diumenge, 31 d’octubre del 2010
Presentació "El secret del Mas de la Pedra", d'Ivan Carbonell a Cocentaina
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Presentació "Una botija amb sorpresa" de Marina Guillén
Estava previst que intervindrien en l’acte Dolors Pedrós (editora d'Edicions 96), Maria Alcaraz (il·lustradora), Isabel Robles i Mercè Climent (escriptores) i Marina Guillén (autora).
Dolors Pedrós encetà la presentació parlant d’Edicions 96, una editorial jove –només compta amb 12 anys– de la Ribera Alta, que té en compte tant els escriptors consagrats com els novells, molt preocupada pels petits detalls tant de l’edició com de la posada de llarg del llibre.
Una botija amb sorpresa narra un dia molt especial en la vida de Miquel que comença anant a la Font dels Set Canons per agafar aigua fresca i acaba fent un viatge màgic fins a l’arc de Sant Martí per ajudar Maragda, una fadeta que ha quedat atrapada en la seua botija. Una història dolça i màgica amb un estil àgil i fresc, que de ben cert enganxa els lectors des de les primeres línies. Una història on destaquen valors com ara la fantasia –element quasi imprescindible en una lectura per a infants–, l’amor per la natura o el respecte pels majors, adobat amb certa flaire de costumisme.
Des d’ací vull remarcar, com ja vaig dir allí, la importància de la literatura infantil i el paper que juguen els escriptors d’aquest gènere, capaços d’inventar personatges, imaginar llocs i bastir històries que agraden, que entretinguen i que facen somniar els més menuts. Així com el paper dels mestres i de la família ja que ells són els encarregats de plantar la llavoreta del gust per la lectura, i d’assegurar les bases del futur lector; una llavoreta que quan germina ja no deixa de créixer i créixer. Sense ells l’encontre d’un xiquet amb un llibre no es produiria; o potser sí, però més endavant, quan segurament ja serà massa tard per despertar el cuquet pels llibres.
dijous, 28 d’octubre del 2010
DIÀLEG A TRES A ALACANT: LITERATURA ERÒTICA
En primer lloc, el poeta Lluís Alpera féu una introducció magistral al tema elaborant una ressenya de l’obra Somiant amb Aleixa ja que havia pogut aconseguir que l’editorial Bromera li lliurara el material ad hoc.
Nosaltres el seguírem llegint un fragment de la novel·la pujadet de to, com tocava. Tot seguit parlàrem de les lectures eròtiques que havien influït en la nostra formació, com ara Les onze mil verges d’Apollinaire, la col·lecció europea La perla dels segles XVIII i XIX, El marqués de Sade o algunes de les anteriors guanyadores del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida publicades per Bromera com ara són A foc lent, Dies de Verema, Pell de pruna, L’ombra de Hamlet i Sara la dona sense atributs (aquesta últim a posteriori). També férem esment als objectius que perseguíem amb l’obra: descriure un món eròtic sense límits procurant que ni el registre literari ni l’altura lingüística se’ns ressentiren el més mínim. Finalment explicàrem la tècnica utilitzada per nosaltres –deixàrem ben clar que no era una classe magistral vàlida per a tots els tàndems– per escriure a quatre mans.
Un públic atent, format per universitaris i gent motivada per la literatura emplenaren un dels racons oberts de l’FNAC compartint cafés i preguntes amb els ponents.
En acabar l’acte continuàrem la conversa literària en petit comitè al voltant de les excel·lències culinàries del restaurant Trento de la localitat en companyia dels organitzadors de l’acte.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
DEMÀ DIÀLEGS A TRES A ALACANT
dilluns, 25 d’octubre del 2010
LA TEMPTACIÓ DEL PODER TAMBÉ ENTRE ELS INFANTS, PER MANEL ALONSO I CATALÀ
El relat està ple d’imatges divertides i altres carregades de fantasia, la qual cosa de segur que ha facilitat en certa mesura el treball de la il·lustradora Àgueda Climent.
