AGENDA: ALBERT HERNÀNDEZ XULVI PRESENTA EL SEU DARRER LLIBRE

Demà dijous, dia 20 de gener, Albert Hernàndez Xulvi presenta el seu darrer llibre: L'espectre d'Àngela (Ed. Perifèric). Serà a la Sala d'Actes de la Casa de la Cultura de Catarroja (C/ Paluzie, 2) a les 19.30h.

Si voleu fer un tast d'aquesta història ambientada en l'Albufera premeu ací.

Si em parles del desig, de Manel Alonso

Si em parles del desig, de Manel Alonso i Català ha estat guardonat amb el Premi de Poesia Antoni Matutano 2010 de la Vila d’Almassora i publicat per Onada edicions en 2010.
Allò primer que ens crida l’atenció d’aquest llibre és el títol: Si em parles del desig. Es tracta de la pròtasi d’una oració subordinada condicional introduïda per la conjunció “si”. Però l’autor ens deixa a l’espera de l’oració principal, d’allò que vindrà. I conscientment empra el verb en indicatiu la qual cosa denota la condició de real i possible; i la segona persona, un tu proper, objecte passiu dels anhels i desitjos del jo poètic.
La cita inicial que obri el poemari: «Sovint de la poesia al llit no hi ha gaire distància» de Josep Pla constitueix tota una declaració d’intencions. Quan ens aboquem a la lectura ben aviat ens sentim acaronats per totes les formes de l’erotisme: la contemplació, el desig, l’oferiment, la consumació, el clímax..., però també hi trobem l’erotisme en la paraula: al llarg de tot el llibre hi ha un tractament exquisit del llenguatge cosa que demostra el gran mestratge que del gènere poètic té Manel Alonso.
Flor carnosa del seu entrecuix, llavis carnosos de la copa, pètals de vellut, tulipes obertes i rosades, estany de sucre i mel, rosa vermella del desig, pubis de fils d’atzabeja, tellina inerme, la vall estreta i la gruta fruital... Manel Alonso no es cansa de buscar imatges suggeridores per esmentar l’òrgan sexual femení, sempre amb elegància. De bell nou, l’erotisme en la paraula.
No obstant això, hom no pot deixar de percebre un deix de fragilitat i d’amargura que emanen dels versos que constitueixen la primera part del llibre. Així en algun moment el poeta dirà: «un dolor amarg de mascle vell o aleshores el vaig llepar golut fins a sadollar tanta i tanta set com patisc i a la qual estic condemnat». El sexe és per al jo poètic una espècie de bàlsam que possibilita l’oblit –momentani– de la realitat. La delectació del cos femení, el plaer en profanar-lo, en ocasions només és un desig d’atrapar el temps; així, la bellesa es converteix en imatge recordada i aquesta, al mateix temps, en instant perdut.
L’erotisme és una fina làmina de cristall on s’acaren els dos subjectes del desig: a una banda hi ha l’amant, que en tot moment observa i actua; a l’altra, l’amada, sempre observada i passiva en actes.
L’amant, que correspon al jo poètic, es defineix ja des del primer vers com un animal fràgil («Em mire i veig un animal fràgil que em retorna la mirada / i amb les mans protegisc el meu nu d’ivori i nacre»). Aquest animal fràgil és capaç d’esdevenir vent, un trèmul bri de vent tot anhelant ser huracà per prendre el cos i els sentits a l’amada, i aigua de pluja que s’esllavissa per tota l’orografia femenina; i pintor que compon sobre el llenç les formes i els colors tangibles de la bellesa; i piròman sempre disposat a encendre la primera flama que ocasiona l’incendi; i autodidacta en l’afer d’arrancar-li melodies a l’instrument desitjat; i deixeble de Ganimedes que s’aboca als llavis carnosos de la copa malgrat estar condemnat a patir la set eterna; i explorador insaciable de noves i inexplorades geografies dels sentits... Però per damunt de tot el jo poètic és un observador enamorat de la bellesa, fetitxista del cos de la DONA. Així explica en el poema que tanca la primera part: «L’ull provoca el cor i aquest / enceta el galop gairebé fins a desbocar-se... / L’ull provoca el cor però, també, / la força sensual del paisatge».
L’amada, l’objecte desitjat, sempre vista pels ulls del poeta, és descrita com a DÒCIL. «Dòcil, aparentment derrotada, se sent ineluctablement recorreguda», dirà Manel Alonso. Aquesta és la qualitat que la defineix al llarg dels versos: es despulla davant l’amant, es deixa observar per ell, s’ofereix al seu desig... Però el seu cos no només és trona de plaer i de desig consumat, també en ell el poeta hi veu la petja del seu propi dolor. Un dels poemes més sublims del llibre és:

En eixe cos és tatuada la meua vida.
En cada solc traçat per l’inefable rella del temps
trobe la meua estima, el meu desig,
el meu plaer, el meu dolor, la meua fantasia
anhelant convertir-se en sement del goig perpetu.

Si em parles del desig té una segona part formada per 31 petits poemes eròtics, haikus la major part. Ara el plaer és descrit amb senzillesa aparent i gran dosi de subtilesa. No hi resta cap escletxa per al dolor o l’angoixa del després, precisament perquè no hi ha després en aquest instant fet de pur erotisme que ens evoca llibertat i eternitat.

Bella, suggerent
t’acostes a l’espelma,

encens la flama.

PRESENTACIÓ I RECITAL POÈTIC DE MANEL ALONSO A BONREPÒS

Com ja havia anunciat, ahir 9 de gener tenia lloc a l’Auditori de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell el recital poètic i la presentació dels llibres Correspondència de guerra i Si em parles del desig de Manel Alonso. L’acte, que comptà amb una gran afluència de públic, servia per commemorar la primera década de l’Associació Cultural La Macarella.
La mestra de cerimònies, Roser Santolaria, fou l’encarregada d’obrir l’acte. Després de la projecció dels audiovisuals corresponents al poema S’estén el temps sobre les llambordes, de Correspondència de Guerra (clica ací per visualitzar-lo), i Fràgil i Dòcil de Si em parles del desig (prem ací per veure'l), Francesc Mompó i jo mateixa presentàrem els dos llibres (pròximament penjarem els treballs als nostres blogs).
Manel Alonso diu que un poema no s’ha d’explicar, però sí que un poema pot definir en certa manera el poeta, així és que ens llegí el poema Notes per a una biografia inclòs en el llibre Com una òliba.
Tot seguit els poemes de Manel Alonso s’escoltaren amb la veu de la gent de la localitat que s’animà a recitar, i finalment Juanen, músic i cantant del grup Infusió; Garri, músic i cantant del grup Tapineria i Juan Lluís Llopis, del grup Ànima Maleïda afegiren la música als poemes Entrar, Gemegant el teu nom i La Pluja.
L’acte finalitzà amb una picaeta molt dolça i la signatura d’exemplars per part de l'autor.

Algunes fotos de l’acte:

La poètica de Manel Alonso a Bonrepòs

L’AVENTURA DE TRESCOLORS AL CLAVEGUERAM

L’aventura de Trescolors al clavegueram és un conte per a nens, però no un conte per a nens qualsevol, ja que té la peculiaritat que ha estat creat per nens.

Quina millor manera per a fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector que fer que els alumnes siguen els propis creadors d’un conte? Això és el que van promoure les tutores del primer cicle de primària del col·legi Vicent Rius de Canals, Lorena Cayuela i Mª Milagros Benavent.

Al llarg d’uns mesos, sota la batuta de les mestres que anaven dirigint la imaginació desbordada dels alumnes, anà desenvolupant-se aquesta aventura tan divertida...

En un poble superdivertit anomenat Maiemtrobaràs, el semàfor Trescolors i el rellotge Maiespara cauen per un clavegueram per culpa de les obres que estan fent-se al carrer Maisacaben. Allà trobaran un ninot oblidat i trist perquè l’han substituït per altres joguets. Junts viuran tota una aventura per tornar a la superfície.

I aquesta història recollida en llibretes i fulls solts, prengué forma i color i es vestí de diumenge, gràcies a la col·laboració de l'AMPA del col·legi i a algunes entitats bancàries. A més a més, les il·lustracions de Xavi Sellés fan realitat el món creats pels xiquets.

FELICITACIÓ ANY NOU

(Pintura de Manuel Solbes Arjona)

PA NEGRE

Ahir vam anar al cinema per veure la pel·lícula d’Agustí Villaronga: Pa Negre on el director pasta els temes d’algunes novel·les i narracions d’Emili Teixidor per oferir-nos uns personatges somnàmbuls que andaregen per la seua pròpia devastació moral. Tampoc no vull fer una crítica. Em va agradar i molt. Feia temps que no gaudia tant d’una història en el cinema.
Fou als Cinemes Babel, úniques sales on encara passen pel·lícules d’autor –eufemisme per a designar que no són comercials i per tant no tenen opció de formar part de la cartellera d’altres cinemes– i en versió original. He de dir és la primera pel·lícula que he vist en català a un cinema, símptoma de com va el nostre País.
Quina va ser la nostra sorpresa quan davall del títol PA NEGRE figurava el subtítol PAN NEGRO. Per sort a la petita sala on hi estaven se sentiren paraules de desaprovació. És clar, com que a València són molt liberals, van pensar que potser algú podia no entendre el català –perquè és evident que és força diferent d’un valencià que cada vegada més s’apropa al castellà– o que la llengua de l’imperi podia posar-se en perill amb actituds com aquestes –em referesc a passar una pel·lícula en la llengua del poble–així és que haguérem de veure tota la pel·lícula amb l’entrebanc dels subtítols. Em vaig sentir com els personatges de la pel·lícula que no eren prou dignes per menjar pa blanc i havien de conformar-se amb el pa sense sabor ni aroma, amb el pa sense ànima: amb el pa negre.

EL BETLEM DE TIRISITI D'ALCOI

Per als més menuts (i no tant) penge dos vídeos del Betlem de Tirisiti que tots els nadals des de fa més de cent anys es representa a Alcoi.

Bé, l'any passat ja en vaig parlar en aquest post, ara només deixe les imatges. Espere que les gaudiu.

´

30è PREMI DE NARRATIVA JUVENIL ENRIC VALOR

Ahir, 18 de desembre, es lliurà el XXX Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor al Centre Cultural de la localitat de Picanya. L’acte, presentat pel periodista Ezequiel Castellano, se centrà en la figura del gran Enric Valor, per fer 3 dècades de la creació d’aquest guardó, per fer deu anys que el nostre país es quedà orfe de Valor i per apropar-se l’any del centenari del seu naixement. Tot seguit es projectà un vídeo amb una entrevista a Enric Valor, on parlava de l'amor a la seva cultura i defensava la unitat de la nostra llengua. Després fou el torn de Núria Sendra, editora de Bullent -que publicarà l'obra guanyadora- que, a cau d'orella, ens llegí un text amb forma de rondalla.

Entre parlaments sonà la música d’arrel tradicional de Folkifesta, un grup format per músics de l’Horta de València. I en tot moment il·luminada la cadira on seia el record d’Enric Valor en forma de llibre de rondalles, barret, vestit de jaqueta i bastó.

L’encarregada de llegir l’acta del Jurat, format per Vicent Gil, Rosa Seser, Joan Pla, Núria Sendra i Pilar Puchades, fou aquesta última. De les mans de l’editora de Bullent i de l’alcalde de Picanya, Ivan Carbonell recollia el guardó i pronunciava unes paraules, especialment d’agraïment.

L’acte el tancava un breu discurs de Josep Almenar, alcalde de la localitat, que anunciava la voluntat del consistori d'atorgar a Enric Valor la medalla d'or del poble a títol pòstum.

En acabant se serví un còctel a la Sala d’Exposicions on hi havia exposada l’obra Coses sobre Valor i Coses sense Valor d’Anna Roig.

Com s’explica al blog de l’Editorial Bullent, Els papers àrabs mescla una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d’arxius amb les aventures actuals d’un grup de joves de Cocentaina i de Riba-roja. Ells rescataran aquella història i seguiran la pista d’una carta xifrada que parla d’un misteriós tresor àrab. Els joves aniran de viatge a Andorra i a Rialp, descobriran manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegiran els versos de l’Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixeran el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra aniran enamorant-se entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d’un tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del primer bes.

Ivan Carbonell Iglesias (València, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana i també en Humanitats per la Universitat de València. És professor de català de secundària. Ha guanyat nombrosos premis en la modalitat de narrativa curta, com ara el Sambori universitari, el Felipe Ramis de la Vila Joiosa o els Premis Bancaixa-Universitat de València. Té publicades a l’editorial Tabarca La nit de la princesa i El secret del Mas de la Pedra amb què guanyà l’última edició del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent 2009. Amb Els papers àrabs Ivan Carbonell es consolida com un dels noms importants del nostre panorama literari.

Presentació obres guanyadores dels VII Premis Bancaixa - Universitat de València d'Escriptura de Creació

Com ja vaig anunciar, ahir tenia lloc a la Facultat de Filologia de València la presentació de les obres premiades dels VII Premis Bancaixa – Universitat de València d’Escriptura de Creació.
Fou un acte senzill però ben organitzat i molt entranyable. Els guardonats anàrem recollint un a un el diploma commemoratiu i un bon grapat d’exemplars. He de dir que la Colección Náyade ha fet una joieta de llibre, a la il·lustració de la portada han volgut representar la temàtica dels dos contes que hi inclou (Las joyas de una vida i Temps d'oliva): un rellotge d’oli on suren dos anells. Ho trobe molt encertat. Ja vaig donar les gràcies en el meu discurs als del Grup Communico pel llibre quan encara no l’havia vist. Doncs ara encara més.

Els guanyadors –Luís Almenar, Francisco Javier Sahuquillo, Garikoitz Gómez, Hèctor Serra, Adrián Bellido i jo mateixa– vam poder llegir un fragment de les obres i, és clar, fer els agraïments oportuns. Em vaig emocionar molt quan llegia la dedicatòria que encapçala el meu conte: Aquest temps d’oliva és per als pares, per encomanar-me l’estima per la terra. A la sala hi era ma mare que vingué des d’Alcoi per acompanyar-me i d’alguna manera també sentia mon pare molt prop.
Com ja vaig dir allà, Temps d’oliva, que així és com es titula el meu relat, és un bocinet de la meva vida que he volgut rescatar de la cambra dels oblits. El record d’un temps en què als hiverns anàvem a fer olives, un treball dur i pesat, sí, però a canvi, la nostra terra roja ens regalava no només oli, també bons moments amb la família, maduresa i llibertat.
L’acte finalitzà amb la estrena del curtmetratge Atari de Ricardo Sánchez Sáez, premi de curtmetratge en 2009.

Ací deixe algunes fotografies de l'acte:

Presentació obres guanyadores dels VII Premis Bancaixa - Universitat de València d'Escriptura de Creació

Demà es presenten les obres guanyadores de la 7a edició dels Premis Bancaixa - Universitat de València d'Escriptura de Creació en les modalitats de poesia, narrativa i teatre. L'acte serà a les 18.00 h a la Sala de Graus Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Av. Blasco Ibáñez, 32). Per si esteu interessats ací adjunte el díptic amb més informació i també les obres guanyadores.

DELIRIS DE LLUNA. NITS POÈTIQUES DE L'HORTA AL CAFE RO DE PUÇOL

Ahir, 11 de desembre, al Café Ro de Puçol tenia lloc la 4a edició del recital Deliris de Lluna. Nits Poètiques de l’Horta, organitzades pel col·lectiu l’ANDANA (Amics del Patrimoni i la Cultura Popular). En aquesta ocasió els poetes convidats eren Alfons Navarret, Josep Lluís Abad –el Príncep de les Milotxes–, Mari Carme Sáez i Francesc Mompó.

Tinguérem oportunitat de xerrar amb amics i coneguts durant el sopar popular que precedia l’acte. Compartírem taula entre d'altres amb Vicent Penya, Mari Carme Sáez, Mari Carme Arnau, Alfons Navarret, Josep Lluís Abad i família... Després de conèixer l'Abad en el món virtual [Espai Claudàtor] vam tenir el plaer de fer-ho en persona.

Qui primer trencà el silenci que s'havia establert en el local després de ser presentat fou Navarret que recità poemes dels llibres Versos d’Araflà (7 i mig, 2002), Aparador d'ombres amb corc (Premi Vila de Lloseta de poesia, Ed. Moll, 2005), Malaurança de l'hora vella (Premi Vila de la Vall d'Uixò, Ed. Brosquil, 2007).

Abad escollí algunes proses poètiques del poemari L’amor –l’altra cara de la moneda d'un llibre que el marcà molt: L’odi de Josep Ballester– i poemes de l’obra Llibre d'Aín (Premi Jocs Florals de Nules 2010). He de confesar-ho era la primera vegada que veia un poeta llegint els seus poemes en un IPOD (o era un IPHONE, no entenc massa d'aquestes coses).

Mompó encetà el seu torn amb el poema A Guillem (en homenatge a Guillem Agulló), continuà amb alguns poemes de l’obra guanyadora de l’últim Premi Josep M. Ribelles Vila de Puçol: De la fusta a l’aigua, també llegí alguns d'inèdits del poemari Itinerari incert i acabà amb la prosa poètica que féu per a l’Homenatge del La forest d’Arana a Brossa.

Finalment, Sáez -com sempre amb eixa calidesa que sembla que acarona els versos amb la veu-, recità poemes dels llibres Cercant ocells d’aigua (premi poesia Ciutat de Torrent, 2008) i Illa retrobada (Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol 2009).

Al meu CANAL YOUTUBE he penjat alguns vídeos on podeu escoltar als quatre poetes recitant.

3 VEUS, 1 LLENGUA: Bartomeu Fiol, Jordi Pàmias i Jaume Pérez Montaner

Ahir de vesprada teníem una cita amb la POESIA. A la biblioteca de la Societat Coral El Micalet tenia lloc el recital de poesia que tanca l'any dels Aplecs al Micalet. Amb el títol Tres veus, una llengua, Jordi Pàmias pel Principat de Catalunya; Bartomeu Fiol per les Illes Balears i Jaume Pérez Montaner pel País Valencià ens oferien una dansa versaire amb tots els colors i tonalitats del nostre català.

Jaume Pérez Montaner, amb el paper d'amfitrió, fou l’encarregat de presentar els poetes que hi intervindrien –poca presentació requerien tres grans espases com ells– a una sala a gom d’escriptors i d’amants de la poesia.
Bartomeu Fiol recità poemes de l’antologia Tot jo és una exageració (Edicions Proa, 1999). Jordi Pàmias escollí per a l’ocasió composicions dels poemaris Narcís i l’altre (Ed. Empúries, 2001), Terra Cansada (Ed. Perifèric, 2004) i La veu de l’àngel (Ed. Proa, 2009). Finalment Jaume Pérez Montaner, llegí poemes dels llibres La mirada ingènua (La Forest d’Arana, 1992), L’oblit (Edicions 62, 1993), Solatge (Ed. Perifèric, 2009), i d’altres esparsos com ara la composició creada per a la 1a edició de trobades gastronòmico-literàries: L’anguila literària.

Bartomeu Fiol

Jordi Pàmias

Jaume Pérez Montaner

Tres poetes vinguts de les perifèries del nostre estimat país. Tres veus i una llengua. Tres poetes del temps.

Per arrodonir tan agradable vetllada Enric Cassassús serví unes menges exquisides a la Sala d’Exposicions per als autors convidats i tots aquells que ens hi havíem apuntat.

Al meu CANAL YOUTUBE aviat estaran penjats alguns moments de l'acte.