diumenge, 25 de setembre del 2011

CASSOLA LITERÀRIA A XÀTIVA



Ahir, 24 de setembre, dia a de la Mercè, Xàtiva, capital de la Costera, esdevenia també capital literària del País Valencià. Mig centenar de persones, entre les quals una trentena llarga d’escriptors i poetes, es reunien al ja mític restaurant “Ca l’abuela” de la ciutat per festejar literàriament –amb permís de la pituïtària- les excel·lències d’un plat tan nostrat que fins i tot el gran Ausias March el necessità per a un dels seus poemes: Bullirà el mar com la cassola en forn. Sí, la cassola reuní voluntat i lletres a la lleialtíssima i socarrada, per les ventades històriques que li vingueren de ponent, ciutat de Xàtiva.

És el tercer any consecutiu que la gola reuneix al seu voltant, de forma natural i consecutiva, part de les plomes més excelses del país. Si el primer any fou la crida de l’anguila qui ens convocà al port de Cataroja (a Casa Baina), i l’any passat foren les excel·lències boscanes del bolet les que ens feren acudir als peus del Benicadell a Otos (a l’hotel rural de Ca les Senyoretes), enguany ha estat la capital de la Costera qui ens ha obert els braços al voltant de la Cassola.


L’acte començava amb la convocatòria a les 12.00h a la Font del lleó de l’Albereda de Xàtiva; on Toni Cucarella i Toni Martínez ens esperaven per fer d’experts cicerones de tan meravellosa ciutat. Restes de la murada que l’estrenyia i defensava, portes d’accessos a la ciutat, estratègiques i històriques fonts d’abeurar que donaven la benvinguda a ramats i traginers que s’endinsaven per les seves artèries, edificis renaixentistes que havien aconseguit romandre malgrat la tènia capitalista i malabava que els volia terra edificable –hereva d’aquells que li calaren foc i penen simbòlicament amb la sang al cap in saecula saeculorum-, tot adobat de la saviesa, intel·ligència i saborosos anecdotaris dels dos Tonis, poca broma.

Després del trajecte a peu, pujada amb el trenet turístic –també gentilesa del cicerones mecenes–, només per a nosaltres, al majestuós castell. Un suc de civada o un martini tenien la culpa que descansàrem bressolats per una fresqueta que la ciutat al fons (no és cap rústic acudit) ja desitjava per a ella per la basca (xafogor, que teníem tres representants de la germanor Ebre enllà). Al fons, la ciutat als nostres peus, i després lliurada a les veus primigènies dels fills d’aquesta terra.

Acabades gerres i copes refrescants, el trenet ens deixava a la Plaça de la Bassa a les portes del restaurant Ca l’Abuela. Allí, a taula parada, començàrem a regalar-nos ulls, nas i gola amb el següent menú:

- Coquetes de la comarca
- Mullaoret de tomaca en conserva cassolana i bonítol sec
- Formatge de la Llosa amb confitura de taronges primerenques
- Sardina, pimentó amb ceba i ou de corral a baixa temperatura
- Arròs al forn de Xàtiva (CASSOLA)
- Monjàvena i gelat de llet merengada amb xocolata

Tot adobat amb vins de la terra, cervesa fresca i bon cava.

El local reunia a Sergi Pitarch, M. Carme Arnau, Joaquima Barba, Josep Albinyana, Joan Torró, Fede Cortés, Carles Pastor, Berna Blanch, Jordi Pijoan, Ivan Carbonell, Paco Collado, Toni Teruel, Joan Olivares, Núria Cadenes, Manel Alonso, Toni Prats, Núria Sendra, Àngel Cano, Lluís Alpera, Manel Joan i Arinyó, Francesc Arnau, Vicent Penya, Lluís Roda, M. Carmen Sáez, Eusebi Morales, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Ramon Guillem, Toni Martínez, Xavi Aliaga, Toni Cucarella, Mercè Climent i Francesc Mompó; a més d’acompanyants i amics.

Acabades les delicioses menges i per ordre invers de l’alfabet foren cridats un a un perquè ens deleitaren amb les composicions que cadascú havia dedicat a la cassola. Poemes, relats, dietaris, combois i facècies diverses aniran sent publicades a poc a poc en el blog del Francesc Mompó (ja sabeu,el Uendos, Greixets i Maremortes) amb la corresponent fotografia de l’autor.

Concloguérem l’acte amb la seguretat que el proper any, un nou plat en alguna de les nostres comarques ens reunirà al seu voltant.

Ps. Enguany, a més de comptar per segona vegada amb la participació de l’amiga Núria Cadenes, que ens és conciutadana i germana, també hem comptat amb la presència de l’escriptor tortosí Jordi Pijoan i de l’escriptor de Falset (el Priorat) Fede Cortés.

Algunes fotografies del dia:


6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Enhorabona per la cassolada literària ! cultura i gastronomia fan bona parella! ah ja m'he començat a llegir Somiant amb Alèxia!

Mercè ha dit...

Gràcies, Elfree. Fou tota una festa de menges, d'amics i de paraules.
Espere que gaudisques de la lectura.
Molts besets.

M. Roser ha dit...

Caram quina cassolada, això és tot un àpat pantagruèlic i veig que també va ser una gran festa literària...
Suposo que els assistents devien gaudir-ne molt, però potser seria interessant saber qui anava per les menges i qui per les paraules que alimenten l'intel·lecte...
Ara seriosament, moltes felicitats per promocionar la cultura.
Petons,
M. Roser

Garbí24 ha dit...

Jo penso que agafo els meus bàrtuls i vinc cap al sud.....no sé com ho feu però sempre acabeu ben entaulats davant d'unes menges exquisites..... Hem fareu un raconet.....?

Mercè ha dit...

M. Roser, efectivament, fou una gran festa literària, cultural i gastronòmica. Moltes gràcies pel teu apunt.

Hahaha, Garbi, quan vulgues. Ja que els mitjans no recolzen la cultura en català ací al País Valencià ens ho muntem com millor podem. Bones menges, bona companyia i bona literatura: què més es pot demanar? Una abraçada i gràcies per passar per ací.

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona per les vostres activitats literàries sempre intenses i que ens fan enveja...

I també una abraçada de felicitació pel teu Sant, encara que sigui amb un dia de retard. Ni els desig de felicitat ni les abraçades no caduquen, oi? Besets.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...