Vaig conèixer Jesica Fortuny, actriu i proessora de l’Escola Municipal de Teatre, a la Casa de la Cultura de Picassent el 19 d'abril de 2012, amb motiu de la presentació que vaig fer a la Casa de la Cultura de la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa. Ella fou l’encarregada de pujar la temperatura de la sala –i pujar els colors fins i tot a la mateixa autora– interpretant a ritme de tango alguns fragments de la novel·la.
De vegades passa que acabes de conèixer una persona i es produeix una mena de connexió extraordinària (o feeling), i això em va passar amb ella.
Fou en octubre de l'any passat quan m'explicà que estava inmersa en un nou projecte teatral, en format Cafe-teatre (còmic), que girava al voltant de la lectura d'un conte eròtic. I em demanava si jo tenia algun conte eròtic breu que pogueren utilitzar o si els podria recomanar algun. No vaig dubtar ni un segon i els vaig enviar un de meu, inèdit encara (en aquests moments ja no, ja que formarà part del llibret de falla Sagrada Família-Corea de Gandia d'enguany, dintre d'un monogràfic que porta com a títol Se(x)duïts i Se(x)duïdes, on han participat vora una cinquantena d'escriptors, coordinats per Lluís Roda i que es presentarà a Ca Revolta el pròxim 28 de febrer).
Uns mesos després el somni esdevenia realitat, per a la companyia teatral i per a mi també. "Per l'amor de déu. Amb nosaltres trobaràs el camí", una obra carregada d'humor i d'erotisme, on tres dones un tant puritanes han de fer un viatge interior per descobrir el seu propi erotisme a través de la lectura del meu text: "Una nit robada a la vida".
Després de la prestrena al Café la Marjal de Silla el passat 9 de febrer i l'estrena esperadíssima a Picassent (la localitat de la majoria dels seus autors) el 14 de febrer dins del Kafe Teatre que celebra la localitat des de fa ja una dècada, jo vaig poder gaudir-la el 15 de febrer. I dic gaudir-la amb plena consciència. Durant una hora vaig (vam) riure moltíssim amb les actuacions de Jesica Fortuny, Teresa Miedes, Aida Melero i Adrià Sòria, en els papers de Angústies, Amparín, Milagrín i Xuso (o Jesuset). Apoteòsic el final, quan les veus de les tres actius es vestiren de seda i sensualitat (com elles) per interpretar allò que mesos abans jo havia escrit.
Faig una crida als programadors culturals perquè contacten amb Survivors Produccions i porten aquesta obra als seus cafés, pubs o teatres. Diversió assegurada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada