El Pinar. Muro.L'ÀNGELUS
El dolor
Mireu quant de dolor hi ha quan la llum
s'esbrina.
La primera llum als ulls,
inquieta i serena com un lliri
que travessés les fulles
com travessava els núvols,
com travessava l'aire;
la solidesa ténue del líquid
i del metall sonor;
els fragments de la pols
sota el soroll d'un èlitre em despulla;
el fervorós llinatge
de l'ocell aixecant-se de l'abisme;
l'enunciat rotund d'aquesta rosa
surant per damunt l'aigua...
Qualsevol cosa mentre siga cos,
encara que fugaç.
Fermós cos,
mola quasi planetària:
matèria voraç que, irremeiable,
es desperta a la vida!
Un dolor secular
que es remou endins de cada criatura
i els atorga l'aire tot a trossos
o aquest petri volum
de la saliva insípida:
el crim més suculent,
el d'una vida.
Joan A. Climent Fullana (Alcoi, 1957)
Del llibre LLAMPECS D'ESPURNES
(Mostra de poesia de l'Alcoià-el Comtat)
1 comentari:
Afilada i encertada. Dolorosa com el tall a la pell d'un full de paper.
Publica un comentari a l'entrada