Comence a escriure aquest article
un 4 de febrer, en aparença podria dir-se que és una data qualsevol que mai no
recordaré. Escolte les cançons d’Ovidi Montllor, com també faig tants altres
dies, però amb el sabor afegit que avui celebrem l’efemèride del seu
aniversari. Sí, perquè un dia com avui, fa 71 anys, naixia a Alcoi aquest
homenot que representà la lluita, la llibertat, l'inconformisme i la
resistència; la música, el teatre, el cinema, la poesia; la llengua, la cultura,
el país.
Repare en què les seves lletres
van carregades de denúncia: a l'opressió, a la censura, a la fam, a la misèria,
a la por, a l'explotació, a la corrupció, a la precarietat laboral o als sous
de misèria... És evident que l'Ovidi –el nostre Ovidi, que també podríem
anomenar-lo el clàssic, perquè sempre serà un model digne d’imitació– està de total actualitat i que ens calen més
Ovidis per a dur a terme la nostra lluita. Sí, Ovidi, volem guerra!
Però jo volia parlar de
l’homenatge que dissabte passat la ciutat d’Alcoi li retia, començant així a
fer justícia a la memòria d’Ovidi Montllor i Mengual (1942-1995), cantant,
poeta i actor, fill de la classe obrera alcoiana i dels seus ideals humanistes
i llibertaris, posant una placa a la casa on va nàixer i viure.
Encara coberta amb les quatre
barres de la bandera de la ciutat, la placa bategava amb l’actuació del
cantautor, també alcoià, d’Hugo Mas que interpretà El meu poble Alcoi i obria
així l’acte.
Jordi Tormo,
regidor de política lingüística, dirigia les primeres paraules a un poble
emocionadíssim que li tenia igual el fred de neu o la pluja que començava a
caure i que es combregava al número 15 del carrer Sant Joan de Ribera. Tormo
deixà ben clar que Ovidi Montllor no és de ningú, sinó de totes i tots, i que
per tant l’acte no era de ningú, sinó de tothom. I és que com diria Ovidi, que
té paraules per a totes les situacions, “perquè tot és de tots”. Continuava
explicant que Ovidi Montllor era patrimoni d’Alcoi i de Barcelona, patrimoni
del País Valencià, de Catalunya i dels Països Catalans, patrimoni universal,
dels seus familiars, dels amics, dels que l‘estimen, de les entitats culturals
que des de la resistència l’han mantingut sempre viu front a les adversitats,
patrimoni de la cançó, poesia, cinema i teatre. Totalment d’acord.
Després d’anunciar el guió de l’acte, s’adreçà molt
emotivament al record de l’Ovidi i exclamà: “Amic s’han acabat les teves
vacances, hui no ets qui se’n va, ets qui torna. Benvingut de nou, Ovidi”.
I la placa s’agitava...
El següent en parlar fou Vicent Lluna,
representant de la junta directiva del Centre Cultural
Ovidi Montllor. Senzillesa i
coherència, passió, serena violència, amb tan poques paraules féu un dibuix
perfecte de qui fou aquest homenot a qui es retia homenatge. El Centre Cultural
Ovidi Montllor des que obrí les seves portes en 2002 s’imposà entre els seus
objectius principals donar a conèixer i difondre la seva obra. Lluna ens
recordava que l’Ovidi mai no havia sigut de la devoció de la gent del puntet,
desarrelats que tenien el desig que caiguera en l’oblit. Però res més lluny,
malgrat les males arts i el poder, no ho han aconseguit. La vigència d’Ovidi
Montllor, ja ho deia Francesc Bodí, no necessita justificació de cap classe,
com els estels que veiem al cel, brilla intensament i persistent, i continua
donant-nos llum amb la seva veu i el seu art.
Després de divuit anys de fer vacances i després
que ciutats com ara Barcelona, Ontinyet, Aldaia, etc etc han posat el seu nom a
places, carrers, avingudes i centres culturals, a Alcoi, la ciutat que el va
veure néixer, a la que va cantar a tot arreu, la de costeres i ponts, música i
telers, com deia Estellés, l’Alcoi que el desesperava i que alhora estimava
tantíssim, es retroba amb un dels seus fills més il·lustres.
En nom del CCOM, Lluna concloïa el seu discurs
afirmant que estaven satisfets, que donaven tot el suport a tots aquests actes
i felicitaven al govern municipal per fer-lo possible.
I la placa es desbocava...
A continuació fou el torn del
poeta David Peidro, que elaborà per a l’ocasió un panegíric a Ovidi i recità dos poemes
seus: Als pares amb tota la impotència, per a ell una de les cançons més
tendres i més crues alhora de l’Ovidi; i Voleu guerra? que dedicà a son
pare.
Feliu Ventura, cantautor de Xàtiva,
llegí una carta que escrigué en el seu moment amb motiu del 70 aniversari del
naixement de l’Ovidi, original perquè emprà únicament fragments inclosos a les
cançons de l’Ovidi.
I la placa glatia...
Toti Soler,
el guitarrista que tants anys el va acompanyar i el seu germà Xavier Montllor
van descobrir la placa que s'amagava darrere la senyera d'Alcoi, encapçalada
per uns versos de l’emblemàtica Cançó del cansat i on queda de manifest
el seu treball en el camp de les arts i els seus valors cívics. L’altre
Montllor digué que era un dia especial, agraí a l’Ajuntament aquell gest perquè
creia que el seu germà bé que ho mereixia i afegí que, encara que l’Ovidi no
era d’actes públics, haguera estat orgullós d’estar-hi en aquell moment.
El punt i final dels parlaments el
posava el senyor batlle, Antoni Francés, que parlava d’aquest com un acte de
Justícia i llevava tot mèrit al govern municipal per donar-li’l al poble, ja
que gràcies a la veu i el clamor de la ciutat d’Alcoi es feien actes com
aquest. I afegia que continuarien els propers mesos fent actes, no solament per
homenatjar l’Ovidi sinó recuperar la seva veu que sempre estigué al costat dels
oprimits i que té més vigència que mai.
Perquè aquest només és el primer pas, d'uns quants, per homenatjar la
figura d’Ovidi Montllor, un dels fills més destacats de la ciutat, que no havia estat abans reconeguda per l'ajuntament,
fins fa poc a mans del PP. La petició d'un carrer amb el seu nom també havia estat
objecte d'una campanya a la xarxa, és per això que el nom del passeig del
Viaducte passarà a anomenar-se Passeig d’Ovidi Montllor, nom que es farà
oficial el 10 de març, coincidint amb el divuitè aniversari de la seva mort.
Paral·lelament, al jardí del passeig s'instal·larà l'Espai Ovidi Montllor, on
s'exposaran textos escrits per unes quantes personalitats sobre la relació
d'Ovidi amb el cinema, el teatre, la música i la poesia. Al passeig també s'hi
inaugurarà una escultura d'Ovidi Montllor, que l'ajuntament ha encarregat a
l'artista alcoià i amic Antoni Miró.
Alcoi retorna una mica a Ovidi Montllor tot el que
ell ha fet pel nostre poble, país, llengua, cultura... Han passat molts anys i
encara dura la vida dura, però nosaltres de part dels bons fins a la mort.
Article publicant en el DGS
6 de febrer de 2013
.jpg)