Aquesta ens oferix unes il·lustracions expressives, on els ulls, la mirada dels personatges, ens parlen de les sensacions i els sentiments que els provoca cada escena narrada. En aquest sentit crec que hi ha hagut una bona connexió intel·lectual entre escriptora i il·lustradora que ha donat un magnífic fruit.
La prosa emprada per Mercè Climent és clara, neta d’artefactes i àgil, la qual cosa convertix el relat en un text atractiu i llegidor.
Lina Panxolina i el quadern màgic és un petit drama infantil amb final feliç i amb una certa sentència moral que els adults hauríem de llegir en companyia de la gent menuda i potser també prendre’n nota.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Sopar de germanor a Puçol i concert de Carles Pastor (Organitza L'ANDANA)
Primer el professor de la Universitat de València Manuel Ruzafa féu una xerrada sobre la nostra història: Gents i festes al Regne medieval de València (1298-1500), a la quual malauradament no vam poder assistir.
divendres, 22 d’octubre del 2010
ESCRIPTORS AL TERRAT: JOSEP BALLESTER I JAUME PONT
dimecres, 20 d’octubre del 2010
US PRESENTE LA LINA PANXOLINA
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Lina Panxolina i el quadern màgic
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Cent deu anys de solitud
Vaig llegir per primera vegada Cien años de soledad farà uns deu anys (tal vegada un poc més) i la sensació que tenia és que m’agradà moltíssim. En aquesta ocasió formava part de la llista de lectures obligatòries de l’assignatura Literatura Hispanoamericana Contemporània (qui sap si d’una altra manera l’haguera tornat a llegir). Recordava -més que recordar diria que ho sabia i prou- que era la història de l’estirp Buendía a Macondo, que cap al final apareixia un ésser mitològic amb cua de porc per les relacions incestuoses dels últims descendennts i també el primer paràgraf perquè mon pare el sabia de memòria i algunes vegades el recitava.
Quasi asseguraria que he llegit una novel·la diferent i que el realisme màgic que jaspia tota la història va més enllà del llibre. De bell nou m’he marejat viatjant per l’obsessiva espiral de Temps i m'he enamorat de cada criatura, de cada petita història; però sé que aquest regust només durarà uns dies, ja que la màgia d’aquesta història rau que tot s’oblidarà perquè així, de tant en tant, podrem tornar a llegir-la per primera vegada. Els lectors, com els habitants de Macondo, serem víctimes de la pesta de l’oblit i si com ells volem recordar alguna cosa necessàriament haurem d’escriure-ho.
Però encara hi ha més... Quan havia acabat la novel·la he tornat a llegir el pròleg (normalment li faig una ullada abans de la lectura i després ho faig amb més atenció per si de cas m'he perdut algun detall d'importància) i tot just quan feia referència al bestiari fantàstic i simbòlic de la novel·la, he escrit al marge com a exemple: papallones grogues i acte seguit ha entrat pel balcó una papallona (i no de les que s’instal·len a les cuines per posar ous en la farina). Ha estat voleiant (en espirals?) durant uns minuts i quan el meu home ha intentat fer-li ua foto ha fugit. (Hi ha un moment de la novel·la on el fundador de Macondo, José Arcadio Buendia, pensa que la gent anava gastant-se a poc a poc a mesura que la seva imatge passava a les plaques metàl·liques dels daguerrotips). Casualitat? Vull pensar que no, que és la màgia d’aquesta grandíssima història de solituds i d’espills enfrontats.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Un petit raconet en el Parnàs
Avui he anat a fer-me les fotografies per al carnet de sòcia, després he escrit una breu carta a l’AELC i ho he ficat tot dins d’un sobre que aquest migdia tiraré a qualsevol bústia. M’he mirat a l’espill i la línia dels llavis no podia evitar dibuixar un mig somriure. Estic molt contenta que els déus m’hagen reservat un petit raconet al Parnàs.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
9 d'octubre a Alcoi. Vídeos de Xavi Castillo i Carles Cortés
Donà la casualitat que l'escriptor Carles Cortés estava signant exemplars de la seua última novel·la: Sara, la dona sense atributs (Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida 2009). Dimecres havia estat fent la presentació ací a Alcoi, jo no podia anar però li ho vaig dir a ma mare que ho fera, però finalment no va poder anar. Saludàrem Carles, i li vaig regalar la novel·la a ma mare -dedicada per l'autor, és clar.Avui hem trobat uns vídeos de la presentació de Sara, la dona sense atributs a Alcoi, on Xavi Castillo feia de "presentador". Els següents vídeos ho diuen tot:
dissabte, 9 d’octubre del 2010
PREMIS LITERARIS VILA DE PUÇOL
També es lliurà el XXV Premi de Pintura Vila de Puçol. De 61 obres presentades s'atorgà a l'obra Niebla, de Cristina Gamón i digna de menció d'honor l'obra Espacio estructural de David Escarabajal.
L'acte es tancava amb les paraules de la regidora de cultura Na Dolores Sánchez i de l'alcalde En Josep Vicent Martí.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Conte infantil: L'arribada de la Neus
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Segon poema
A l’aire moren els records i les imatges
com si oblidares tot el teu ahir.
Passe el dia amb el teu cap dolcet i petit
fet trenetes encara sobre les espatlles.
I pense en les llàgrimes rabioses dels ullets
que corrien tot el dia per l’illa;
jove torn de rebolics i tren, jove trenet,
trotador per les comes, tot el dia.
Així tu m’ho contes: destrossava les hores
a la blancor del timbre, so de façana
vella i trista, fugint a pas llarg, casa
avall, lluny, carrer polsós: tu m’ho contes!
Tot es destria en l’ombra esponjosa,
faldeta curta, bruta com les manetes
terroses del joc, poquet a poquet fetes
de ta mare que t’esperava tot el dia.
Tu m’ho contes, jo no ho recorde;
hores dus, en els llavis me les dus,
tendres i fresques com eix et vull.
Hores belles, nineta, en el bes me les portes.
Però, de les blancors, potser, l’arbre
no se’n recorde gens, tan vell com és,
ple de comissures i retorns a més,
com un dubte silenciós i t’ho demane
i oblides rabiosament plor de nena,
nina, floreta o bosc de dolçors
terriblement cremant els amors
d’aquell blau llaç o roig de la trena.
Malèfiques buferes d’infantesa, qui sap
si tan bella, qui sap en aquestes hores
com saps que van morint tantes coses
Joan A. Climent i Fullana
del sud del País Valencià. Alacant, 1977
divendres, 1 d’octubre del 2010
Dia Internacional del Traductor, 30 de setembre.
Ahir era el Dia Internacional del Traductor i València acollia els escriptors i també traductors Vicent Berenguer, Joan Navarro, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Eduard J. Verger i Anna Torcal. Però no només València celebrava aquest dia, moltes localitats repartides pels Països Catalans com ara Girona, Barcelona, Sabadell, Reus, Castelló, Palma... acollien traductors que llegiren fragments traduïts per reclamar més visibilitat per a cadascun dels membres d’un col·lectiu poc reconegut.
Escoltàrem poemes, contes i fragments en català d’autors molt diversos i de diferents nacionalitats com ara EE Cummings, anne Sexton, Orides Fontilla, Steffano Benni, Yves Bonnefoy, Attila József, Li Po... I no haguera sigut possible de cap de les maneres sense la dedicació, el treball i el patiment dels seus traductors, que sense adonar-se deixen un trosset de la seua ànima i del seu estil en l’obra que tradueixen.
Vicent Berenguer
Joan Navarro
Isabel Robles
Eduard J. Verger
Anna Torcal
Amb aquest acte s’enceta un any mes l’activitat Escriptors al terrat, organitzada per l'AELC (Associació d'Escriptors de Llengua Catalana) que se celebra al terrat de l’Octubre l’últim dijous de cada mes i que reuneix sempre dos escriptors de parla catalana, ja siguen poetes, narradors, assagistes... El pròxim serà el 21 d’octubre i reunirà els poetes Josep Ballester i Jaume Pont.