dijous, 2 de setembre del 2010

Novel·les juvenils per al nou curs: "Davall del cel", de Manel Garcia Grau


ARGUMENT

Oriol Guinot és un jove universitari castellonenc que un dia veu com la seua vida és ferida per la tràgica mort, en accident de cotxe, dels pares i la germana. Perdut, trist i desorientat començarà a escriure un diari com a salvació, que li servirà de catarsi per no tornar-se boig per l’absència sobtada, el present més amarg i un futur ben incert.
Un diari on reflectirà la seua visió alhora crítica i esperançada del món, la lluita per trobar-li un sentit a la vida i el rescat de tot allò viscut amb els seus a través del fil daurat del record. Un llibre que ens parla, a més a més, de la potència de l’amistat, del dolor i de l’esperança, del dolç desencís que sent el protagonista pels fets del passat més recent, del desig per ser mestre com a eina per canviar el món i de l’anhel per trobar un nou significat a la seua existència.


INTERÈS FORMATIU I TEMÂTIC

Davall del cel ens explica una història de superació: la d’Oriol, un jove que de cop i volta es troba orfe dels seus éssers estimats i perdut en un món sense sentit.
A manera de diari personal l’autor ens presenta una sèrie de problemes personals, però també socials. De manera subtil convida als lectors que lluiten per intentar canviar les injustícies que hi ha davall del tros de cel que la història o la vida els ha donat per viure. És a dir, es tracta d’una novel·la de compromís, però compromís amb majúscules. Manel Garcia Grau ens parla de temes tan actuals com la situació tan precària encara de la nostra llengua, la importància d’educar amb ideals i valors, la manca d’objectivitat de les televisions públiques, la mesquinesa de molts governants arreu de tot el món, els casos de prevaricació, la impunitat de polítics corruptes i gent de poder, la guerra il·legal d’Irak i les seus conseqüències, la realitat dels països subdesenvolupats...
La força de l’amor estarà present al llarg de tota l’obra en totes les seues variables: als amics, a la família, a la parella, al proïsme... però també l’amor que dediquem per fer les coses, per millorar i per canviar les injustícies; i l'amor a la nostra llengua i literatura.

En definitiva, una història de superació i de compromís escrita per un gran poeta, bastida amb l'habitual estima que dedicava a tot allò que feia.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada. Crec que la llegiré per a poder-la recomanar a molt s joves, que els fa bona falta saber que tots tenim capacitat de superació, fins i tot en els moments més difícils i en circumstàncies dramàtiques. Gràcies

Albanta ha dit...

Gràcies pel suggeriment!! Queda anotada a la llista de lectures.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...