estigueren presents a l’acte i que volgueren adquirir-lo per gaudir amb la seua lectura.


Com que m’agradà molt el decàleg que elaborà Vicent Tronchoni tot seguit l’adjunte:

RAONS PER A LLEGIR (COMPRAR) SOMIANT AMB ALEIXA:

1. Perquè es una novel.la perfectament armada, amb inici, trajectòria i desenllaç final amb sorpresa inclosa. I tot això farà que no pugues deixar de llegir, el negre sobre blanc t’enganxarà fins que esclate tota una gama de color.
2. Perquè és una guia d’acceptació personal, Aleixa recorre un camí des del fons del pou fins a la
3.Perquè en algún moment, tots hem somiat que somien amb nosaltres.
4. Perquè és una novel.la eròtica, plena de sexe explicit. Aleixa va despertant passions i provocant somnis humits en moltes persones que fan l'amor amb ella en els llocs i de les maneres més dispars i sexualment commovedores. Duos, trios i tot el que faça falta, que el món és ampli i el desig més. Tot açò en un ambient oníric on mai acabes de saber si és un somni o realitat.
5. Perquè és una bona manera de fer país.
6. Perquè Somiant amb Aleixa és una novel.la per a ser llegida sense interrupcions, amb predisposició a sentir l’excitació i el plaer, i això no s’enganyem, ens agrada a tots.
7. Perquè sobretot, està impecablement escrita. Sens dubte, llegir Somiant amb Aleixa és gaudir de la literatura i del gènere eròtic sense tabús.
8. Perquè és una recepta que podria ordenar-te el metge per a la inapetència sexual.
9. Perquè hem de llegir més en la nostra llengua, hem d’aprendre a estimar, odiar, desitjar, patir, gaudir en valencià. Totes les passions, les més altes i les més baixes sonen precioses en la nostra llengua.
10. I finalment, perquè després de  tots els còpia i pega que he fet en la presentació, vull dir alguna idea pròpia i íntima (tot i que compartida): Somiant amb Alexia és una gran novel.la, no vos la perdeu!!

dimecres, 18 d’abril del 2012

DGS: El gènere eròtic en l'actualitat


Un nou article per al Diari Gran del Sobiranisme.
  
EL GÈNERE ERÒTIC EN L'ACTUALITAT



Personalment no m’agrada massa la idea de fer divisions i subdivisions en l’àmbit literari. Per a mi, literatura només hi ha de dos tipus: bona i dolenta i només entenc aquestes classificacions –de vegades impossibles– per facilitar-ne l’estudi. És important tenir clar que quan es parla de gènere eròtic per damunt de tot parlarem de literatura, en majúscules i sense cognoms. O és que els autors que s’han endinsat en aquest gènere els hem d’anomenar subescriptors?
Si fem un ràpid recorregut per la història de la literatura, de totes les literatures, ens adonarem que l’element eròtic sempre ha estat present. I és que l’erotisme és un element important en l’existència de l’home, i haguera estat inversemblant que la literatura no haguera begut d’ell, i a l’inrevés. Tanmateix, encara que sempre s’ha escrit sobre erotisme –de manera més o menys explícita– és cert que el gènere sempre ha mancat de prestigi, quan no ha estat perseguit. De fet, si fem un viatge pel passat comprovarem que tant autors com lectors han intentat amagar qualsevol vinculació amb el gènere. Afortunadament, la societat ha anat canviat en aquest sentit, i açò s’ha vist reflectit també en la literatura. Ja no ens incomodem amb determinades escenes, ni ens escandalitzem amb alguns mots; al contrari, ara ens agrada delectar-nos amb el plaer descrit amb paraules. L’home ha deixat de ser tan hipòcrita i ja no li importa afirmar que consumeix aquest tipus de literatura. Ara bé, el lector exigeix una literatura digna, no qualsevol cosa. I, en eixe sentit, l’escriptor té l’obligació de respondre amb respecte, amb obres de qualitat.

Somiant amb Aleixa a Picassent


Demà a la Casa de la Cultura de Picassent presente Somiant amb Aleixa (Ed. Bromera, 2011). No cal que us diga que seria un gran plaer compartir el moment amb vosaltres.
Us deixe un tast del llibre per si us ve de gust llegir-lo:

"Aleixa es movia nàufraga per un oceà de dubtes. Les onades se li hissaven imponents i no trobava illa que l’arrecerara. No era un pèlag amical aquell per on feia via. El cervell la induïa a fer una capbussada en el temps i refrescar-se en les aigües profundes de la infantesa. Sentir-se emparada era un bàlsam contra la pruïja que no la deixava viure. Però immediatament aquell ungüent se li assecava al cos i la feia nadar per esculls i simes pregones. Les arestades roques li trencaven la pell i la feien buscar aigües de superfície, clares i amables, com de cotó en pèl. Tanmateix, ella, la cristal·lina superfície, també era un miratge. Mai no la podia abastar. Era un miratge i fugia. I fugint es trobava immersa en un miratge més gran. I si tota la seua vida era un miratge?"

dimecres, 11 d’abril del 2012

DGS: JOAN AMÈRIC, «DIRECTAMENT» A L’ÀNIMA

Nou article per al Diari Gran del Sobiranisme:

JOAN AMÈRIC, «DIRECTAMENT» A L’ÀNIMA


No és senzill cercar les paraules que puguen transmetre l’emoció que surava a l’Auditori Barradas (l’Hospitalet de Llobregat) el passat 30 de març durant l’actuació de Joan Amèric. Escric de matinada, mentre la seva veu s’instal·la en tots els racons de l’ànima i les muses aprenen un nou camí. Impossible no deixar-nos seduir per les quinze cançons que componen el seu darrer treball, la sortida del qual es feia coincidir amb la nit de la seva presentació.
Després de dotze anys de silenci discogràfic, el cantautor alzirenc presentava nou disc en un concert emmarcat dins del festival BarnaSants. Directament va ser enregistrat en directe –per això el nom– a l’Auditori de Barcelona el 14 d’abril de 2011 durant l’acte de cloenda del BarnaSants 2011, en un concert celebrat pel públic i elogiat per la crítica.
Directament selecciona una dotzena de temes emblemàtics inclosos en anteriors treballs –Tornar a l’aigua (CBS, 1989), Escala de colors (Picap, 1992), Ànima, diari de les hores blaves (Picap, 1995) i Obert (Discmedi, 2000)– com ara Llavis de sal, Parlant de sirenes o La gran partida; i, a més, n’hi inclou tres de nous: Perquè sóc poble, Despert per a somiar-te i Defensa del somriure. L’objectiu, ens explica l’autor, és apropar els temes clàssics a noves oïdes i proposar-ne una nova visió sonora als seguidors, alhora que s’incorporen nous temes per a satisfer a tots. Un viatge en el temps que enllaça amb l’ara i els dies que han de venir. I és que el proper disc inclourà, entre d’altres, els nous temes presents a Directament, però amb arranjament propis d’un disc d’estudi.

diumenge, 8 d’abril del 2012

DGS: Un tros de cel, nou llibre d'Isabel-Clara Simó

Nou article per al Diari Gran del Sobiranisme:

"UN TROS DE CEL", NOU LLIBRE D'ISABEL-CLARA SIMÓ

Isabel-Clara Simó durant la presentació a La Casa del Llibre de València.

Vaig conèixer Isabel-Clara Simó en persona el 3 de maig de 2008, ho sé perquè és la data que figura en el recull de contes Dones que em dedicà a la Fira del Llibre de València. Tanmateix, feia molt de temps que festejava amb la seva literatura: D’Alcoi a Nova York, Júlia, T’estime, Marta, La salvatge, El caníbal, T’imagines la vida sense ell?, El meu germà Pol, Homes… Ja des del primer llibre em vaig convertir en una incondicional de la seva manera de fer literatura: històries originals i impactants, personatges dibuixats amb mestratge, gran domini de la psicologia, tremp literari alt, ús d’una prosa madura, elegant, treballadíssima, propera en molts casos a la prosa poètica, i el recurs no gaire senzill i que ella domina a la perfecció de l’oralitat.

Fa pocs dies que podem trobar a les llibreries la seva darrera novel•la –presentada dimecres passat a La Casa del Llibre de València– una altra història fascinant amb un personatge del que ràpidament ens enamorem. Un tros de cel (Ed. Bromera, 2012) està escrita seguint l’estructura del diari, per tant amb el testimoni directe i sincer de la primera persona, on es trenen les vivències i els pensaments de Wing, la protagonista, en dos moments diferents de la seva vida, que també impliquen dos personalitats ben distants: la de la xiqueta que abandona precipitadament la infantesa i el seu país natal quan els seus pares la venen a uns estranys i la de la jove madura que sap d’on ve i té molt clar què vol en la seva vida.

Llegir la resta de l'article.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Entrevista per al diari ARAMULTIMÈDIA


La periodista Lídia Vila fa uns dies em féu una entrevista per al diari digital ARAMULTIMÈDIA. Justament ahir que m'assabentava que Somiant amb Aleixa havia arribat a quasi un miler de llars es publicava. Transcric l'inici i si voleu llegir-la sencera només heu de prémer l'enllaç que figura al final.


"El gènere eròtic no s'ha de considerar sub-literatura"

La jove escriptora alcoiana Mercè Climent ens parla sobre 'Somiant amb Aleixa', l'última novel·la guanyadora del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida que va escriure, conjuntament, amb la seua parella el també escriptor Francesc Mompó.

Mercè Climent (Alcoi 1981) va cursar els estudis d'Enginyer Agrònom i de Filologia Hispànica a València. Entre d'altres treballs, ha publicat la novel·la infantil 'Lina Panxolina i el quadern màgic' i ha obtingut diversos premis en el gènere de narrativa breu, com ara el Premi Bancaixa-Universitat de València d'Escriptura de Creació per l'obra 'Temps d'oliva'.

A més, ha estat guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians convocat per l'AELC en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel seu blog Els primers gestos del verd. I com dèiem a l'inici amb 'Somiant amb Aleixa', la seua segona novel·la, ha guanyat el XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida. De fet, ja s'ha venut el primer miler d'exemplars d'aquesta novel·la durant aquest 2011, una xifra que ha celebrat l'autora.

Per últim, fa gaire bé unes setmanes, el seu relat titulat 'Endolada de blanc' va resultar guanyador del Primer Premi al Certamen de Relats Breus sobre la Dona "Conta'm dona".

Lídia Vila Abans d'endinsar-se en la novel·la 'Somiant amb Aleixa' (Bromera), explica'ns una mica com va ser fer-se avant a escriure un llibre conjuntament els dos i quins eren els vostres precedents anteriors al món de la literatura.

Mercè Climent. El projecte naix en un principi perquè nosaltres tenim dos amics escriptors que ja havien guanyat anteriorment el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, ells són Ramon Guillem i Joan Olivares. Aleshores en alguna ocasió ja s'havien donat converses sobre el gènere en qüestió, sobre les diferències entre erotisme i pornografia i tota aquesta temàtica que sempre dóna molta de joc. Vaig ser jo la que li vaig proposar al meu home (Francesc Mompó) fer alguna cosa per a presentar-se al Premi de la Vall d'Albaida, però a ell al principi no li va fer massa gràcia. Però el repte ja l'havia llençat i havia quedat ahí, aleshores després d'uns mesos vaig escriure un parell de pàgines, li les vaig ensenyar, li va agradar la idea i es va enganxar.

dimarts, 3 d’abril del 2012

UNA MOLT BONA NOTÍCIA!



998 exemplars de Somiant amb Aleixa han corregut pels ulls dels lectors al llarg del 2011. És a dir només en mig any. Una molt bona notícia per a aquest dimarts de pluja.

Si us voleu fer seguidors de la pàgina de facebook, només heu de clicar "m'agrada" a l'enllaç: www.facebook.com/somiantambaleixa.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Avui, 2 d'abril, Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil



Avui, 2 d'abril, se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, dia que es commemora el naixement de l'escriptor Hans Christian Andersen (fa 207 anys). Us deixe un fragment d'El Petit Príncep, un llibre que de tant en tant cal rellegir:

“-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me’n farà sortir, com una música. I després, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n’és, de trist, això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m’agradarà la remor del vent entre el blat …
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
-Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
-Prou ho voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
-Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
-S’ha de ser molt pacient -respongué la guineu-. Primer t’asseuràs una mica lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop …
El petit príncep va tornar l’endemà.
-Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor … Calen ritus …”

diumenge, 1 d’abril del 2012

Lina Panxolina al Col·legi Ausiàs March d'Aldaia



Dimecres passat vaig tenir un encontre amb els alumnes de 4t de primària del col·legi Ausiàs March d’Aldaia que havien llegit la nove·la Lina Panxolina i el quadern màgic (Ed. Bullent, 2010).
Ja fa algun temps que visite col·legis per parlar de la novel·la, però aquell dia en concret estava neguitosa, com si fóra la primera vegada que em posava davant d’un grup de xiquets. Estic passant un moment personal difícil i portava dies sense dormir bé. Em vaig sincerar amb ells de seguida i abans de parlar del llibre els vaig dir que per a mi era molt especial compartir la vesprada amb ells (igual o més que per a ells que una escriptora els visitara). Després de la presentació d’Anna Eloïna Alfonso, mestra del centre, vaig parlar una miqueta de com sorgí la idea d’aquesta història i com acabà vestida de diumenge. En acabant, ells em feren preguntes que havien preparat al llarg de la setmana. Moltíssimes, de fet no hi hagué temps per a totes, moltes d’elles força interessants i intel·ligents. M’arribava l’escalfor dels xiquets i així va quedar reflectir en moltes dedicatòries que després els vaig fer, a grans trets: ells havien estat el sol en un dia un tan gris per a mi.
Gràcies a tots: mestres, alumnes i direcció per la bona rebuda i haver-me fet passar una estona tan agradable.


Per saber més sobre la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic cliqueu l'enllaç.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...