Ahir, 30 d’octubre, tenia lloc al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi la presentació “oficial” de la meua darrera novel·la. Fou una presentació especial, perquè la persona que feia d’amfitriona no era un altre escriptor, com sol ser habitual, sinó que era la meua germana, que només començar l’acte es disculpava perquè ella no era del gremi sinó que era tècnica i que no estava acostumada a parlar en públic. Encara com.
Joana Climent dibuixà l’ambient d’infantesa on vam viure: uns pares “culturetes”, una casa plena de llibres i una banda sonora que acostumava a ser òpera. La xicoteta de les Climent va fer una perfecta comparança entre la meua novel·la i l'òpera que la inspira, La flauta màgica de Mozart. Intermitentment, jo anava intervenint per explicar com nasqué la idea de fer aquest llibre, del procés de creació, dels objectius que perseguia o de com arribà a publicar-se en El vaixell de vapor, la col·lecció que sempre llegia de menuda.
La música era necessària en aquest acte, així que van sonar dos àries de la famosa òpera de Mozart: la segona de la Dama de la Nit i la de Papageno, quan per fi, troba la seua Papagena. No en directe, això ja sí que haguera estat magnífic, però sí en vídeo. També vam llegir alguns fragments de la novel·la, per destacar principalment la descripció dels personatges, l’ambientació de conte màgic i la presència al llarg de tota la novel·la de la melodia. I és que, com ja he dit en vàries ocasions, aquest és un llibre que sona.
Literatura, música... però també art, l’art que destil·len les meravelloses il·lustracions d’Aitana Carrasco, que estigueren molt presents al llarg de tota la conversa/presentació.
Una trena meravellosa, doncs, decorada amb el llacet de la simpatia, l’humor i els gestos de complicitat, que no passaren inadvertits pel públic assistent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada