Amor (III), del llibre Migjorn

AMOR

III

M´és tot sagrat i al mateix temps profà,
sense miraments! I jo em sent el guerrer,
sense sentiments, pagat per a dur la victòria.
Amb l’espasa nua travesse els ventres
i distribuesc la sang per les parets
i pel teu cos bell, de cap a peus!
Sense oblidar-me dels punts més admirables.

Després arranque les flors al tall
o plore follament amb crits encesos a la gola,
manant a la tropa: Avant! A matar!
Montat al cavall, saltant marges,
clavant en el centre de la diana la fletxa rabiosa
o la llança, amb el pols ferm.

Enfollint-me a manera que mate.
Fugint en un moment, avançant en un altre:
Avant i arrere, rítmicament.
Parant a descansar i arremetent de nou amb més força.
Perdut el coneixement i tot,
amb un sols pensament que em mana:
Avant!
A matar! A matar! A matar!

Joan A. Climent i Fullana

Migjorn. Poesia jove de les comarques

del sud del País Valencià. Alacant, 1977

Amor (II), del llibre Migjorn

AMOR

II

D’acord! som joves, tota una vida per davant
i tot un món de besos i perfums,
de pecats i de somnis, llargament:
però no saps com t’estime!
o aquesta salvatge ràbia amorosa,
duta, segur, per la meva sang nova i viva,
germinada per colps cruels i ferides fondes.
La meva sang! Blava com la dels nobles,
roja i calenta, bullint, pura,
vessada als aires per a embrutar-te,
de part a part del teu cos ample i lluent,
vessada com una pintura irracional i folla:
quatre pinzellades per aquí i per allà.
Brutalment, sense decor!
Som joves!
I ningú no pot parar els músculs
o els ossos potentíssims que ens fan els més forts,
dominadors del mar i de l’envoltament terraqui.

Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià. Alacant, 1977.

MIGJORN. Poseia jove de les comarques del sud del País Valencià.

MIGJORN, poesia jove de les comarques del sud del País Valencià (Alacant, 1977). Aquest és un llibre –quasi relíquia per la dificultat de trobar-lo- on el poeta Emili Rodriguez i Bernabeu (Alacant, 1940) féu una magnífica labor de recopilació de versos de poetes de les comarques alacantines (en aquell moment cap d’ells superava la trentena).

Aquests són: Adrià Carbonell i Roca (Castalla, 1958), Joan Antoni Climent i Fullana (Muro, 1957), Lluis Garrigós i Oltra (Xixona, 1951), Joan Vicent Hernández i Mas (Beneixama, 1955), Josep-Manuel Mateo i Candela (Xixona, 1955), Francesc Moisés (Alcoi, 1949), Andreu Morell (Elx, 1950), Carmel Navarro i Belmonte (Novelda, 1957), Manel Rodríguez i Castelló (Alcoi, 1958), Francesc de Paula Seva i Sala (Sant Joan) i Gaspar J. Urban (Elx, 1952).

Només transcriuré, com a homenatge i com a vindicació de la seva poesia, els de Joan A. Climent i Fullana, mon pare.

AMOR

I

M’és tot un silenci i una estranya pau,
un to esplèndid adormit en l’ombra volant del temps;
tot és dut, terriblement, per les presències riques,
dibuixades en imatges abstractes i grates.
I, més enllà de tu, els ulls es cansen de mirar,
fins i tot de mirar el conjunt impossible de les coses.

La blavor ampla del cel compagina furiosament
amb els dies que naixen del fum i del foc

on cremem els papers sagnats de batalles.

Joan A. Climent i Fullana

Migjorn. Poesia jove de les comarques

del sud del País Valencià. Alacant, 1977.

Erotisme amb rotring...

Agost és un mes fantasma: carrers buits, tendes tancades, ciutats mortes... A la blogosfera també s'observen aquests efectes. Molts blogaires estan de vacances, han baixat la reixa de sa casa i han penjat el cartell de Tancat.

Jo continue per ací, però també ha minvat la producció de les entrades. Ha de ser aquesta calor insuportable que ens fa boquejar i anar arrossegar-nos per tot arreu.

Avui per animar ma casa -virtual, s'entén- he decidit penjar tres dibuixets que la meva germana m'ha regalat com a motiu del Premi de Literatura Eròtica que fa poc més d'un mes guanyàrem. Aprofite també i li faig propaganda de la seua web acabada d'estrenar:

http://www.aguedeta.com/.

En breu explicaré el nostre projecte conjunt...

Qüestionari d'agost

La Roser Caño del blog Antaviana ha pensat en mi per al Qüestionari del mes d'agost.
Passe a reproduir l'entrevista:


1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Els primers llibres que em vénen al cap són els contes de Perrault i de Grimm; també un que es titulava Cuentos al amor de la lumbre... Bé, més que un llibre en concret em vaig endinsar en aquest món per mon pare. Ell solia recitar-nos poemes –també ens cantava fragments d’òperes– i parlar-nos molt de literatura. Recorde una vegada que estava al llit griposa, no tindria més de deu anys, i perquè les hores em foren més curtes ell em llegia contes d’Edgar Allan Poe.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Supose que des de ben menudeta. En primària teníem uns quaderns que es deien Aprendo a redactar –eren en castellà– i en ells s’explicava com fer narracions, descripcions, etc. A mi m’agradava molt escriure i sempre intentava ser original. De vegades potser el resultat fóra una mica pedant com en aquella narració on contava com havia estat una vesprada de compres i finalitzava el text amb una exclamació que deia més o menys: ¡Qué bien me lo pasé en Mercadona! (com si algú poguera passar una estona divertida en un hipermercat). Més tard, a l’institut, vaig guanyar alguns premis literaris de narració en valencià. Ja quan em vaig desplaçar a València –jo sóc d’Alcoi– per estudiar a la Universitat i tornava els caps de setmana al poble, mon pare en lloc d’interessar-se pels estudis em preguntava sempre: “estàs escrivint alguna cosa?”.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

La inspiració és millor que t’agafe treballant, evidentment. Però la realitat –almenys la meva– és que la inspiració ve quan ve. Un poc com deia Carner en la seva teoria de l’ham poètic, l’escriptor –com qualsevol artista– és un elegit dels déus i de tant en tant ells ens regalaren una imatge, un vers, una idea, un ritme...

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Quan vaig llegir aquesta pregunta em vaig preguntar: què és exactament un autor clàssic? Després vaig reflexionar: quins clàssics he llegit? Ara que m’hagen marcat de manera clara, doncs diria que Mercè Rodoreda. De fet vaig passar una temporada llarga buscant i llegint novel·les seves. Vaig pensar que jo voldria escriure com ella: contar històries, sí, però no de qualsevol manera, sinó amb una prosa molt acurada, un lèxic particular molt ric i creant uns personatges reals amb tota la seva complexitat, tal i com ho feia ella.

5. Digues una cita literària.

“Al punt que hom naix, comença de morir” de Pere March.

FIRA DEL LLIBRE TORRENT

Eusebi Morales, Francesc Mompó, Sento Beguer i Manel Alonso

Aquestos dies la localitat de Torrent celebra la 38a edició de la Fira del Llibre coincidint també amb la setmana de Festes. L’Avinguda dels País Valencià (ah, no, que ja no s’anomena així, que ara és l’Avinguda del Vedat) s'emplena de casetes de llibres i d'altres productes típics de Fira.
Ahir 27 de juliol tenia lloc el Dia dels Escriptors i a la Caseta dels Llibres de Sento –Cavaller Hospitalari i sempre esplèndid amfitrió– reunia un bon grapat d’ells: Manel Alonso, Francesc Mompó, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Rafa Escobar, Ramon Guillem, Eusebi Morales, Carme Ribelles, Cristina Carrascosa, Marina Guillén i Marisa Fernández.

Una vetllada molt agradable –aquest cop no tinguérem l’acostumada ponentada d’altres anys– amb bons amics i companys de les lletres.

Només vaig comprar un llibre, un poemari que ja feia temps que volia adquirir: El somni on visc, d’Eusebi Morales (Premi Ibn Hazm de poesia 2001).

HORES D'ART A CA LES SENYORETES

Toni Canet (director cinema), Antonio Hortelano (actor), Bikimel (cantant),
Jordi Albinyana (pintor) i Miquel Gil (cantant)

Dissabte a Ca les senyoretes es reuniren les muses de totes les arts: pintura, literatura, música, dansa i cinema.
A les 21h tenia lloc en el Palau d’Otos una xerrada sobre el lèxic popular en la llengua culta, on participaren Eugeni Reig (coordinador de la revista digital Infomigjorn) i Jem Cabanes (corrector de Vilaweb).

En acabant tocava un bon soparet a la terrassa de Ca les senyoretes sota l’atenta mirada del Benicadell i una lluna quasi plena.

A mitjanit, començaven els últims assaigs i la gravació del videoclip del “Romanç de Cileta” de Miquel Gil dirigit per Toni Canet.

La història ens conta com un estudiant (interpretat per l'actor Antonio Hortelano) intenta seduir Cileta (Bikimel). Després de la negativa d’ella decideix disfressar-se de monja i, amb l’ajuda de la mare, representada per un cor femení a l’estil de les tragèdies gregues (ballet Teleraco d’Aielo de Malferit) Cileta acabarà cedint a les arts amatòries del jove. Finalment tots -cantant, músics, cor...- acaben contagiats per l’alegria dels amants i es posen a dansar tots a ritme de rumba. En els últims segons part del públic entrava en massa per fusionar-se amb el quadre final a l’estil de Berlanga. Un altre dels protagonistes destacats era el quadre Els emmascarats del pintor Jordi Albinyana (que també actuà com a músic), a aprtir del qual sorgia tot aquest romanç.

Jo vaig participar i he de dir que va ser tota una experiència. Repeticions i més repeticions per aconseguir una presa bona, ja que l’objectiu era gravar tota la cançó en una sola seqüència. A les cinc de la matinada el director donà el vistiplau a tots els participants. Ara ja puc afegir al meu currículum que he treballat d’extra en un videoclip.

És sorprenent com un vídeo de només 4 minuts suposa tantes hores de treball i tanta quantitat de gent implicada (director, actors, tècnics, ajudants, perruquers, maquilladors).

Com ja vaig fer amb el videoclip de Botifarra, més endavant penjaré el make in off d’aquest.

VIDEOCLIPS AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN VALÈNCIA

Dissabte a les 20.00h al Palau d’Otos tindrà lloc una interessant xerrada sobre el lèxic popular en la llengua culta, amb la participació d'Eugeni Reig i de Jem Cabanes (més informació ací)
Després de sopar, beure i enderrocar governs a Ca les Senyoretes serem testimonis –i qui vulga també actors– del rodatge del videoclip de Romanç de Cileta, del cantant Miquel Gil. Participaran també Antonio Hortelano (actor de la sèrie Compañeros), la cantant Bikimel, els mebres del grup de ball Teleraco d'Aielo de Malferit i el pintor Jordi Albinyana; tots a les ordres del director de cinema Toni Canet.
Aprofite per penjar el make in off del videoclip de Botifarra gravat en les Festes del Segar i del Batre de la Fuliola, també dirigit per Toni Canet.

Premis Bancaixa-Universitat de València d’Escriptura de Creació 2010

Aquesta mateixa vesprada he rebut un correu electrònic que m’informava que la resolució dels ja s’havia publicat a la pàgina del CADE de la Universitat de València.

I vés per on comence a llegir: En la modalitat de NARRATIVA BREU EN VALENCIÀ i vista la proposta del jurat format per: Iván Carbonell, Ferran Cremades i Carme Gregori, actuant com a secretaria Mercedes Quilis Merín, s’ha resolt concedir el premi a l’obra Temps d’oliva de Mercè Climent i Payà. A més de la dotació econòmica l’obra serà publicada junt amb la resta d’obres guardonades.

Els altres premiats en les diferents modalitats són:
- Modalitat narrativa breu en castellà: Las joyas de una vida, de Luís Almenar Fernández.
- Modalitat de poesia en castellà: Vendiendo Europa a los americanos, de Garikoitz Gómez Alfaro.
- Modalitat de poesia en valencià: Terrabastall suburbial, d’Hèctor Serra i Cubilles.
- Modalitat de guió de curtmetratge: Laura, d’Adrián Bellido Redón.

- Modalitat de teatre: Acequia, deFrancisco Javier Sahuquillo Vallejo.

Cant de batre a La Fuliola

Coneixia l’expressió popular, encara molt viva, “qui no vulga pols que no vaja a l’era”, que més o menys significa que si no es volen problemes ni raons, el millor és no buscar-se’ls i allunyar-se de les ocasions de caure-hi.
L’origen d’aquesta frase és una de les feines derivades de la sembra. L’era servia per batre les meses i aquesta labor produïa una gran polseguera, per la qual cosa es recomanava a qui no tenia una feina concreta que no hi anés. Ara, però, és quan realment entenc el significat literal...

Diumenge 11 de juliol estiguérem a les Festes del Segar i del Batre a La Fuliola. Allà vam tenir l’oportunitat de rememorar uns i de veure per primera vegada altres les tasques per a segar i batre el blat: carregar el carro de garbes, estendre la batuda, tocar la batuda amb rodats i trills nugats als animals...
Sovint la calor i l'avorriment mentre es feia les tandes propiciava que el batedor cantés cançons i corrandes per fer-se passar la son, que solien ser de ritme lent i mandrós, sobretot a la migdiada. Aquesta és la raó que ens combregava a aquest poble de Lleida. El cantant Pep Gimeno Botifarra juntament amb els músics Emili Vera, Juanjo Blanco, Nèstor Mont, Pere Ròdenas i Paco Lucas, a les ordres del director de cinema Toni Canet (Las alas de la vida), volien gravar un videoclip del Cant de batre del seu segon disc Te’n cantaré més de mil. I quin escenari més adequat que l’era? Dissabte isquérem de l'Olleria una expedició formada per Natzari, Pep Abinyana, Jordi Albinyana, Elisa (actriu protagonista del vídeo), Paco Mompó i jo per presenciar-ho i també per fer les fotos i els vídeos del make in off. Tot plegat fou un diumenge molt interessant i divertit, ple de música, de cultura popular, d'amics, de calor, molta calor perquè queia tot el sol del món en aquell indret de Catalunya i, de pols i de palla que ens acompanyaren fins a la nit que arribàrem a València i poguérem prendre una dutxa.
Ara queda pendent la gravació del vídeo del cantant Miquel Gil, també sota la direcció de Toni Canet. Si podem també hi estarem.

L'ÀNGELUS. EL CULTE.

El Pinar, Muro.

L'ÀNGELUS

El culte

Com el clar testimoni esgrogueït
del pa va esdevenint-se a l’espigam,
també així el tatuatge de les ales
va fent-se mirall a l’assossegada
timidesa de l’aigua.
Oh almoina de la terra que em sadolles!
Com em dol aquest àmbit freqüent,
aquest bosc d’olivar
nodrint-se davall dels cantals més àrids.
Aquest marge de cel,
obert entre els capcers
com un mar ple de flames.
Aquest santuari vegetal cobert
d’altíssimes columnes
on la corrompuda llacor ens mostra
un pètal prematur
de neu entre els capitells de l’ametller,
com el darrer badall de curt hivern.
Com s’envaneix, altívola, la serra
amb sa cresta de gall
i pel jardí la brisa
descorre els tronxos més menuts
i l’íntima veu d’un ocell ajup
de la més fina tremolor de l’aigua.
Mireu quina multitud s’ofereix
a aquest sentir tan ple,
a aquest dol de gaubança i de color
que davalla veloç
amb la triomfal salva de la vida.
Es desperten al món, ja s’hi desperten,
i el mateix alenar

es fa per un instant menys dolorós.

Joan A. Climent Fullana (Alcoi, 1957)

Del llibre LLAMPECS D'ESPURNES

(Mostra de poesia de l'Alcoià-el Comtat)

Convit estiuenc 2010

Al blog Uendos, Greixets i Maremortes se'ns convida a fer un haikú amb motiu de la imatge anterior. Aquest és el meu.

Seient silent,

ombra d'una conversa

sempre pendent.

La mort del magraner

La mort del magraner

Et vestires amb escorça de mort servant, amant fidel, la posa de qui rep un cos. La saba deixà de córrer per les branques; els heralds queien vençuts sobre un munt de pètals vermells; les ferides en l’aspra pell ja no cicatritzarien.

Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.

Proposta per al Primer Certamen Literari

L'Aljamia de Literatura Breu (veure bases)