dimecres, 28 de juliol del 2010

FIRA DEL LLIBRE TORRENT

Eusebi Morales, Francesc Mompó, Sento Beguer i Manel Alonso

Aquestos dies la localitat de Torrent celebra la 38a edició de la Fira del Llibre coincidint també amb la setmana de Festes. L’Avinguda dels País Valencià (ah, no, que ja no s’anomena així, que ara és l’Avinguda del Vedat) s'emplena de casetes de llibres i d'altres productes típics de Fira.
Ahir 27 de juliol tenia lloc el Dia dels Escriptors i a la Caseta dels Llibres de Sento –Cavaller Hospitalari i sempre esplèndid amfitrió– reunia un bon grapat d’ells: Manel Alonso, Francesc Mompó, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Rafa Escobar, Ramon Guillem, Eusebi Morales, Carme Ribelles, Cristina Carrascosa, Marina Guillén i Marisa Fernández.
Una vetllada molt agradable –aquest cop no tinguérem l’acostumada ponentada d’altres anys– amb bons amics i companys de les lletres.
Només vaig comprar un llibre, un poemari que ja feia temps que volia adquirir: El somni on visc, d’Eusebi Morales (Premi Ibn Hazm de poesia 2001).

dilluns, 26 de juliol del 2010

HORES D'ART A CA LES SENYORETES

Toni Canet (director cinema), Antonio Hortelano (actor), Bikimel (cantant),
Jordi Albinyana (pintor) i Miquel Gil (cantant)


Dissabte a Ca les senyoretes es reuniren les muses de totes les arts: pintura, literatura, música, dansa i cinema.
A les 21h tenia lloc en el Palau d’Otos una xerrada sobre el lèxic popular en la llengua culta, on participaren Eugeni Reig (coordinador de la revista digital Infomigjorn) i Jem Cabanes (corrector de Vilaweb).


En acabant tocava un bon soparet a la terrassa de Ca les senyoretes sota l’atenta mirada del Benicadell i una lluna quasi plena.



A mitjanit, començaven els últims assaigs i la gravació del videoclip del “Romanç de Cileta” de Miquel Gil dirigit per Toni Canet.



La història ens conta com un estudiant (interpretat per l'actor Antonio Hortelano) intenta seduir Cileta (Bikimel). Després de la negativa d’ella decideix disfressar-se de monja i, amb l’ajuda de la mare, representada per un cor femení a l’estil de les tragèdies gregues (ballet Teleraco d’Aielo de Malferit) Cileta acabarà cedint a les arts amatòries del jove. Finalment tots -cantant, músics, cor...- acaben contagiats per l’alegria dels amants i es posen a dansar tots a ritme de rumba. En els últims segons part del públic entrava en massa per fusionar-se amb el quadre final a l’estil de Berlanga. Un altre dels protagonistes destacats era el quadre Els emmascarats del pintor Jordi Albinyana (que també actuà com a músic), a aprtir del qual sorgia tot aquest romanç.

Jo vaig participar i he de dir que va ser tota una experiència. Repeticions i més repeticions per aconseguir una presa bona, ja que l’objectiu era gravar tota la cançó en una sola seqüència. A les cinc de la matinada el director donà el vistiplau a tots els participants. Ara ja puc afegir al meu currículum que he treballat d’extra en un videoclip.
És sorprenent com un vídeo de només 4 minuts suposa tantes hores de treball i tanta quantitat de gent implicada (director, actors, tècnics, ajudants, perruquers, maquilladors).

Com ja vaig fer amb el videoclip de Botifarra, més endavant penjaré el make in off d’aquest.

dijous, 22 de juliol del 2010

VIDEOCLIPS AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN VALÈNCIA

Dissabte a les 20.00h al Palau d’Otos tindrà lloc una interessant xerrada sobre el lèxic popular en la llengua culta, amb la participació d'Eugeni Reig i de Jem Cabanes (més informació ací)
Després de sopar, beure i enderrocar governs a Ca les Senyoretes serem testimonis –i qui vulga també actors– del rodatge del videoclip de Romanç de Cileta, del cantant Miquel Gil. Participaran també Antonio Hortelano (actor de la sèrie Compañeros), la cantant Bikimel, els mebres del grup de ball Teleraco d'Aielo de Malferit i el pintor Jordi Albinyana; tots a les ordres del director de cinema Toni Canet.
Aprofite per penjar el make in off del videoclip de Botifarra gravat en les Festes del Segar i del Batre de la Fuliola, també dirigit per Toni Canet.


dimarts, 13 de juliol del 2010

Premis Bancaixa-Universitat de València d’Escriptura de Creació 2010


Aquesta mateixa vesprada he rebut un correu electrònic que m’informava que la resolució dels ja s’havia publicat a la pàgina del CADE de la Universitat de València.

I vés per on comence a llegir: En la modalitat de NARRATIVA BREU EN VALENCIÀ i vista la proposta del jurat format per: Iván Carbonell, Ferran Cremades i Carme Gregori, actuant com a secretaria Mercedes Quilis Merín, s’ha resolt concedir el premi a l’obra Temps d’oliva de Mercè Climent i Payà. A més de la dotació econòmica l’obra serà publicada junt amb la resta d’obres guardonades.

Els altres premiats en les diferents modalitats són:
- Modalitat narrativa breu en castellà: Las joyas de una vida, de Luís Almenar Fernández.
- Modalitat de poesia en castellà: Vendiendo Europa a los americanos, de Garikoitz Gómez Alfaro.
- Modalitat de poesia en valencià: Terrabastall suburbial, d’Hèctor Serra i Cubilles.
- Modalitat de guió de curtmetratge: Laura, d’Adrián Bellido Redón.
- Modalitat de teatre: Acequia, deFrancisco Javier Sahuquillo Vallejo.

dilluns, 12 de juliol del 2010

Cant de batre a La Fuliola

Coneixia l’expressió popular, encara molt viva, “qui no vulga pols que no vaja a l’era”, que més o menys significa que si no es volen problemes ni raons, el millor és no buscar-se’ls i allunyar-se de les ocasions de caure-hi.
L’origen d’aquesta frase és una de les feines derivades de la sembra. L’era servia per batre les meses i aquesta labor produïa una gran polseguera, per la qual cosa es recomanava a qui no tenia una feina concreta que no hi anés. Ara, però, és quan realment entenc el significat literal...
Diumenge 11 de juliol estiguérem a les Festes del Segar i del Batre a La Fuliola. Allà vam tenir l’oportunitat de rememorar uns i de veure per primera vegada altres les tasques per a segar i batre el blat: carregar el carro de garbes, estendre la batuda, tocar la batuda amb rodats i trills nugats als animals...
Sovint la calor i l'avorriment mentre es feia les tandes propiciava que el batedor cantés cançons i corrandes per fer-se passar la son, que solien ser de ritme lent i mandrós, sobretot a la migdiada. Aquesta és la raó que ens combregava a aquest poble de Lleida. El cantant Pep Gimeno Botifarra juntament amb els músics Emili Vera, Juanjo Blanco, Nèstor Mont, Pere Ròdenas i Paco Lucas, a les ordres del director de cinema Toni Canet (Las alas de la vida), volien gravar un videoclip del Cant de batre del seu segon disc Te’n cantaré més de mil. I quin escenari més adequat que l’era? Dissabte isquérem de l'Olleria una expedició formada per Natzari, Pep Abinyana, Jordi Albinyana, Elisa (actriu protagonista del vídeo), Paco Mompó i jo per presenciar-ho i també per fer les fotos i els vídeos del make in off. Tot plegat fou un diumenge molt interessant i divertit, ple de música, de cultura popular, d'amics, de calor, molta calor perquè queia tot el sol del món en aquell indret de Catalunya i, de pols i de palla que ens acompanyaren fins a la nit que arribàrem a València i poguérem prendre una dutxa.
Ara queda pendent la gravació del vídeo del cantant Miquel Gil, també sota la direcció de Toni Canet. Si podem també hi estarem.

dijous, 8 de juliol del 2010

L'ÀNGELUS. EL CULTE.

El Pinar, Muro.

L'ÀNGELUS

El culte

Com el clar testimoni esgrogueït
del pa va esdevenint-se a l’espigam,
també així el tatuatge de les ales
va fent-se mirall a l’assossegada
timidesa de l’aigua.
Oh almoina de la terra que em sadolles!
Com em dol aquest àmbit freqüent,
aquest bosc d’olivar
nodrint-se davall dels cantals més àrids.
Aquest marge de cel,
obert entre els capcers
com un mar ple de flames.
Aquest santuari vegetal cobert
d’altíssimes columnes
on la corrompuda llacor ens mostra
un pètal prematur
de neu entre els capitells de l’ametller,
com el darrer badall de curt hivern.
Com s’envaneix, altívola, la serra
amb sa cresta de gall
i pel jardí la brisa
descorre els tronxos més menuts
i l’íntima veu d’un ocell ajup
de la més fina tremolor de l’aigua.
Mireu quina multitud s’ofereix
a aquest sentir tan ple,
a aquest dol de gaubança i de color
que davalla veloç
amb la triomfal salva de la vida.
Es desperten al món, ja s’hi desperten,
i el mateix alenar
es fa per un instant menys dolorós.

Joan A. Climent Fullana (Alcoi, 1957)
Del llibre LLAMPECS D'ESPURNES
(Mostra de poesia de l'Alcoià-el Comtat)

dilluns, 5 de juliol del 2010

Convit estiuenc 2010


Al blog Uendos, Greixets i Maremortes se'ns convida a fer un haikú amb motiu de la imatge anterior. Aquest és el meu.

Seient silent,
ombra d'una conversa
sempre pendent.

dissabte, 3 de juliol del 2010

La mort del magraner



La mort del magraner

Et vestires amb escorça de mort servant, amant fidel, la posa de qui rep un cos. La saba deixà de córrer per les branques; els heralds queien vençuts sobre un munt de pètals vermells; les ferides en l’aspra pell ja no cicatritzarien.
Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.


Proposta per al Primer Certamen Literari
L'Aljamia de Literatura Breu (veure bases)

dimecres, 30 de juny del 2010

COSES DE NENS

Tothom coneix les galetes Chips Ahoy, aquelles cookies amb trossets de xocolata per damunt. Doncs bé, em contava l’altre dia la meua germana que estant comprant en una gran superfície –no diré el nom per no fer més propaganda– la filleta es fixa en les galetes en qüestió i amolla: "mamà compra les Chips Rajoy que estan boníssimes!" Tota la gent que estava per allà partint-se de riure, és clar, com jo quan m’ho va comentar.
Us imagineu...

dilluns, 28 de juny del 2010

XVIIè PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA


Somniant amb Aleixa, de Mercè Climent i Francesc Mompó es proclama guanyadora del XVIIè Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida en un acte celebrat al paratge natural Font de Sis d'El Palomar amb més de 300 persones assistents.

El veredicte es donava a conèixer la nit del 25 de juny durant una vetllada plena de nit i de sensualitat, presentada per Esther Vallés, amenitzada pels felins i felines de la companyia Cosa Terra, les veus imponents de les cantants de jazz Papa i Carmen Blasco i la música del pianista Daniel Picazo. Després dels parlaments de l'alcalde de la localitat; el President de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, Filiberto Tortosa; el seu regidor de cultura, Joan Puchades; i el representant de l'Editorial Bromera, Joan Carles Girbés es donava pas a la lectura de l'acta amb el nom de l’obra guanyadora del guardó. Filiberto Tortosa, president de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida; Carles Cortés, professor i escriptor guanyador de la passada convocatòria; Josep Lluís Navarro, filòleg; Joan Carles Morales, professor, i Josep Piera, escriptor, conformaven el jurat de l'edició amb major participació de totes (33 originals presentats).
És clar, ja ho sabíem que érem nosatres, però les formiguetes de la panxa començaren a ballar-nos per la panxa i el discurs ple d'agraïments damunt de l'escenari costava una mica de llegir.
Fotos, entrevistes, roda de premsa, paraules de benvinguda a l'editorial Bromera, moltes felicitacions, l'escalfor dels amics que volgueren acompanyar-nos en una nit tan màgica i els que ho feren en l'absència... Hores pleníssimes d'emoció.
Em quede amb les paraules d'alguns membres de jurat sobre la novel·la Somniant amb Aleixa: "Obra exquisita, sorprenent... pornogràfica"; "obra on abunden les escenes de sexe explícit narrades amb gran luxe de detalls mitjançant un vocabulari i un ús de la llengua impecables".
En menys d'un any estarà al mercat en la col·lecció L'eclèctica de l'editorial Bromera.
Ja hi haurà temps de parlar-ne amb profunditat...

Algunes fotos de l'acte:


Algunes notícies relacionades:
- Vilaweb (amb àudios)

divendres, 25 de juny del 2010

XVIIè PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA


Aquesta nit promet ser màgica. Aquesta nit al Paratge Font de Sis del Palomar té lloc el lliurament del XVIIè Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Aquesta nit Francesc Mompó i jo ens vestim de gala pera arreplegar el guardó per la novel·la que hem fet a quatre mans Somniant amb Aleixa.
Ací podeu trobar més informació.

dimecres, 23 de juny del 2010

L'ÀNGELUS. EL DOLOR.

El Pinar. Muro.

L'ÀNGELUS

El dolor

Mireu quant de dolor hi ha quan la llum
s'esbrina.
La primera llum als ulls,
inquieta i serena com un lliri
que travessés les fulles
com travessava els núvols,
com travessava l'aire;
la solidesa ténue del líquid
i del metall sonor;
els fragments de la pols
sota el soroll d'un èlitre em despulla;
el fervorós llinatge
de l'ocell aixecant-se de l'abisme;
l'enunciat rotund d'aquesta rosa
surant per damunt l'aigua...
Qualsevol cosa mentre siga cos,
encara que fugaç.
Fermós cos,
mola quasi planetària:
matèria voraç que, irremeiable,
es desperta a la vida!
Un dolor secular
que es remou endins de cada criatura
i els atorga l'aire tot a trossos
o aquest petri volum
de la saliva insípida:
el crim més suculent,
el d'una vida.

Joan A. Climent Fullana (Alcoi, 1957)
Del llibre LLAMPECS D'ESPURNES
(Mostra de poesia de l'Alcoià-el Comtat)

dilluns, 21 de juny del 2010

FALLERS INCÍVICS

M’agrada anar al cinema, especialment si passen una pel·lícula que em fa goig veure-la. Però no m’agrada anar-hi només amb l’objectiu de fugir de ma casa. Açò és el que ens va passar dissabte a la nit. Per enèsima vegada el casal faller que tenim baix de casa tancava el carrer per sopar al carrer i muntar una macrodiscoteca fins a altes hores de la matinada.
Escollírem d’entre totes les possibilitats El retrat de Dorian Gray –fluixa, plena de tòpics i amb poca profunditat psicològica del personatge– a la sessió de les 23.00h. A la 01.00 eixírem de la sala, cansats, però disposats a cremar un poc més de temps perquè la malícia no ens cresquera quan arribàrem a casa. Total ens férem, sense massa ganes, un gelat i allargassàrem la conversa en un banquet solitari tot el que poguérem. Cap a les dues estàvem a casa. I els fallers perculers també.
I jo em pregunte, és necessari molestar més de 500 veïns perquè una vintena de persones -no hi havien moltes més- facen veure que es diverteixen. A mi em van semblar patètics. Per favor mireu aquest vídeo i a veure què em dieu. El vaig prendre des de casa perquè escolteu el soroll que ens arriba al veïnat cada cop que els socis d’aquesta falla decideixen tallar el carrer i muntar-se la festa. I dissabte que ve altre cop. Motiu? No en necessiten.
Per què l’Ajuntament permet açò? Que no hi ha suficient amb els dies de Falles que inexplicablement comencen per a ells quasi dues setmanes abans? Algú pot explicar-me per què es permet aquest incivisme que ens obliga a fugir de les nostres vivendes per no cometre alguna bogeria o no ser víctimes d'un atac d'ansietat?
En fi, ací va el vídeo. S'admeten opinions.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...