EL BOTÓ DE NACRE
Ed. Edelvives Baula, 2011
Joan de Déu Prats
Un viatge per les aigües de la màgia i la infantesa
Una vesprada freda d’hivern, d’aquelles de sofà i manteta, agafes un llibre dels que s’amunteguen a la prestatgeria, sense saber encara que t’acabes de fer un regal: un viatge per les aigües de la màgia i la infantesa.
Aquest regal té nom, un nom ple de senzillesa i, al mateix temps, d’elegància, com la història que amaga. El botó de nacre, és un conte de personatges peculiars que coincideixen en un escenari màgic. Una senyora de mitjana edat que treballa en una merceria, un vell destarotat que viu en una barraca enmig de la platja i un gegant que ha naufragat fins un lloc desconegut on la gent és ben diferent. Tanmateix, un indret gens estrany per al lector que s’aboca a aquestes pàgines ja que de seguida ens evocarà l’atmosfera dels contes de sempre.
Joan de Déu Prats empra un llenguatge elegant, exquisit, fins i tot de vegades proper a la prosa poètica, sense oblidar en cap moment el públic al qual va dirigit. Veritablement, mostra un gran respecte pels xiquets que de segur llegiran amb gust aquesta novel·la.
Una història que ens convida a somniar –de bell nou o per primera vegada–, a plantar cara a na rutina a canvi d’una gran aventura, a deixar de costat els prejudicis davant la diferència. Un cant a l’amistat, als somnis i a la vida.
Amb obres com aquesta queda ben clar que la literatura infantil també pot ser literatura amb majúscules i que és injust que estiga relegada a la categoria de subgènere.
El llibre de la setmana, per Mercè Climent
LEVANTE, 24 de març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada