El llibre de la setmana: El caçador de paraules, de Gemma Pasqual

El llibre de la setmana: El caçador de paraules, de Gemma Pasqual (Ed. Tabarca, 2011).
Publicat en el periòdic Levante. 03/03/2012. Molt recomanable.

Homenatge de La Brúixola al poeta Jaume Pérez Montaner

Allò que no fan les autoritats oficials, ho fa el poble. L’associació cultural La Brúixola ret des de fa un bon grapat d’anys homenatges a homenots –se’m permeta la redundància–. Els darrers dos anys foren dos poetes valencians els homenatjats: Marc Granell i Lluís Alpera. Enguany ha estat també un dels referents poètics del País Valencià qui ha merescut l’atenció del col·lectiu: el poeta, assagista i mestre Jaume Pérez Montaner.

Al Centre Octubre de Cultura Contemporània de Valencià ens reunírem vora mig centenar de persones per a acompanyar en aquest acte al poeta.

Després d’un menú al voltant de l’arròs caldós amb caragols i la conversa distesa, Lluís Alpera encetà els parlaments lloant la trajectòria laboral, poètica i cívica de l’homenatjat; així com el munt d’experiències paral·leles i comunes que els han acompanyats a tots dos al llarg de la seva vida: compromís amb el país, amb la llengua, estada com a professors universitaris als Estats Units, traductors de poetes anglesos... a més a més afegí a l’acte tot un seguit de persones que havien excusat la seva presència per diversos motius. També se sumà als parlaments laudatoris el poeta Lluís Roda on remembrà els anys de coneixença des de la joventut amb Jaume Pérez Montaner.

En acabant, Glòria Santolària, antiga alumna del professor Jaume Pérez Montaner, llegí el poema Sunion de Carles Riba en record a quan el professor Montaner el llegia a les classes de la facultat. Tot seguit, Ramon Guillem, com a vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià, també féu una laudatio del poeta; a més a més, també en féu de portantveu, com a president, de l’Associació de bibliotecaris del País Valencià, així com de reportar l’adhesió de l’Associació d’Editors del País Valencià a l’homenatge –el secretari de l’AEPV, Manel J. Romero, també era present a l’acte.

Després, un grup d’amics –Francesc Mompó, Vicent Penya, Ramon Guillem, Anna Eloïna Alfonso, Eusebi Morales i jo mateixa– llegírem poemes de Jaume Pérez Montaner.

Tancà el programa amb una llarga explicatio de l’acte i laudatio de l’homenajat, el President del Col·lectiu la Brúixola Rafael Sena.

Jaume Pérez Montaner dedicà unes paraules d’agraïment al col·lectiu La Brúixola i a tots els assistents; també tingué unes paraules de record per a Josep Iborra, que feia just un any que ens havia deixat, i a qui considerava un dels seus mestres. En el seu discurs no s’estigué de lloar la lliçó que estan donant els estudiants del Lluís Vives de València així com la resta d’estudiants que s’hi afegiren en les protestes d’aquests dies.

Com sol ser costum, al final hi hagué un sorteig de llibres.

Alguns moments de l'acte:

CRÒNICA I FOTOS: Mompó i Climent

Escriptors al terrat: Jordi Colonques i Mercè Climent

Ahir, 23 de febrer, el cicle d’Escriptors al Terrat acollia dos autors joves amb trajectòries literàries amb força i amb estils marcadament diferents: Jordi Colonques (Vila-real, 1976) i Mercè Climent (Alcoi, 1981). Curiosament dos escriptors amb formació en la branca de les ciències: biòleg el primer; enginyera agrònom, la segona.

L’obra de Jordi Colonques es podria classificar com underground –de sèrie B la qualifica ell per traure’s de damunt la pressió i la responsabilitat que implica el fet de dedicar-se a l’escriptura–, per la qual transiten personatges marginals, tractats amb un to càustic i sempre amarats d’un humor amarg. Una literatura de sèrie A.

Ens regalà una mostra de les seves Ximpleries (XS), uns escrits breus, barreja entre el microconte i l’acudit, de vegades fregant l’absurd. (A l’enllaç podeu trobar-ne alguns). A més, amb Marga Landete, tocaren en format acústic un parell de cançons. I és que Colonques a banda d’escriure, toca la guitarra, canta, pinta...

  

En contraposició amb l’autor de Vila-real, Mercè Climent conrea un prosa més intimista, amb cert to poètic, i esculpida amb feminitat. Ella havia preparat un escrit on feia un recorregut per la seva trajectòria literària i explicava la manera d’acarar-se al full en blanc. Escollí per a l’ocasió un fragment del relat Els primers gestos del verd, XIII premi La rosa del paper de La Florida, que com ella mateixa confessava conté alguns elements que de manera obsessiva circulen per la seva obra. (El podeu llegir sencer ací). Com a contrapunt, també llegí part d’un relat eròtic que roman inèdit.

La nit l’acabàrem, com ja és habitual, amb un sopar a la Pappardella, o com ja l’hem batejada: La Pizzeria dels Poetes.

CRÒNICA I FOTOS: MOMPÓ I CLIMENT

DGS: Parlem amb Carles Cortés, guanyador del VIII Premi Literari Gastronòmic Pou de la Neu de Xixona

L’escriptor alcoià Carles Cortés fou guardonat fa unes setmanes amb el VIII Premi Literari Gastronòmic Pou de la Neu de Xixona. Aquest és un premi ben peculiar ja que està organitzat per un hotel –l’Hotel Gastronòmic Pou de la Neu de Xixona– i les obres que hi participen han de tractar sobre la gastronomia tradicional mediterrània.

Carles Cortés, amb el relat Bajoques farcides a la colombiana, s’ha centrat en un plat típic d’Alcoi i altres pobles de la Serra Mariola: les bajoques –pebrots, pimentons, pebreres– farcides. Per si de cas el lector desconeix aquesta recepta Carles Cortés en fa uns centimets: «Ella preparava un plat típic, les bajoques farcides. La dona agafava una a una cada pebrera, els treia el que ella anomenava el tapó, les netejava per dins i després d’haver preparat el sofregit de carn, tonyina de sorra, tomaca i arròs, les farcia amb minuciosa cura amb l’ajuda d’una cullera sopera».

Però l’autor no solament ens parla de gastronomia al seu relat, també i sobretot, d’erotisme. Després de guanyar el XVI Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida amb l’obra Sara, la dona sense atributs, Cortés torna a endinsar-se en el gènere eròtic. Perquè entre recepta i recepta assistirem a les trobades entre Andreu –Andresito de Pereira–, un jove de 19 anys que treballa en un forn de pa, i una traductora de 36 anys que està recopilant receptes de dolços. O com li agrada anomenar-les a ella, «marranadetes», la paraula amb què son pare anomena els pastissos que feia la senyora Eva.

Molt amablement Carles Cortés ens ha contestat algunes preguntes.
Llegir l'entrevista al DGS.

Escriptors al terrat: Jordi Colonques i Mercè Climent

Jordi Colonques i Mercè Climent: Escriptors al terrat

Els joves autors valencians Jordi Colonques i Mercè Climent són els protagonistes d'una nova sessió del cicle Escriptors al terrat. La cita, aquest dijous 23 de febrer, a les 19.30 hores, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

Jordi Colonques (Vila-real, 1976) és il·lustrador, dibuixant de còmics, músic i escriptor. És autor de les obres Tothom sap que dos i dos fan quatre, Premi de Narrativa Ciutat de Vila-real 1998; El ventre ;Sang i fetge, Premi de Narrativa Vila de Puçol 2001, i la seva darrera, Món animal, guanyadora del Premi de Narrativa Vila de Puçol 2010. El seu blog és ximpleries (xs).

Mercè Climent (Alcoi, 1981) ha cursat els estudis d’Enginyer Agrònom i de Filologia Hispànica a València. Ha publicat la novel·la infantil Lina Panxolina i el quadern màgic i ha obtingut diversos premis en el gènere de narrativa breu, com ara el Premi Bancaixa-Universitat de València d’Escriptura de Creació per l’obra Temps d’oliva. Ha estat guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians convocat per l’AELC en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel seu blog Els primers gestos del verd. Amb Somiant amb Aleixa, la seua segona novel·la, ha guanyat el XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida.

font: www.escriptors.cat 

"Rondalles de Beneixama" a Ca Revolta

Ahir de vesprada tenia lloc a Ca Revolta de València la presentació del llibre Rondalles de Beneixama (Ed. Germania) de Francesc Gascó, que ha traslladat al paper la cultura popular oral de les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià.

La presentació anà a càrrec de l’escriptor Manel Alonso, que obrí l’acte contant la rondalla “Coses del mal de panxa”, i de la professora Laura Santacruz que féu un discurs impecable i entranyable sobre l’obra i l'encorajà a que el glossari de mots i expressions de la zona prenguera volada i es convertira en un nou diccionari d'un parell de volums.

Francesc Gascó parlà de la gènesi i del treball de recopilació del seu segon llibre de rondalles. També de l'amor a la família, a la terra, a la llengua. A petició del públic va llegir "La flor del gira blau" una rondalla contada per sa mare, i que durant molt de temps havia estat incapaç de llegir en públic. En acabant contestà les preguntes dels assistents i estigué una bona estona signant exemplars del llibre. La vetllada conclogué amb un sopar on cadascú acabà de rematar garbes amb els companys de taula.

Enllaç al vídeo promocional de Ronadalles de Beneixama.

DGS: Presentació “X Marcianes”, nou disc de Miquel Gil

FESTA GRAN AL TEATRE MICALET DE VALÈNCIA

El passat 3 de febrer el Teatre Micalet de València es vestia de gala per rebre com es mereix Miquel Gil, un “monstre” del panorama musical valencià i, podem afirmar-ho també, del panorama musical mediterrani. Potser fóra millor referir-nos a ell com a “marcià” atès el títol tan divertit i suggeridor del darrer disc: X Marcianes. Un disc amb sabor tradicional valencià mullat per les onades de la mediterrània....

Llegiu-ne més.

Nit Eròtica a Ca les Senyoretes (Otos)

Anit, 11 de febrer, als peus del Benicadell Aleixa regalà uns graus de temperatura a les gèlides terres de la Vall d’Albaida. Ca les Senyoretes d’Otos –hotel rural regentat per l’escriptor Joan Olivares i família– reuní una cinquantena de persones per a celebrar la nit temàtica dedicada a l’erotisme i a l’amor. En aquest marc es presentà la novel·la Somiant amb Aleixa. L’acte començà amb les paraules de Joan Olivares, guanyador en dues ocasions del Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Tot un luxe. Tot seguit caldejàrem un poc l’ambient llegint un fragment de l’obra. En acabant debatérem amb els assistents la gènesi de l’obra i la tècnica d’escriure a quatre mans.

Durant el sopar el pintor ollerià Jordi Albinyana obsequià a cada parella amb una xilografia numerada (una sèrie limitada de 25 còpies) i signada inspirada en la figura del personatge de la novel·la, Aleixa.

Com que compartírem taula amb ell i gràcies als caldos de la Comarca tinguérem l’honor que ens il·lustrara de manera molt lliure un exemplar per a nosaltres amb un apariat de l’escriptor Joan Olivares: "Si te la mama Aleixa... ni la raspa et deixa".

Un sopar ad hoc a la temàtica de la nit magníficament elaborat per la mestressa Assumpció Olivares que compartírem amb molt bona companyia.

Crònica i fotografies: Mompó i Climent

Nit Eròtica a Ca les senyoretes (Otos)

Aquest dissabte 11 de febrer celebrem la Nit de Sant Valentí a Ca les Senyoretes d'Otos (la Vall d'Albaida) amb un menú molt suggeridor.

Encara sou a temps d'apuntar-vos-hi.

DGS: Parlem amb Francesc Mompó, autor de "Fronteres de vidre"

Un nou article per al Diari Gran del Sobiranisme:

La columna d’aquesta setmana està dedicada a l’escriptor de l’Olleria (la Vall d’Albaida), Francesc Mompó, aprofitant la campanya de promoció del seu darrer llibre Fronteres de vidre (Ed. Germania, 2011).

La llibreria Serret de Vall-de-roures, la Fira del Llibre de Torrent, La Setmana del Llibre en Català de Barcelona, la Fira del Llibre de Cocentaina,… i en aquesta darrera quinzena una trobada amb els alumnes de les Escoles Pies de València, un encontre amb el Club de Lectura de l’Alcúdia de Crespins i la presentació a la Biblioteca de la Societat Coral El Micalet de València. Es pot dir que Fronteres de vidre està fent camí. És justament a El Micalet, lloc emblemàtic de València, on ens reunim amb l’autor per fer-li algunes preguntes.

Com naix la idea de fer aquest llibre?

Vaig estar una temporada immers en molts jurats literaris i només em dedicava a llegir, llegir i llegir. Així és que no em podia plantejar cap tipus de repte a llarg termini. Sí que feia de tard en tard algun poema espars o retocava alguna cosa ja escrita.

L’origen podríem dir que naix del record d’un viatge que vaig fer fa tres anys a Euskal Herria. Allà em vaig trobar amb personatges que perfectament podrien haver estat extrets del Pedro Páramo, de Rulfo. Totes les sensacions d’alguna forma el conscient o el subconscient les capta i te les guardes allà a la sala de l’ànima, i un dia o un altre acaben sortint. El resultat fou el conte que porta com a títol La inapreciable quietud del vidre. A partir d’ací em vaig embrancar en el projecte de fer un recull de contes.

Si us ve de gust llegir la resta de l'entrevista feu clic ací.

FESTA GRAN AL MICALET

Compartesc amb vosaltres un dels moments de la presentació del nou treball de Miquel Gil, X Marcianes, al Teatre El Micalet de València.

Presentació del disc "X MARCIANES" al Teatre El Micalet

Divendres per la nit el Teatre El Micalet es vestí de gala per a la presentació del darrer treball de Miquel Gil: X Marcianes. Un disc amb sabor tradicional valencià mullat per les onades de la mediterrània. Una fusió de diferents estils amb un resultat diferent, innovador, amb ànima i batecs, una “marcianada”.

Una vetllada molt especial que comptà amb la col·laboració de grans figures del panorama musical valencià, com Anna Franco (Soul-atac), Alex "Dur"i Pau "Xicuto" (Svaters), Borja Penalba, David Pastor, Feliu Ventura, Miquel Girones (Obrint pas), Pep Gimeno "Botifarra" i Vicent Torrent (Al tall).

Durant dues hores fórem un país normal, que viu i sent en la seva llengua, que respecta i admira la seva cultura. Els quasi 300 assistents estàvem ansiosos de retrobar-nos amb aquest “monstre” de la música valenciana. També a Miquel Gil se’l veia emocionat i agraït damunt l’escenari.

Obrí la vetllada, com no, amb la cançó que dóna nom al disc: X Marcianes. Continuà presentant la “criatura” interpretant moltes de les cançons que la formen: De la mar (dedicada al poble del Cabanyal), La rosa de paper (que cantà a duo amb Feliu Ventura, Cileta (amb Anna Franco fent de Cileta), En acabant (amb lletra de l’amic Josep Albinyana), Vesprades (amb lletra d’Anna Montero), Mirant la lluna... També cantà temes d’anteriors treballs com Katà, Primavera, la meravellosa L’amor és déu en barca... Ben avançada la nit, quan el dia 3 donava pas al 4 de febrer, ens regalà una versió de la Teresa d’Ovidi Montllor, per recordar que setanta anys abans havia nascut. En acabant, llançà un bes a l’aire, per a ell que fa vacances. Impossible no esborronar-se amb el gest, amb el record. La vetllada acabà amb el públic en peu, excitat i emocionat pel gran espectacle i amb els palmells coents de tant aplaudir. Vaig tenir la sort de saludar i felicitar Miquel Gil en persona després del concert.

*     *     *

Escric aquesta entrada al bloc acaronada per la teva veu i unes papallones encara em recorren la pell recordant la màgica vetllada. Em costa creure que 12 euros –15 en finestreta– fóra el preu de la felicitat.

"Fronteres de vidre" a la Societat Coral "El Micalet" de València

Ahir es presentà a la Biblioteca de la Societat Coral "El Micalet" de València el darrer llibre de Francesc Mompó: Fronteres de vidre (Ed. Germania).

L’acte estigué presentat per l’escriptor Manel Alonso. De Mompó digué que és un home inquiet, alegre i alhora combatiu, agitador social, i amant de la literatura, de la llengua i del país (de totes tres en fa una). Destacà la versatilitat per adaptar-se a tots els gèneres: narrativa d’adults, juvenil, relat, poesia, crítica, assaig... i acabà llançant-li el repte de fer una peça teatral. De Fronteres de vidre explicà que segurament està veient-se una mica eclipsat per la llarga ombra de la novel·la Somiant amb Aleixa, també publicada en 2011. Després de fer un repàs dels mitjans i de les persones que ja s’han fet ressò de l’obra, com ara els escriptors Xavier Aliaga, Carles Cortés o Àngel Cano; llegí la ressenya que en el seu dia penjà en el seu blog Els papers de can Perla, on explicava que «Fronteres de vidre és un recull de contes amb una gran unitat, donada no sols per la filosofia que desprén, sinó també per l’objectiu fotogràfic emprat que ens oferix uns primers plans d’uns personatges atrapats per la insatisfacció i l’autoengany». Quant a l'estil destacava una prosa, rica en locucions, frases fetes i expressions, i un lèxic molt cuidat. A més, afegia que la llengua emprada de vegades està emparentada amb la poesia.

Francesc Mompó ens desvetllà que l’origen del primer dels contes naix del record d’un viatge fet fa tres anys a Euskal Herria i que plasma en el conte que porta com a títol La inapreciable quietud del vidre. A partir d’ací s’embarcà en el projecte de fer un recull de contes amb un nexe comú: el vidre, l’espill, el reflex; on la realitat i la irrealitat es fonen sempre en una frontera difusa. Parlà també del treball de la pintora Àgueda Climent, que anava il·lustrant els contes a mesura que ell els escrivia. De fet, cada dibuix sintetitza –amb un llenguatge diferent, el pictòric– cada història que Mompó ha sigut capaç de bastir. Els homenatges també estan presents en aquest recull i així ens ho confessà: al seu iaio (Bon dia), a la il·lustradora (El cas de l’estranya pintora), a uns bons amics (Just lo front port vostra bella semblança), a Ca les Senyoretes (Els habitants de Jam), a Blanquita (Fèlix)... Per acabar ens oferí la lectura del conte que obri aquestes Fronteres de vidre i que porta com a títol Ja n’hi ha prou. Per escoltar-lo només heu de prémer el play.