I és que si creus en la màgia, passen coses com aquestes... Ahir de vesprada-nit vaig presentar "La flauta màgica" a la Biblioteca de Silla, dins de la 25a Setmana de les Lletres Valencianes. Vicent Carbonell féu una presentació magnífica, on no faltaren referències a l'òpera de Mozart i al cinema.
El moment àlgid, sens dubte, va ser quan el músic Guillem Escorihuela ens interpretà un fragment de l'òpera amb la flauta travessera, amb la novetat que fusionà dues àries: la de l'entrada de Papageno amb la famosa àrea de la Reina de la Nit. Mai havia escoltat una flauta que cantara! Per a l'ocasió, a més, vam visualitzar dos fragments de l'òpera, de caràcter ben distint, una mica per marcar el caràcter maniqueista de l'obra i la lluita de l'odi contra l'amor: el moment en què la Reina de la Nit repudia la seua filla Pamina, si no és que mata Sarastre i l'escena en què Papageno per fi troba la seua Papagena.
Vam debatre sobretot del procés de creació, ja que entre el públic hi havia molts alumnes de l'Escola d'Adults que cursaven un taller de creació literària impartida per Sergi Durbà. Com que tots els pastissos han d'estar coronats per una cirereta, Guillem Escorihuela ens regalà una altra peça de Mozart, aquest cop pertanyent al concert per a arpa i flauta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada