RUBÉN LUZÓN ENS CANTA ELS SEUS VERSOS

Com que la paraula fa l'home adjunte el vídeo on el poeta valencià Rubén Luzón posa melodia als seus versos. Paga la pena.

Rubén Luzón en Escriptors al terrat. Abril 2010. from Mercè Climent on Vimeo.

ESCRIPTORS AL TERRAT: PERE JOAN MARTORELL I RUBÉN LUZÓN

Ahir, últim dijous de mes, el dalt de més amunt del Centre Octubre de València acollia els Escriptors al terrat. En aquesta ócasió la parella de lletraferits convidada estava formada per dos joves poetes: Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972) i Rubén Luzón (València, 1982).

Com sempre l'acte estigué presentat per Ramon Guillem, vicepresident al País Valencià de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), que ens feu cinc cèntims de la trajectòria poètica dels dos autors.

Tot seguit, els dos poetes ens llegiren versos d'alguns dels seus treballs publicats de manera alterna. En el cas de Luzón dels poemaris Cames ajudeu-me, obra guanyadora del IV Certamen César Simón de poesia; i Baladaspirina, guardonada amb el premi Ausiàs March de poesia de Gandia.

Per la seva banda, Pere Joan Martorell escollí composicions del llibre Dansa Nocturna amb què guanyà el Premi Joan Alcover de Palma.
Cap al final de l'acte tinguerem l'oportunitat d'escoltar poemes inèdits d'ambdós poetes i gaudir amb els versos fets cançó pel mateix Luzón. (Quan els homenets de la xarxa el pugen a l'esfera virtual compartiré el vídeo amb tots vosaltres).
Malgrat que Carod-Rovira feia una conferència a la mateixa hora en la planta baixa de l'edifici i aclaparava molt de públic, el terrat estava ple a gom d'amics, coneguts i gent de la ploma, en el bon sentit de l'expressió.
I com ja és costum, la vetllada s'arredoní amb un sopar al Restaurant Pappardella de València, on tot siga dit ens costa una mica fer-nos entendre perquè es queixen que parlem un idioma molt estrany. Si per estrany s'entén que ho parla poca gent a la ciutat, jo diria que no erren massa.

Contes i poemes que vénen de Mèxic

Ahir decidírem donar una volteta per la Fira del Llibre de València a Vivers que arriba a la seva 41 edició. I tinguérem la gran sort d'arribar a hora per veure la presentació del llibre Contes i poemes que vénen de Mèxic (Ed. Tàndem) d'autors diversos. Aquesta petita joia arreplega els records i les sensacions d'un grup d'escriptors, il·lustradors i editors valencians que anaren a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara per donar a conèixer a aquella cultura la nostra a partir dels seus contes i acudits.

Un total de 10 històries escrites en forma de contes i de poemes per 10 autors valencians: Bernat Bataller, Teresa Broseta, Carles Cano, Pep Castellano, Llorenç Giménez, Enric lluch, Canto Nieto, Rosa Serrano, Fina Girbés i Jaume Pérez Montaner, amb pròleg de la presidenta de l'AVL, Ascensió Figueres.

Contes i poemes que vénen de Mèxic guarda al seu interior somnis fets de paper i de lletres, pinyates farcides de joguets i d'il·lusions, fruites que amaguen estrel·les i amor al seu interior; somriures fets d'acords de guitarra; de llegendes d'ocells cendrosos amb ulls del color del grans de café; de mirades blanques que no ens tornen de gel en veure-les; de versos amb color, sabor i aroma mexicans...

Bells relats i sonors versos escrits en la llengua que fa musiqueta quan arriba a les orelles i exquisidament il·lustrats per Aitana Carrasco amb dibuixos plens de color i de vida, que amaguen -si ens hi fixem bé- petits secrets, clucaetes d'ull que l'autora ha volgut fer al país que l'ha benacollida durant una llarga estança.

Són imatges i històries com els mateixos autors defineixen: somniadores, intenses, musicals, indispensables, bocabadants, evocadores, majestuoses, impactants, mexicanes.
Un regalet en tots i per a tots els sentits. Com vosaltres, artistes!

25 D'ABRIL DE 2010: 303 ANYS DE RESISTÈNCIA

Ahir eixírem als carrers de València per celebrar la nostra Diada, i recordar a l’Imperi Espanyol que encara hi som, que continuarem resistint, que no deixarem de lluitar. Que JA N’HI HA PROU!

font www.acpv.net

La manifestació festiva i lúdica (encara que canal 9 s’entestarà a buscar qualsevol aldarull puntual per dir que som violents) ha estat la més multitudinària mobilització dels darrers anys al País Valencià. Càlculs bastant fiables alfarrassen al voltant de 50.000 persones. Evidentment, no són els mitjans de comunicació al servei del poder establert de Camps i Rita.

Sindicats, partits progressistes, associacions i entitats culturals i socials. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Endavant, Ca Revolta, Salvem el Cabanyal, Col·lectiu No a la Corrupció, Societat Coral el Micalet, Xúquer Viu, Associació d'Actors i Actrius Professionals, CCOO PV, Intersindical Valenciana, UGT PV, la Plataforma Cívica per la Transparència i Pluralitat de Canal 9, Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada.

Tots passejàrem pels carrers de València en un recorregut que s’iniciava a les 18.00 en la Plaça de Sant Agustí, i seguia per Sant Vicent, la Plaça de l’Ajuntament, Carrer Barques, la Pau fins arribar a la Plaça de la Reina. Allà Toni Gisbert, d’ACPV ens convidava a endinsar-nos a tots els presents en la massa de gent, veus, música i banderes.

Amuntegats, però contents i amb l’esperança renovada escoltàrem el manifest que llegí l’actor Toni Agustí, de l’Associació d'actors i actrius professionals. Fórem, som i serem! La muixeranga es tornava a escoltar al cap-i-casal, molt a pesar dels seus governants.

Per acabar d’arrodonir la nostra festa, a les 21.00 al Pàrquing del Campus de Tarongers tenia lloc el concert amb els grups Reincidentes, Orxata Sound System, Eina, Oprimits i Kòdul.

Més informació: ACPV

Manifestació 25 abril from Mercè Climent on Vimeo.

PRESENTACIÓ PREMIS OCTUBRE I NOVETATS EDITORIAL 3i4 AL CENTRE OCTUBRE DE VALÈNCIA

Ahir, amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Llibre, a l'Octubre CCC de València tingué lloc la presentació de les obres guanyadores de la darrera edició dels Premis Octubre així com de les novetats de l'editorial 3i4.

L'acte fou presentat per Joan Garí que també fou l'encarregat de pronunciar unes paraules en lloc dels autors absents. Sí que estigueren presents els escriptors Joan Navarro, Joan Iborra, Manolo Molins, Rafa Gomar, Rafael Escobar i Vicent Sanchis, que ens feren un tast de les seus obres. Tot en un ambient distés, amb música de piano de fons i vi d'honor per a tots els presents.

Es presentaren un total de 13 obres de tots els gèneres:

• Poesia: S'acosta el mar, de Carles Duarte i Montserrat; Marlí, de Jacint Sala (Premi Festa d'Elx); Sema, de Jordi Mas (XXIX Premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March); Col·lisions, de Lluís Calvo (Premi Octubre Vicent Andrés de Poesia).
• Novel·les: Els ulls del gos, de Joaquim G. Caturla (Premi Antoni Bru de Narrativa); Andròmines, de Rafa Gomar (Premi Andròmina de Narrativa); El crit de maig, de Rafa Escobar.
• Teatre: Dones, dones, dones de Manolo Molins (Premi Octubre de Teatre)
• Assaig: Franco contra Flash Gordon, de Vicent Sanchis (Premi Joan Fuster d'Assaig) i La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (6 aproximacions al present), d'Enric Balaguer.
• Traduccions: Teatre Bòrgia II (Lucrècia Borja, de Victor Huga. Borja, de Pietro Cossa) traduïda per Joan Iborra i Vicent Riera i el Grup de traducció italià-català de la llicenciatura de Filologia Italiana, Universitat de València, dirigida per Júlia Benavent; Cartes sobre Suència, Noruega i Dinamarca, de Mary Wollstonecraft i traduïda al català per Òscar Sabata i Teixidó; i l'antologia poètica Esfera, d'Orides Fontilla i traduïda al català per Joan Navarro.

Alguns moments de l'acte:

Joan Garí

Joan Navarro

Joan Iborra

Manolo Molins

Rafa Gomar
Rafa Escobar

Vicent Sanchís

Públic assistent

Presentació El desenllaç, de Lourdes Boïgues

Ahir a les 19.30 tingué lloc a la llibreria Abacus de València la presentació de l'última obra guanyadora del Premi de Narrativa Juvenil Benvingut Oliver de la ciutat de Catarroja: El desenllaç (Ed. Perifèric) de l'escriptora Lourdes Boïgues.
Jo, que compartia taula amb l'autora, vaig trencar el silenci llegint els primers paràgrafs que enceten l'obra i que podeu llegir ací.

A continuació vaig fer una semblança de Lourdes Boïgues, on destacaria el fet que Boïgues té quasi tants premis com novel·les publicades. Alguns d’ells són el Premi Carmesina de Literatura Infantil amb La taverna del bandoler; el Premi Enric Valor de literatura juvenil amb El secret de Caterina Cremec, el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb La mascota que no existia; i, com ja he dit, el Premi Benvingut Oliver de narrativa juvenil amb El desenllaç. Altres obres publicades per l’autora són Estel estel·lar, Una iguana al monestir i els contes El mosquit Aristòtil o Viatgers.

Finalment vaig parlar una miqueta de l'obra i d'alguns valors que la doten de consistència. I és que El desenllaç és una història apassionant, adreçada als joves i no tan joves, plena de misteris i intrigues, de trobades i desavinences, d’amor i odi, on s’entrellacen magistralment dues trames per acabar desvetllant-nos un misteri que dura quasi cinc-cents anys.
Alguns aspectes que li donen solatge, d’això que en diríem valors educatius i formatius per al jovent, són:

1. És una novel·la plena d’història –la de finals del segle xv i principis del xvi–, amb moltes referències a fets reals com l’expulsió dels jueus en l’any 1492, l’expulsió dels moriscos en 1609 o les onades de pesta que sacsejaren la població de València en 1508 i 1519.
2. És una novel·la plena de costums, ja que l’autora ens mostra com les cultures jueva i musulmana han intentant i intenten encara conviure amb harmonia amb la cristiana.
3. I també és una novel·la plena de literatura, perquè a banda d’haver sabut crear bellesa amb el llenguatge, una manera molt senzilla de definir literatura, el llibre està replet de referències literàries i més encara, la vida i l’obra dels poetes catalans medievals Ausiàs March i Lluís Vives tindran important rellevància en l’explicació dels fets.

Tot encabit en una història perfectament travada i ben estructurada, amb un tremp literari de moltíssima dignitat, un ritme narratiu àgil i fresc i adobada amb una bona dosi d'humor. Les dues trames que transcorren en paral·lel estan plenes d’acció i enganxen fàcilment el lector, qui es veu impel·lit a resseguir els fets fins al desenllaç (mai millor dit); la qual cosa proporcionarà una agradable estona de lectura.

Lourdes Boïgues ens explicà com nasqué la idea del seu últim llibre, de les ganes que tenia de fer una història d'intriga on tota una nissaga familiar en fora la protagonista, sense oblidar mai adobar-ho amb amor i humor. També ens parlà de la tasca importantíssima de documentació que ha dut a terme. Finalment, deixà ben clar que no és una obra únicament per a un públic jovent, ja que ella només veia un públic model, aquell que s'estima la literatura i té ganes d'aprendre.

L'acte acabà amb la signatura d'exemplars per part de l'autora.

RAMON GUILLEM. 30 ANYS DE POEMES.

El passat 16 d’abril a les 22.30 h –com ja vaig anunciar entrades enrere- va tenir lloc a la Casa de la Cultura de Catarroja l’acte 30 anys de poemes amb Ramon Guillem com a protagonista.
Francesc Mompó trencava el silenci de la sala amb una semblança del poeta catarrogí i la lectura d’un dels seus poemes: No res. Com ell sentencià i com els que l’hem llegit ho pensem: parlar de Ramon Guillem és ineludiblement parlar de poesia, perquè Ramon Guillem és poesia.

Tot seguit Ramon Guillem féu un recorregut per la seva vasta obra escollint 30 poemes –difícil tasca- que anà llegint durant la vetllada.

Ramon Guillem. 30 anys de poemes. from Mercè Climent on Vimeo.

Versos només entretallats per les actuacions del grup NAIA que interpretaren Mirall d’Aigua,

dins del seu disc Albufera; el cantant Carles Pastor que musicà una difícil prosa poètica de Maregassa: Síndrome d’abstinència;
Miquel Gil que posà veu i acords de guitarra al poema Un silencia del poemari Terra d’aigua; i, finalment, la Coral Polifònica de l’Agrupació Musical de la Lírica de Silla que feren una versió del poema Arriaga del poemari L’hivern remot.
Un recital que congregà moltíssima gent a les butaques. Amics, familiars i coneguts del poeta homenatjat. Però també molts desconeguts que vulgueren conèixer en persona i en veu a qui escriu versos tan esplèndids.
Així mateix, molts companys d'afers literaris, fins i tot es pogué sentir el calor dels poetes i amics Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles des de Brussel·les que, en eixos moments, llegien poemes de l’últim llibre de Ramon, Abisme i ocell, a la Grand Place.

Tot i la gran professionalitat de l'acte, no deixà de tenir un to acollidor i molt proper per a tots els que hi assistírem. Malgrat la mancança dels mitjans de comunicació i de l'staff politicocultural del País, ja es parla de repetir l'acte en d'altres localitats.

PER RIURE...

Aprofitant que avui Francesc Mompó ens parla en “La iseta” de l’expressió “Contes més mentides que alenes i alenes més que un porc” us contaré la meva experiència amb ellla.
A casa la utilitzaven sovint:
–Contes més mentides que Alenes...
No sé per què però només pronunciàvem la primera part, de tal manera que jo vaig arribar a creure que Alenes fou un personatge mític que havia contat moltes mentides. Per a més inri la meva ment l’havia ubicat en l'època de l’Antiga Grècia o una cosa així.
Vaig anar creixent i Alenes de tant en tant tornava a aparèixer quan volia dir que algú era un mentider.
Un bon dia, farà només tres o quatre anys, xerrant amb Francesc va i em desmunta el mite d’Alenes i en plena conversa diu la frase tota sencera:
–Conta més mentides que alena i alena més que un porc.
En primer lloc Alenes s’havia convertit en Alena. Mmmh... estrany. I després... què era això d'utilitzar un porc com a símil de persona que conta mentides? Que jo sabera els porcs mai no n’han dit, de mentides; ni de res.
Em vaig quedar pensant i li dic tota convençuda:
-I per què més que un porc?

Em va explicar el significat de l’oració. Jo em vaig sentir molt ridícula –el més curiós és que d’aquestes anècdotes en tinc unes quantes–, però el pitjor de tot és que aquell dia Alenes morí. Potser el recupere en un conte...

MICROCONTE CONCURS SANT JORDI

Seràs el tauró d’aigües dolces. No necessitaràs gaiato, ni crosses ni sabates amb falques. Seràs el vencedor de totes les curses i l’últim en eixir de les profunditats silents de vida. Cabrioles i figueretes. Tot ho podràs altra vegada. Creua l’autre mont i no escoltes ja els cants de Maldoror.

Avui he descobert un nou blog on es convoca un concurs amb motiu de Sant Jordi: els participants han d'escriure un microconte (màxim 50 paraules) on aparega el títol d'una obra i el seu autor, i que no estiga relacionat amb la temàtica d'aquesta obra. Ací podeu trobar més informació. Aquest era el text que jo he preparat.

RAMON GUILLEM: 30 ANYS DE POEMES

El proper divendres 16 d'abril a les 22.30 h tindrà lloc a la Sala d'Actes de la Casa de la Cultura de Catarroja un recital poètic per commemorar els 30 anys de poemes de Ramon Guillem.

En l'acte participaran, a més a més, Miquel Gil, Naia, Carles Pastor i la Coral Polifònica de Silla que han musicat alguns versos del poeta.
Qui puga anar que no s'ho perda.
Per anar fent boca:

MELPOMENH

Una dolça cantarella interromp l’àpat de migdia. Et divise en un racó de la gèlida estança, sumptuosament vestida i calçada amb coturns. Al front, una diadema d’or evidencia l’imperi del teu poder. Entre les folgades mànigues intentes dissimular, sense sort, un punyal, i és que la sang de la fulla llueix com el carboncle. Tanmateix, encimbelles plena d’orgull una màscara de trets pèrfids, com l’estendard d’un exèrcit victoriós.
No veig ni sent els teus passos, però l’aire et sosté i t’apropa a mi. El teu rostre revela una actitud severa i patètica... Oh! Celestial dama d’arrogant mirada, potser la melodia del teu cant anuncia la tragèdia?
La cullera llenega dels meus dits tremolosos. El repic del metall contra els taulells esglaia alguns companys d’hores mortes. Puc intuir la proximitat d’un enèsim atac. Dos, tres... potser més minuts d’interminables convulsions.
Es desencadena la batalla final on et saps triomfadora. Nade en els abismes del Terror mentre t’implore Pietat! Únicament el control de les meves pupil·les... Dos llàgrimes s’aboquen al finestral de l’esguard... Captives de la fatídica aquarel·la, es neguen a morir i ni tan sols naixen... Sofriment i lluita queden reflectits, ja per sempre, a les meves faccions.