CAMÍ D'AMOR, DE FRANCESC MOMPÓ

La primera vegada que la va veure ja li va fer goig... Així comença la novel·la Camí d’amor (Ed. perifèric) de Francesc Mompó, guardonada amb el Premi Benvingut Oliver 2008 i ara també amb el Premi Samaruc de Literatura Juvenil. I així comença també la bella història d’amor entre Màrius i Talia. Quan es coneixen només són uns nens de guarderia, però l’amor –o alguna cosa que s’assembla- anirà creixent-los i arrelant-se cada vegada amb més força dintre seu. Companys de viatge en un camí que no sempre els serà agradable i plaent. Des de l’erotisme més bucòlic al dolor més punyent, tot ho aniran tastant els protagonistes, i nosaltres amb ells. La trama va embolcallada amb una prosa acuradíssima i de gran valor literari –prosa mompina que anomenen alguns crítics-, en alguns moments molt propera a la prosa poètica.

Cal destacar també la profunditat psicològica amb què van creixent els personatges, que dota de verisme la novel·la. Tampoc no falten l’humor ni la crítica davant la manipulació política, les trames d’interessos ocults o la corrupció urbanística. Les premonicions, fetes de somnis i de moments furtius, fan d'aquesta història d’amor una autèntica tragèdia clàssica, amb un final, però, obert a l’esperança.

En el vídeo podeu escoltar un fragment de la novel·la Camí d'amor:

Primers capítols

Propostes didàctiques

FRANCESC MOMPÓ I MARC GRANELL GUANYEN ELS PREMIS SAMARUC 2010

A la foto els guanyadors dels Premis Samaruc: Francesc Mompó i Marc Granell.

Els premis Samaruc naixen per omplir el buit de la literatura infantil i juvenil al País Valencià del premis de la crítica dels escriptors valencians. El desembre de 1992, els bibliotecaris Ramon Guillem i Xelo Carbonell llançaren aquesta proposta a l’Associació de Bibliotecaris Valencians (ABV) que acceptaren de bon grat, com un impuls per fomentar la literatura en valencià, la seva lectura per part del jovent i els nostres escriptors i editors. Grans autors de la talla d’Enric Lluch, Carles Cano, Toni Cucarella, Ramon Guillem, Pep Castellano, Mercè Viana, Maria Jesús Bolta, Empar Lanuza, Enric Monforte, Pepa Guardiola, Francesc Gisbert, Llucià Vallés o Gemma Pasqual han estat guardonats amb aquest premi.

Ahir els Samaruc arribaven a la seva majoria d'edat, a la 18a edició. Durant un sopar de gala celebrat a l’Hotel Beatriz – rei don Jaime de València (gràcies al meu domini d’idiomes supose que es refereix a la reina Beatriu i el rei en Jaume) es donaven a conèixer el nom de les obres guanyadores (millors obres escrites per i en valencià publicades durant l'any 2009):

• Literatura Infantil: La dansa dels versos (Ed. Diálogo), del poeta Marc Granell.
• Literatura Juvenil: Camí d’amor (Ed. Perifèric), de l’escriptor Francesc Mompó.

A més dels premis literaris es lliuraren també el Premi d’Honor de l’Associació de Bibliotecaris Valencians a l’escriptor i periodista Fernando Delgado; i el Premi Bibliotecari de l’Any a Isabel Marquina, Directora de la Biblioteca Pública Municipal de Mislata.L'acte estigué presentat per Benja Domènech, director de l'Escola de Teatre de Silla. A més dels discursos d'agraïment dels quatre guanyadors, ompliren la sala Sorolla els parlaments de Teresa Llabata (bibliotecària de València), Francesc Rodrigo (President de l'ABV), Antoni Cabrera (poeta), Vicent Penya (poeta i escriptor, membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) i Manel J. Romero (Vicepresident de l'Associació d'Editors al País Valencià. De tots ells m'agradaria destacar el to recriminatori contra els mandataris del País de Marc Granell i els versos de Francesc Mompó a la figura del bibliotecari, regalador de somnis (adjunte el moment).

En fi, un acte ple d'emotivitat i de la necessària dosi de reivindicació davant d'unes autoritats que obvien permanentment la cultura catalana al nostre País Valencià.

Enhorabona a tots els guardonats.

Algunes fotos de l'acte:

A la foto: Fernando Delgado, Francesc Mompó, Isabel Marquina i Marc Granell.

A la foto: Teresa Llabata, Frabcesc Rodrigom Isabel Marquina, Francesc Mompó, Fernando Delgado, Antoni Cabrera i Marc Granell.

A la foto: visió de la sala durant el parlament de Fernando Delgado.

A la foto: els organitzadors de l'esdeveniment

A la foto: Eusebi Morales, Francesc Mompó i Ramon Guillem.

A la foto: Isabel Robles, Manel J. Romero i Jaume Pérez Montaner.

A la foto: Ramon Guillem, Mercè Climent i Francesc Mompó.

A la foto: polítics, homenatjats i parlamentaristes.

A la foto: els bibliotecaris de Mislata

A la foto: els membres de l'Associació de Bibliotecaris Valencians

N'han parlat: L'Informatiu, F. Mompó, Gàlim.

ESCRIPTORS AL TERRAT: PEPA GUARDIOLA I FRANCESC MOMPÓ

Com ja vaig anunciar fa un parell de dies, ahir tocava Escriptors al terrat a l'edifici Octubre de València, amb Pepa Guardiola (Xàbia, Marina Alta) i Francesc Mompó (L'Olleria, La Vall d'Albaida). Malauradament aquesta és l'última edició d'aquest any 2009/10 i no tornaran fins després de l'estiu. Ja trobarem què fer els darrers dijous de cada mes.
Ramon Guillem, poeta i vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià, presentà els dos autors, parlant-nos un poc sobre la vida i la trajectòria de cadascun d'ells i, sobretot, sobre la seva obra literària: novel·les, premis importants, editorials on han publicat...
Ambdós escriptors ens parlaren de la seva manera particular d'entendre la literatura en general, sense distincions de gèneres ni subgèneres, i ens explicaren com s'ho fan per crear històries.
Francesc Mompó ens explicà alguns dels seus trets d'identitat en aquest afer de juntar lletres i bastir històries, com ara l'ús d'hipocorístics (Felo, Quim, Laia...), de somnis premonitoris, de la psicologia dels personatges o de la prosa "mompina" tan acurada que utilitza per engrandir les seves obres. Cada novel·la seva -comentà-naix d'un repte amb ell mateix o, fins i tot, com el cas de Camí d'amor, d'un repte amb una colla d'adolescents (No podries fer una novel·la només d'amor?)

Pepa Guardiola, per la seva banda, ens parlà dels seus orígens -la literatura oral- per arribar a ser la gran escriptora que és hui en dia, a pesar que ella afirma que té molt de respecte als companys de professió i que aquest concepte tardà temps en agafar-lo com a propi. A la pregunta ets escriptora? ella responia jo escric... La novel·la històrica, ens confesà, és un dels subgèneres que més li atrauen, ja que ens explica els nostres orígens i ens refresca la nostra memòria que de vegades sembla adormida. La referència a les noves tecnologies també anava inserida en el seu discurs, com un element més de la literatura i no com un enemic dels llibres ni dels autors.

En la segona part de la "conferència" poguérem assaborir un tast de la seva literatura. Així Francesc Mompó ens llegí fragments de les novel·les Els ulls del llac, Uendos, Camí d'amor i Amable; i Pepa Guardiola ens contà un conte d'arnes inclòs en el seu llibre La medalla de les formigues i altres històries menudes i unes pàgines del llibre El desordre de les dames.

Ací deixe un vídeo de Francesc Mompó llegint un fragment de la novel·la Uendos (a la seva zona així anomenen als donyets). Si voleu escoltar l'idioma que ha inventat per a ells no us ho perdeu:

Per al comiat triàrem el restaurant La Papardella, com ja ve sent costum. Un bon soparet, acompanyat de vi de Sardenya i de bones converses posaven punt i final a la nit i al cicle Escriptors al terrat.

Escriptors al Terrat: Pepa Guardiola i Francesc Mompó

Avui a les 19.30 h al Centre Octubre de València tindrà lloc els Escriptors al terrat del mes de maig. Els autors que pujaran a les golfes de tan emblemàtic edifici seran Francesc Mompó i Pepa Guardiola, dos figures representatives de la literatura juvenil en català al País Valencià. Si teniu oportunitat no deixeu d'anar-hi.

COCOTETS

[...] I et busques a la cuina vella de la casa de Muro, amb set o vuit anys menys, seguint cada moviment del iaio per elaborar aquestes coques tapades. L’observes amassant la pasta amb una mica de dificultat perquè a la mà dreta li manquen tres dits. Et dóna un trosset perquè comproves la seva textura i proves d’imitar-lo. Costa més del que sembla. En un recipient de plàstic deixa una gran bola de farina treballada i una de més menuda no tant –la teva–, i les cobreix amb un drap perquè el llevat vaja fent la seva.

Mentre espereu, t’explica com es cuina el farcit i com si desvetllara un secret, et diu que si el prepares un dia o dos abans, els ingredients i els sabors s’assentaran i, per tant, els cocotets estaran molt més saborosos. Les paraules acompanyen la cullera que t’acosta a la boca perquè comproves que allò que diu no és cap mania de vell. I arriba el moment més desitjat –i el més difícil– donar forma als cocotets. Sobre un redolinet de massa has de col·locar la justa mesura de samfaina; amb poqueta quantitat quedaria escarmentat i amb molta el pastís no tancaria bé. Doblegar la massa requereix una certa habilitat perquè no se’t trenque, però tancar-la correctament encara més. Amb el polpís dels dits has d’anar fent lleus pressions i en arribar a l’extrem has de donar-li una mena de pessic de monja, que tu mai aconsegueixes. El resultat és un pastisset en forma mitja lluna que caldrà enfornar durant alguns minuts, fins que la pasta estiga bronzejada.

Fer cocotets requereix molta destresa, però també temps i paciència; i de menuda, ja se sap, que hi tenies tot el temps per davant, però de paciència et mancava encara un bon grapat...

Jam session poètica al Centre Octubre de València

Ahir, 20 de maig, emmarcat en l’àmbit Espai Illes Balears, tingué lloc un recital poètic a sis veus en un ambient relaxat i distés. Jam session, es veu que s’anomenen aquest tipus d’actes, on improvisació i naturalitat dominen l'actuació col·lectiva. Poetes i públic compartírem durant poc més d’una hora l’espai de la cafeteria del Centre Octubre de València per llegir i escoltar poesia.

Per uns instants la mar deixava de separar-nos, als valencians i als illencs. I la nostra llengua corria joguinaire pels versos, fent cabrioles i volantins. Poesia escrita per ser llegida amb cançoneta. Sí, perquè la nostra llengua sembla feta de música. Vocals que s’allarguen fins quedar-se sostingudes en el discurs, consonants que vibren i s’escolten com una carícia, oracions que pugen lentament per a després abaixar de manera vertiginosa... I a cada raconet la melodia és diferent, però meravellosa i única.
Ahir la poesia tenia sabor de Gandia -Maria Josep Escrivà-, de Pego -Isabel Garcia Canet- de Catarroja -Ramon Guillem-, d’Eivissa -Manel Marí-, de Palma -Joan Alfons Marí- i de Manacor -Josep Lluís Aguiló-.

I com la música no es pot explicar, dons la farem sonar:

(La càmera de fotos no donava per a més vídeos i de Ramon Guillem he adjuntat un vídeo de la presentació de dimarts on llig el poema Llibre vermell que també recità ahir).

Un suculent i deliciós sopar de germanos al Restaurant La Carme posava la cirereta a una vesprada-nit tan meravellosa, tan... JAM SESSION.

Presentació Abisme i ocell, de Ramon Guillem

Ahir es presentava a la Casa del Libro de València Abisme i ocell, darrer llibre del poeta catarrogí Ramon Guillem, amb el qual obtingué el Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2009.

Abisme i ocell, podríem dir, és un díptic poètic, on les dues parts que el conformen s'enfronten i es complementen a la vegada. Com si a la meitat del llibre trobàrem un espill còncau, i vérem la nostra mateixa imatge però invertida. El poeta en la primera part ens deixa indefensos a la vora d'un Abisme i el vertigen i l'angoixa s'apodera de nosaltres. Por, incertesa, obscuritat, mort... Tanmateix, ens dóna l'opció de ser ocell i sobrevolar l'abisme; i malgrat la fosca -la més cruel de totes les veritats-, gaudir de la bellesa. Mort i vida. Eros i Tànatos. Les dues cares de la mateixa moneda.

Marc Granell fou l'encarregat de presentar l'acte. Iniciava el seu parlament justament dient que Ramon Guillem no necessitava presentació, perquè ja ocupa un esglaó ben alt en la poesia catalana actual. Es referí a Abisme i ocell com un dels millors llibres del poeta -sinó el millor, ens parlà de l'estructura externa del llibre i d'aquelles composicions que més li havien agradat. Amb només un petit esquema esbossat en una quartilla enllestí un gran discurs sobre els dos protagonistes: el poeta i la seua obra.
Ramon Guillem, poc parlà de l'obra, segons ell, ja estava tot dit. Tanmateix ens recità algun dels poemes. Bastants, realment. Mentida, Una bicicleta blava, El poeta, 1936, Dona, La brasa en la pell, Llibre vermell, La gramàtica i l'atzar, Com l'Angèlica i La butaca de l'avi. (Segurament em deixe algun, ho escric des del record, no acostume a prendre notes).

Majestuós estigué en tot moment des de la seua trona de gran poeta. El recital acabà amb el poema més llarg de tot el llibre, El poeta, dedicat a Manel Garcia i Grau. Mentre el llegia, a la sala només silenci i record i un dolor que s'enganxava a la gola.
Una copeta de cava posava el punt i final -per a alguns punt i seguit- a la vetllada poètica. Com no, Ramon Guillem, signà exemplars del llibre.
Adjunte un vídeo on Ramon Guillem llig el poema Una bicicleta blava.

PERES AL ROURE A CA LES SENYORETES

Cap a les cinc i mitja arribàrem dissabte, dia 15 de maig, a Ca les senyoretes. Ja feia algun temps que no havíem anat i ja ho trobàvem a faltar. Al casalot otosià ja hi eren Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Eusebi Morales i Anna Eloïna Alfonso. Com tots els qui anem per primera vegada estaven corpresos per les vistes del Benicadell, les meravelles que amaga aquest lloc màgic i les atencions d’uns esplèndids amfitrions, Joan Olivares i la seva dona.

Després del repartiment d’habitacions i d’algunes històries dels antics habitants d’aquesta casa reconvertida en hotel-restaurant –en aquesta ocasió dormiríem en la Teresa- ens férem un petit àpat de benvinguda a la sala dels grans esdeveniments acompanyat de cava Ponsalet.

Vora les set començà la ruta dels rellotges de sol. Nosaltres ja l’hem feta aquesta visita, però escoltar Joan Olivares sempre és un goig, així és que acompanyàrem els nouvinguts. El rellotge del Polifem, el de fang, el de lluna, els dels pimentons, el de la bicicleta... tots anaven apropant-nos a la nit i, per tant, a l’hora de sopar.

A les deu ja estàvem entaulats al menjador i ben acompanyats d’amics, de bones menges, de converses i de bon humor.

A mitjanit, a la sala dels Emmascarats, començava l’acte que ens reunia a tots allí: el recital poètic Peres al roure. Francesc Mompó presentà de manera molt personal i improvisada els dos poetes protagonistes: Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles.

Les lectures de Jaume i Isabel se succeïren durant un poc més d’una hora. Recitaren poemes dels seus últims llibres, Solatge i Llibre dels adéus, però també poemes de Cummings i A. Sextons traduïts per ells i d'anteriors llibres, L'espiral en el cas de Robles i Adveniment de l'odi, L'heura del desig, Fronteres, Màscares i L'oblit, en el cas de Pérez Montaner. A una veu i també a dos. Grans els dos, i tanmateix, molt propers al públic. Anna Eloïna, Eusebi, Francesc i jo tinguérem l’honor de llegir alguns versos d’ells.

El cantant Carles Pastor intervingué a mitjan recital per posar veu i música al poema Que sempre torna de Jaume Pérez Montaner.

Per acabar encara ens regalaren alguns poemes inèdits i signaren alguns exemplars dels seus llibres. Encara que semble increïble, aquesta era la segona vegada que Jaume i Isabel llegien poemes junts.

Adjunte un vídeo dels dos poetes llegint a dos veus Follies del Llibre dels Adéus perquè el gaudiu.

“Miquel Gil & Manel Camp Trio + David Pastor” es vesteixen de gala

Font: Vilaweb

Avui va de música i de pintura. Així, tot enllaçat. Parle de l’edició de luxe del disc “Miquel Gil & Manel Camp Trio + David Pastor”, una edició limitada dissenyada pel pintor Jordi Albinyana (ja ho féu amb el disc de Botifarra, Te'n cantaré més de mil). Només 500 exemplars. Numerats i signats, un per un, pels artistes. La joieta en qüestió és un estoig serigrafiat i muntat a mà que, en obrir-lo, ens ofereix més d'una perla: el disc vestit de serigrafia, el llibret amb les lletres de les cançons i unes suggeridores il·lustracions, un punt de llibre i dues serigrafies signades pel pintor. I una declaració d’intencions:

“Aquesta edició especial és el resultat d’un desfici d’artistes que es van trobar quatre carrers més amunt del despús-ahir, en una casa que fa cantó amb la música i que té un desllunat on hi viuen, invariablement, personatges de cartó serigrafiats a mà. Quan s’acaben, palmes.”

Només he escoltat algunes cançons, i un poc d’arrapa i fuig, al taller de Jordi Albinyana. Encara no tinc el disc. Des del record m’arriba una melodia com de vellut, que desprén una sensualitat que t’acarona i t’enxampa, entre el jazz i el blues. El repertori està format a partir d’estàndards de Serrat, Bob Dylan, Cole Porter, Sting, Paolo Conte, Leonard Cohen i d’altres (açò ho he buscat, la memòria no em dóna per a tant).

Ja han fet una primera presentació a Barcelona, fou el 4 d’aquest mes, i ja es parla d’una altra a València (encara no està confirmat). Jo ja tinc emparaulat un parell de discos i la presentació no me la perdré. Escolteu-lo, paga la pena:

Notícies relacionades: Vilaweb, El Temps

Difusió a la xarxa dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians

L'amic Pep Albinyana ens ha dedicat -ex aequo- unes paraules en el seu blog (Gàlim) pel premi acabat d'estrenar i la cançó Els poetes de Léo Ferré. També l'exquisida ironia que ens demostra que triem bé els amics. Moltes gràcies.

"Xe, tu! És que és casar-se i ja tenen fins i tot els premis a mitges. No vull dir un per als dos, sinó que els han donat el mateix premi però a cadascun dels dos. Els de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (amb perdó) convoquen els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians i va i donen ex aequo el de la Difusió de la Literatura a Mercé i a Francesc pels seus blocs. Enhorabona i enhorabona. Dissabte ho banyarem això ben banyat. I també amb el Jaume Pérez Muntaner, guanyador d'un altre dels premis. No sé si tindré temps de guanyar-ne cap d'ací al dissabte, per no sentir-me desplaçat entre tant de poeta prestigiat..."

Com que el Premi és a la Difusió, avui és obligat fer difusió de la difusió que han tingut els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians al món aquest virtual. N'han parlat:

• El diari digital L'informatiu (entrevista amb el seu col·laborador, Francesc Mompó)
• La plataforma Vilaweb, en l'edició local d'Ontinyent.
• El diari digital Levante.
• El diari digital El Punt.
• I és clar, el blog de Gàlim.

Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians

Ja fa uns dies que ho sabia, però encara no era oficial. Avui ja ho és:

Els blogs Els primers gestos del verd, del qual en sóc “propietària” i el gestionat per Francesc Mompó, Uendos, Greixets i Maremortes, han estat guardonats ex aequo amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià. Crec que la primera impressió fou repetir a l’uníson com uns babaus “com?, com?”. Després sorpresa i alegria, molta alegria que encara ens dura..

Els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, convocats per l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) arriben enguany a la vintena edició, i els guanyadors en cadascuna de les modalitats són:

· Poesia: Solatge, de Jaume Pérez Montaner (Ed. Perifèric)

· Narrativa: AZ, de Núria Cadenes (Ed. 3i4)

· Assaig: La casa que vull, d’Enric Balaguer (Ed. Arola)

· Teatre: Dones, dones, dones, de Manolo Molins (Ed. 3i4)

· Difusió: ex aequo Mercè Climent (blog Els primers gestos del verd) i Francesc Mompó (blog Uendos, Greixets i Maremortes).

L’acte de lliurament serà divendres 4 de juny a les 21h a l’Hotel Intur de Castelló (C/ Herrero, 20), on també es retrà homenatge a l'escriptor Joan Pla, i hi haurà parlaments de Josep Antoni Fluixà i Vicent Usó.

Des d'ací ENHORABONA a tots els "companys" de guardó.

Peres al roure a Ca les Senyoretes. Recital poètic d'Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner

El pròxim dissabte 15 de maig, a hora de bruixes (cap a mitjanit) tindrà lloc l'acte Peres al roure, on de bell nou, Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner ens regalaran un recital poètic a dos veus.

El programa per a aquest dia -que trobareu al blog de Ca les senyoretes- serà el següent:

• 19.00 h: visita als rellotges solars d’Otos
• 21.00 h: aperitiu tertúlia
• 22.00 h: sopar
• 24.00 h: Peres al roure. Lectura de poemes d'Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner. Hi participaran Eusebi Morales, Anna Eloïna Alfonso, Mercè Climent i Francesc Mompó. També, el cantant Carles Pastor posarà veu i melodia a algun dels poemes.

Si podeu, no us ho perdeu.

MOLTES MERCÈS

"Mercè és la climentina de les poetesses valencianes i, per això, escolli a mompoeta per tal de fer trobar clos a les nits d’hivern i trobar lleu en arribar la primavera. Mercè, casta de poeta, filla de poeta, femella de poeta, poetessa, versos que s’escampen des de la Mariola tota floretes.

Francesc Mompó feia versos com qui fa la mostra millor de sabata d’agulla fina de la temporada. Un s’admirava i tornava a per més comandes. Conegué poetessa de casta rival i superior i no pogué fer altra cosa que dur-la a l’altar dels sacrificis compartits. Què infantarien Déu meu si el talent fos hereditari cosa que tothom sap, malauradament, no passa gaire sovint?"

Aquest matí, Joan-Carles Martí ens ha regalat aquest ramell fet d'emotives paraules. Des d'ací, noble cavaller de l'Extrem sud del País Valencià, moltes mercès.

INFORME SOBRE CIEGOS

No puc estar-me’n de fer una entrada sobre la novel·la Sobre héroes y tumbas d’Ernesto Sábato que vaig acabar de llegir fa uns dies. Però més concretament de la 3a part que la conforma -Informe sobre ciegos- que pot llegir-se de manera independent de la resta de l’obra.

El personatge Fernando Vidal Olmos, un ésser fosc, estrany i paranoic, redacta un Informe al voltant del complot demoníac regit la Secta Sagrada dels Cecs. Ell està obsessionat en la idea que els cecs –especialment els de naixement- que habiten en el món subterrani volen dominar la resta del món amb la creació de sospitoses societats.

Sábato, ens endinsa així en les profunditats de l’infern on viu aquest personatge, un infern fet d’al·lucinacions, malsons i imatges oníriques. Però aquest escrit va més enllà de la bogeria de la persona, ja que es despulla davant un lector -àvid de la bellesa de l’horror- dels seus temors més amagats en el moment anterior a una mort esperada.

Aquest relat s’enllaça amb la manera de fer dels anomenats “poetes maleïts”. De fet, Sábato cita en algun passatge alguns autors que aconeguiren penetrar el món prohibit, com Artaud, Lautréamont o Rimbaud. Personalment m’ha fet evocar Els cants de Maldoror, amb aquella bellesa poètica i diabòlica alhora.

FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA

Des que vaig venir a València, fa ja deu anys, no he faltat mai a la Fira del Llibre que se celebra als Jardins de Vivers. És molt agradable passejar per les casetes i endinsar-se en el món màgic dels llibres. Ara, he de dir que els últims anys són encara més especials, perquè Sento, perfecte amfitrió d’ Els llibres de Sento (aquest any ocupava les casetes 46 i 47) ens convida a la seva cabanyeta feta de fusta i de llibres. I de bona companyia, alegria, somriures, converses...
La Fira del llibre d’aquest any, que arribava a la seva 41 edició, començà el 20 d’abril i tancà les seves portes diumenge passat. Jo he anat tres dies, he conegut molta gent relacionada amb el món de les lletres; he comprat llibres i me n’han regalat; he compartit vi i menges amb bons amics i he gaudit amb un parell d’actes organitzats: la presentació de Contes i poemes que vénen de Mèxic (ja vaig fer una entrada) i la lectura de contes dels escriptors Francesc Company, Jordi Sebastià i Xavi Sarrià.
Concretament els nous llibres que emplenaran la prestatgeria de la sala d’estar són:
- Contes i poemes que vénen de Mèxic (diversos autors)
- La cambra insomne, de Ramon Guillem
- L’hivern remot, de Ramon Guillem
- L’òptica tenebrosa, de Francesc Company
- L’amant de la ciutat somniada, d’Enric Tàrrega.

- El secret del mas de la pedra, d'Ivan Carbonell.

- Només per a dones, de Pere Bessó.

Sembla ser que no eren suficients perquè ahir mateix vaig adquirir els tres volums de les Metamorfosis d’Ovidi.

Com que m'agrada atrapar records amb la càmera, ací van uns pocs: