dimecres, 1 de setembre del 2010

CARETA D'ÀNGEL

La niña de la muñeca de trapo,
de Nahia Landaluce

Careta d'àngel

Tota una careta d'àngel adormida en eternitats,
sobre un muntó de joguets trencats,
com una titella de drap
penjada de fils daurats
vas contemplant
els motius dels somriures esclatats.

Alegries i cants,
robeta de bolquers, colors blancs,
poquet a poquet avançant
vers el sol lluent i clar.
Com una nineta oberts els ulls, rient i plorant,
donant-te corda a l'esqueneta i dir: papà, mamà:
quina dolçor, quina frescor de cabells daurats
enmig d'una burgesia que juga a heroïcitats.

I des de casa mires les darreres novetats,
el llibre de poesia social
o el diari de la vesprada sagnant,
i dius: què mal va el món! què mal!

El disc que no té ningú, prohibit i desterrat.
I penses en les fams,
en els patiments i en les crueltats.
I tu series el bo, el màrtir, el déu que ve a salvar
tot aquest món podrit i inhumà.

Careta d'àngel enmig de la burgesia de llar,
tendra i fràgil que comença a jugar
a uns nous jocs en les intimitats:
escopinar les veus que ens volen fer de drap.



Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià
. Alacant, 1977

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...