Avui fa 77 anys que Fernando Pessoa dorm i, nosaltres, els
desperts, encara continuem somiant amb els seus versos. Obrigado.
Dormo. Del somni, despert, he oblidat
què cosa he somniat.Dormo. Un son sense somniar, despert
cap a un espai obert
que no conec, perquè m’he despertat
cap a un món ingnorat.
Més val ni somniar ni insomniar
i mai no despertar.
1 comentari:
M'agrada tant, Pessoa! Sobretot en l'heterònim Alberto Caeiro.
Publica un comentari a l'entrada