El llibre de la setmana: El botó de nacre, de Joan de Déu Prats

EL BOTÓ DE NACRE

Ed. Edelvives Baula, 2011

Joan de Déu Prats

Un viatge per les aigües de la màgia i la infantesa

Una vesprada freda d’hivern, d’aquelles de sofà i manteta, agafes un llibre dels que s’amunteguen a la prestatgeria, sense saber encara que t’acabes de fer un regal: un viatge per les aigües de la màgia i la infantesa.

Aquest regal té nom, un nom ple de senzillesa i, al mateix temps, d’elegància, com la història que amaga. El botó de nacre, és un conte de personatges peculiars que coincideixen en un escenari màgic. Una senyora de mitjana edat que treballa en una merceria, un vell destarotat que viu en una barraca enmig de la platja i un gegant que ha naufragat fins un lloc desconegut on la gent és ben diferent. Tanmateix, un indret gens estrany per al lector que s’aboca a aquestes pàgines ja que de seguida ens evocarà l’atmosfera dels contes de sempre.

Joan de Déu Prats empra un llenguatge elegant, exquisit, fins i tot de vegades proper a la prosa poètica, sense oblidar en cap moment el públic al qual va dirigit. Veritablement, mostra un gran respecte pels xiquets que de segur llegiran amb gust aquesta novel·la.

Una història que ens convida a somniar –de bell nou o per primera vegada–, a plantar cara a na rutina a canvi d’una gran aventura, a deixar de costat els prejudicis davant la diferència. Un cant a l’amistat, als somnis i a la vida.

Amb obres com aquesta queda ben clar que la literatura infantil també pot ser literatura amb majúscules i que és injust que estiga relegada a la categoria de subgènere.

El llibre de la setmana, per Mercè Climent

LEVANTE, 24 de març de 2012

HOMENATGE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, POETA

Avui fa 19 anys que morí Vicent Andrés Estellés, poeta. Transcric el seu Testament mural perquè de seguida m'han vingut al cap els dos primers versos que el formen...

TESTAMENT MURAL
El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s'agonitzava de l'amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d'un amor invencible,
paraules que parlaven d'un record de carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d'uns dibuixos,
en una convivència que m'agrada pensar.
En aquella paret suada dels amants,
amarada d'amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca
escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l'escaleta,
amb una voluntat de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal.ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d'un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdevniiments,
aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents.

Presentació "Un tros de cel" d'Isabel-Clara Simó a La Casa del Llibre de València

Demà, 27 de març a les 19.30 h tindrà lloc la presentació de la darrera novel·la d'Isabel-Clara Simó: Un tros de cel a La Casa del Llibre de València (Passeig de Russafa, 11).

A més de l’autora, hi intervindran els escriptors Josep Ballester i Mercè Climent.

En aquesta novel·la l’escriptora d’Alcoi relata la lluita contra el destí d’una jove xinesa venuda al tràfic de blanques per la seua família. Així, Isabel-Clara Simó aborda un tema de gran actualitat com és el tràfic de blanques i colpeix el lector amb la força de la primera persona a través d’una protagonista forta i valenta.

Com sempre, l'entrada és lliure.

Podeu veure el tràiler de la novel·la clicant l'enllaç.

DGS: ESCRIPTORES AL TERRAT

Un nou article per al Diari Gran del Sobiranisme:

ESCRIPTORES AL TERRAT

Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, els darrers dies han tingut lloc moltíssims actes commemoraratius. Però avui, des d’aquesta finestreta, vull mostrar-vos un acte que trena celebració, poesia i veus femenines; un acte que acaba d’acomplir quatre anys i que gaudeix de tan bona salut –o més– que les edicions anteriors: Escriptores al terrat.

Escriptores al terrat sorgeix d’una iniciativa de la poeta Isabel Robles fa ara quatre anys i que, per interessant i engrescadora, immediatament fou aprovada per l’AELC. La seva proposta era unir la celebració del Women’s International Day (que la Internacional Socialista de Dones encunyà en 1910, i se celebrà per primera vegada en la història l’any 1911); poesia i veus femenines en els Escriptors al terrat del mes de març.

Llegir article complet.

EL MEU JOAN FUSTER

El meu Joan Fuster, article inclòs al número 1448 del setmanari El Temps (13/03/2012).

DGS: VIDES DESAFINADES, DE XAVIER ALIAGA

Un nou article per al Diari Gran del Sobiranisme:

VIDES DESAFINADES, DE XAVIER ALIAGA

Vides que es trenen i vides que es trunquen, vides amargues i, alhora, vides dolces, vides que caminen sense cap treva i vides que s’aturen reclamant un nou rumb, vides estancades i vides que pelmuden en un instant… Vides desafinades. Vides.

Una història que, com una nina russa, amaga d’altres històries que s’enllacen amb gràcia i elegància. Un tall de la vida d’un grapat de personatges ubicats –desubicats– en la frontera entre la joventut i la maduresa, un moment que els exigeix prendre decisions, no sempre senzilles, i afrontar canvis importants. I així ens ho transmeten, amb la inseguretat que sempre els acompanya i el titubeig que habiten els seus pensaments.

Llegir la resta de l'article.

Aniversari de la mort de l'escriptora valenciana Maria Beneyto

Avui fa un any de la mort de l'escriptora valenciana Maria Beneyto. Avui, com qualsevol altre, és un bon dia per abocar-se als seus versos. Quin millor homenatge.

SIRENA

Ara vinc a la mar, junt al misteri.
Ara que ja és la platja nua i tendra
meua només, sense terrestres passos.
(La mar reconeixent-me com a filla...)

Dient mar a la mar, jo li dic mare
sense llavis ni veu, i estenc els braços
a l’aire fronterer en el silenci
del món que ja no és meu, clos al deliri.

Dona de carn ací, dona de terra.
Ai ciutats de corall i flors marines,
món de l’aigua perdut sens reencontre,
companyes fluvials, no retrobades!

Ací estic. Escolteu-me. Ja sóc sola.
Vinc una altra vegada plena d’ecos
a dir-vos la paraula... Ja sóc sola.
Ja no obrirà mai més porta l’exili?

Si poguésseu saber-ho! Al pleniluni
tot és mar dins de mi, tot marinada,
tremolant en les venes on sou vida.
Mar cridant i cantant, plorant, creixent-me.

I a la líquida porta està el silenci.
Murs vivents per a mi d’aigua tancada.
Ja no puc tornar més. ¿On sou, amigues?
¿On és la flor dels vostres cants nascuda?

Sóc criatura d’aigua en l’enyorança
i a penes tinc de mar els ulls i els somnis.
Germanes mudes ja sota les ones,
¿sóc sola ací, sola en la mar per sempre...?

Premi de Relats Breus sobre la Dona de Catarroja "Conta'm dona"

Ahir 7 de març, dins de la setmana d’activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones organitzades per la Regidoria de Polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de Catarroja,  es va celebrar el lliurament del Certamen de Relats Breus sobre la Dona “Conta’m dona”. El meu relat “Endolada de blanc” (oxímoron per alguns, pleonasme per a d’altres) guanyà el primer premi. Les meves companyes de premi foren Isabel Robles i Maria Jesús Oliva. Totes tres llegírem les nostres històries de dones a la sala d’actes de la Casa de la Cultura de Catarroja.

Penge el relat en àudio perquè no totes les persones que m'estime pogueren assistir a l'acte.

DGS: Parlem amb Carles Pastor sobre el seu disc "Els ulls de Bob"

Els ulls de Bob és el tercer treball de Carles Pastor en solitari, després de Travellers (2006) i La noia del Nord (2009). En aquest darrer disc amb sabor de blues, de pop i del rock més clàssic, Carles Pastor ha musicat onze poetes valencians actuals: Jaume Pérez Montaner (Que sempre torna), Ramon Guillem (Síndrome d’abstinència), Isabel Robles (Adagio), Eusebi Morales (Galimaties), Maria Fullana (Les muntanyes), Encarna Sant-Celoni (Paròdia), Francesc Mompó (A Guillem Agulló, A Mercè del temps), Teresa Pasqual (A la mesura de les teues coses), Enric Monforte (Capital del dolor), Manel Alonso (Dona) i Berna Blanch (Deixeu-me).

El disc duu una presentació del crític musical Josep V. Frechina, i la funda ha estat creació del pintor Jordi Albinyana (també ha fet els dissenys dels discos Te’n cantaré més de mil, de Pep Jimeno, Botifarra; La noia del nord, de Carles Pastor, l’edició limitada de Miquel Gil i Manel Camp, i X marcianes, de Miquel Gil). Cada funda és única, perquè de les 1.000 que se n’han fet no n’hi ha dos d’iguals. A més a més, Miquel Gil hi ha col·laborat en un parell de cançons.

Caldria afegir que aquest disc fou guardonat en 2011 amb el Premi Ovidi Montllor al millor disseny; que una de les cançons que el componen –A Mercè del temps– quedà finalista en el Certament Terra i Cultura, Premi Miquel Martí i Pol 2011 (premi que s’atorga a la millor cançó amb música original basada en un poema en llengua catalana); i que fa pocs mesos es gravà el videoclip oficial de Dona sota la direcció de Marc Gomar.

Aprofitant que prompte farà un any de la presentació oficial d’Els ulls de Bob al local Ca Tarsi de l’Olleria (la Vall d’Albaida) hem volgut parlar amb el pare de la “criatura”, Carles Pastor.

Llegir l'entrevista al DGS.

Vora el gegant de ma infantesa

"Vora el gegant de ma infantesa" és l'escrit amb què he participat en el número 11 de la Revista Marxa Popular Fallera. L'adjunte per si us ve de gust llegir-lo.

Presentació de la revista Marxa Popular Fallera a València

Ahir, 3 de març amb una primavera valenciana avançada es presentava a la Biblioteca de la Societat Coral El Micalet el número 11 de la revista Marxa Popular Fallera. Onze anys de veus crítiques en valencià sobre la festa fallera.

Ferran Navarro i Soriano, acompanyat d’una colla de dolçainers de Benimaclet, obrí l’acte. Aprofità l’avinentesa per homenatjar un gran dolçainer com és Ferran Navarro i Roig, son pare, present a la sala i molt emocionat.

L’acte estigué presentat per Vicent Penya, director de continguts, i Francesc Ferrer, coordinador de la revista.

Més de la meitat dels col·laboradors assistiren a l’acte i ens feren partícips del seu article, conte o poema.

Alguns moments de l'acte:

 

Crònica i fotos: Mompó i Climent

El llibre de la setmana: El caçador de paraules, de Gemma Pasqual

El llibre de la setmana: El caçador de paraules, de Gemma Pasqual (Ed. Tabarca, 2011).
Publicat en el periòdic Levante. 03/03/2012. Molt recomanable.

Homenatge de La Brúixola al poeta Jaume Pérez Montaner

Allò que no fan les autoritats oficials, ho fa el poble. L’associació cultural La Brúixola ret des de fa un bon grapat d’anys homenatges a homenots –se’m permeta la redundància–. Els darrers dos anys foren dos poetes valencians els homenatjats: Marc Granell i Lluís Alpera. Enguany ha estat també un dels referents poètics del País Valencià qui ha merescut l’atenció del col·lectiu: el poeta, assagista i mestre Jaume Pérez Montaner.

Al Centre Octubre de Cultura Contemporània de Valencià ens reunírem vora mig centenar de persones per a acompanyar en aquest acte al poeta.

Després d’un menú al voltant de l’arròs caldós amb caragols i la conversa distesa, Lluís Alpera encetà els parlaments lloant la trajectòria laboral, poètica i cívica de l’homenatjat; així com el munt d’experiències paral·leles i comunes que els han acompanyats a tots dos al llarg de la seva vida: compromís amb el país, amb la llengua, estada com a professors universitaris als Estats Units, traductors de poetes anglesos... a més a més afegí a l’acte tot un seguit de persones que havien excusat la seva presència per diversos motius. També se sumà als parlaments laudatoris el poeta Lluís Roda on remembrà els anys de coneixença des de la joventut amb Jaume Pérez Montaner.

En acabant, Glòria Santolària, antiga alumna del professor Jaume Pérez Montaner, llegí el poema Sunion de Carles Riba en record a quan el professor Montaner el llegia a les classes de la facultat. Tot seguit, Ramon Guillem, com a vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià, també féu una laudatio del poeta; a més a més, també en féu de portantveu, com a president, de l’Associació de bibliotecaris del País Valencià, així com de reportar l’adhesió de l’Associació d’Editors del País Valencià a l’homenatge –el secretari de l’AEPV, Manel J. Romero, també era present a l’acte.

Després, un grup d’amics –Francesc Mompó, Vicent Penya, Ramon Guillem, Anna Eloïna Alfonso, Eusebi Morales i jo mateixa– llegírem poemes de Jaume Pérez Montaner.

Tancà el programa amb una llarga explicatio de l’acte i laudatio de l’homenajat, el President del Col·lectiu la Brúixola Rafael Sena.

Jaume Pérez Montaner dedicà unes paraules d’agraïment al col·lectiu La Brúixola i a tots els assistents; també tingué unes paraules de record per a Josep Iborra, que feia just un any que ens havia deixat, i a qui considerava un dels seus mestres. En el seu discurs no s’estigué de lloar la lliçó que estan donant els estudiants del Lluís Vives de València així com la resta d’estudiants que s’hi afegiren en les protestes d’aquests dies.

Com sol ser costum, al final hi hagué un sorteig de llibres.

Alguns moments de l'acte:

CRÒNICA I FOTOS: Mompó i Climent