divendres, 18 de febrer del 2011
Taula redona sobre l'obra de Ponç Pons
Ahir al Centre Octubre de València, emmarcat en la secció Espai Illes Balears, tIngué lloc una taula redona sobre l’obra del poeta menorquí Ponç Pons. Després d’alguns canvis en el guió, la taula finalment estigué formada per Francesc Calafat, crític literari; Jaume Pérez Montaner, poeta i assagista; i Ramon Guillem, poeta i vice-president de l’AELC, que feia de moderador.
Amb totes tres intervencions l’absent es feia un poc més present i el públic ens vam poder apropar a la seua obra. L’autor menorquí ha cultivat diversos gèneres a banda de la poesia: narrativa curta (Vora un balcó sota un mar inaudible, ed. Moll, 1981), teatre (Lokus, El Gall Editor, 2009), novel·la infantil i juvenil (Memorial de Tabarka, Cruïlla, 1993; Entre el cel i la terra, La Galera, 1993; El vampiret Draculet, Cruïlla, 1994). Ha traduït al català Salvatore Quasimodo i alguns poetes portuguesos. També ha escrit un dietari bastant polèmic, que no deixa indiferent ningú (Dillatari, Quaderns Crema, 2005).
Quant a la poesia, algunes de les obres que es van referenciar durant els col·loquis foren Desert encès, Quaderns Crema, 1989; On s'acaba el sender, Edicions 62, 1995; Pessoanes, Bromera, 2003; o Nura, Quaderns Crema, 2006.
En la poesia de Ponç Pons predomina el goig per la literatura -per tot art en general-, el goig d’escriure i el goig de viure. De fet, per a ell, escriure i viure són la mateixa cosa i és per això que inventà el mot escriviure. Així, el poeta dirà:
Amb totes tres intervencions l’absent es feia un poc més present i el públic ens vam poder apropar a la seua obra. L’autor menorquí ha cultivat diversos gèneres a banda de la poesia: narrativa curta (Vora un balcó sota un mar inaudible, ed. Moll, 1981), teatre (Lokus, El Gall Editor, 2009), novel·la infantil i juvenil (Memorial de Tabarka, Cruïlla, 1993; Entre el cel i la terra, La Galera, 1993; El vampiret Draculet, Cruïlla, 1994). Ha traduït al català Salvatore Quasimodo i alguns poetes portuguesos. També ha escrit un dietari bastant polèmic, que no deixa indiferent ningú (Dillatari, Quaderns Crema, 2005).
Quant a la poesia, algunes de les obres que es van referenciar durant els col·loquis foren Desert encès, Quaderns Crema, 1989; On s'acaba el sender, Edicions 62, 1995; Pessoanes, Bromera, 2003; o Nura, Quaderns Crema, 2006.
En la poesia de Ponç Pons predomina el goig per la literatura -per tot art en general-, el goig d’escriure i el goig de viure. De fet, per a ell, escriure i viure són la mateixa cosa i és per això que inventà el mot escriviure. Així, el poeta dirà:
Per açò, retirat
de feruma, escrivisc
com si no hi hagués món
i fos l’últim parlant
d’una llengua ja morta.
Té la necessitat d’anar més enllà de la pròpia vida, escriu perquè el mot escrit perdurarà, per no desaparéixer totalment, com deia Paul Éluard Le dur désir de durer (El dur desig de durar). Això sí, en cada vers li va tota una vida. No es cansa de buscar-li els sentits i els matisos, de viure amb tota la intensitat.
Un altre terme que ha adoptat és el d’ecopoema, i és que la seua obra està plena de referències a l’illa estimada, per això els seus destructors no es salvaran de ser criticats.
M’agrada com defineix literatura:
Són paraules només,
però aguanten el món
i reviuen fulgents
el passat d'una llàgrima
que tremola en els ulls
mentre plou sobre el camp
de la infància i tot
es desfà convertit
en la cendra d'un foc
(alguns li diuen Déu,
altres literatura).
I també m’agrada com es planteja el fet d’escriure: ho fa de nit, a mà, sol a la seua caseta de camp, després d’haver-se amerat d’imatges durant el dia. Pérez Montaner, Guillem i Calafat arrodoniren l’acte recitant alguns versos de Ponç Pons on queda de manifest la seua filosofia literària / vital.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Divendres: Presentació a Catarroja

Divendres, 18 de febrer, Francesc i jo farem una presentació conjunta de les nostres darreres novel·les, publicades a l'editorial Bullent: Els fantasmes del Lacrima Coeli i Lina Panxolina i el quadern màgic. Serà al Casal Horta Sud de Catarroja (Plaça Major, 6) a les 20.00h.
L'acte comptarà amb la presència de Francesc i meva, per descomptat, i anirà a càrrec dels poetes Isabel Robles -que parlarà de la meua novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic i Eusebi Morales -que farà un altre tant amb l'obra Els fantasmes del Lacrima Coeli, de Francesc Mompó.
Estarem encantats de comptar amb la vostra presència.
dijous, 10 de febrer del 2011
PRIMERA FIRA DEL LLIBRE DE CAMPANAR (VALÈNCIA)

Diumenge de matí estaré signant exemplars de Lina Panxolina i el quadern màgic (Ed. Bullent) a la Primera Fira del Llibre de Campanar (València).
Llotja Cultural, amb Els Festers de la Mare de Déu de Campanar i la Falla l'Antiga han programat aquesta primera edició de la Fira del Llibre. L'Acte tindrà lloc en la plaça de l’Església, al centre de Campanar, el 12 i 13 de Febrer, dins del marc de les Festes de la Mare de Déu de Campanar.
La fira tindrà quatre seccions: Infantil/Juvenil, Adult, Cultura Valenciana i Música. Al llarg del cap de setmana altres autors també dedicaran llibres als lectors: Llorenç Gimenez, Jovi Lozano, Francesc Mompó... També hi haurà animacions lectores a càrrec de Danimiquel el Cantacançons i Ovidi Twins, així com nit d'albades del Botifarra (açò serà la nit de dissabte), gegants, cabuts i xirimiters de Castelló de la Ribera.
dimecres, 9 de febrer del 2011
LINA PANXOLINA AL COL·LEGI AUSIAS MARCH D'ALDAIA

Els alumnes de 4t de primària del col·legi Ausias March d'Aldaia també han llegit Lina Panxolina i el quadern màgic, i ahir hi vaig anar per fer-los una xerrada al voltant de l'obra. Els vaig explicar com nasqué Lina Panxolina i la idea de fer una novel·la juntament amb la meua germana Àgueda Climent. Després vaig contestar a les seves preguntes, algunes força intel·ligents com ara: Si tu ets escriptora hauràs llegit molt, quin és el teu llibre preferit? O una altra que em deixà bocabadada: Per què Lina en compte d'utilitzar el quadern màgic amb altres persones per venjança o per enveja no l'utilitza per dibuixar-se com vol ser ella? Com sé que els agrada molt els vaig mostrar alguns dibuixos originals de la novel·la perquè apreciaren l'evolució i el treball que hi ha darrere.

A la pregunta: tens altres novel·les fetes? Els vaig parlar de l'obra que tinc ara entre mans i els vaig llegir un fragment. No tots els dies pots tenir l'opinió d'una cinquantena de futurs lectors. Els va agradar perquè mentre llegia no s'escoltava una mosca i en acabar em van aplaudir.


Alguns alumnes em donaren dibuixets que havien fet ells de Lina Panxolina -quina gràcia!- i una xiqueta em regalà un conte de 6 o 7 fulls amb il·lustracions, ben enquadernat i amb fulls de colors. Era una continuació de la novel·la, una nova aventura de Lina Panxolina. Em vaig emocionar moltíssim. M'haguera agradat que la llegira davant dels seus companys però era un poc llarga i mancava poc de temps. La professora em digué que un dia quan els preguntà què volien ser de majors ella contestà que escriptora. Des d'ací tot el meu recolzament per a la futura escriptora.
L'última mitja hora vaig estar signant llibres, i de bell nou una anècdota: una xiqueta que em demanà que li'l dedicara a son pare...
Només em queda donar les gràcies a les tutores de 4t del col·legi Ausias March d'Aldaia.
dissabte, 5 de febrer del 2011
EXÀMENS

Fa uns dies que no publique cap entrada nova i això em fa venir remordiments. Això sí, de tant en tant visite la blogosfera i deixe algun que altre comentari espars. El motiu d’aquest temps de guaret, d’aquesta absència? Estic en època d’exàmens i vull anar a per totes. Els darrers 4 dies, 4 exàmens: Gramàtica II, Literatura Hispanoamericana II, Literatura espanyola del segle XVIII i XIX i Crítica Literària. Estic aprenent a dominar el nerviosisme que ens situacions d’estrès sempre aconsegueixen apoderar-se de mi. La meua aptitud ha estat la pròpia dels estoics i el meu pensament era "primer l’u i després el dos". Pel moment la cosa va bé i si tot continua així aquest serà l’últim febrer d’exàmens (supose que serà fàcil acostumar-se). Doncs això, que estic per ací, però la ment està per altres sendes.
Salutacions a tots.
dissabte, 29 de gener del 2011
SOPAR ESTELLÉS A CA XORET DE ROCA (MELIANA)
L’escriptor Josep Lozano va fer una crida a imitar els Sopar Burns escocesos amb uns Sopars Estellés. La iniciativa ha pres i són moltes les poblacions on s’han fet, si bé en diferents dates. A Escòcia des de finals del segle XVIII cada 25 de gener una enorme quantitat de sopars reten homenatge al poeta nacional Robert Burns. Poblacions com ara Alboraia, Alginet, Benimaclet, Benimodo, Benaguasil, Benicarló, Burjassot, Canals, Dénia, Elx, Guardamar, la Núcia, Manuel, Montcada, Montserrat, Otos, Picanya, Puçol, Sant Joan, Teulada, Torrent, Vilamarxant o Vinaròs ja han organitzat la primera edició d'aquests sopars.
Ahir Meliana també s'unia a aquesta iniciativa. El Casal de Debat Els 4 Gats organitzà el Sopar Estellés a Ca Xoret de Roca. Després d’unes menges populars i molt bona companyonia amb la gent del col·lectiu, els poetes Jaume Pérez Muntaner, Isabel Robles, Montse Anfruns, Francesc Mompó, Joan Navarro, Begonya Mezquita i Manel Rodríguez-Castelló recitaren poemes propis i d’Estellés. Abans, però, Francesc Collado féu un breu recorregut per la biografia de cadascun dels poetes i tot seguit Pérez Montaner ens parlà un poc del gran poeta de Burjassot.
Al voltant d’una hora i mitja vam gaudir dels versos d’Estellés i també dels set poetes convidats. Va ser un acte molt ben organitzat amb una bona resposta, de fet hi hagué gent que no va poder assistir perquè al local només cabíem una cinquantena de persones.
Us deixe amb la veu de Manel Rodríguez-Castelló recitant Estellés, paga la pena.
Al voltant d’una hora i mitja vam gaudir dels versos d’Estellés i també dels set poetes convidats. Va ser un acte molt ben organitzat amb una bona resposta, de fet hi hagué gent que no va poder assistir perquè al local només cabíem una cinquantena de persones.
Us deixe amb la veu de Manel Rodríguez-Castelló recitant Estellés, paga la pena.
divendres, 28 de gener del 2011
ESCRIPTORS AL TERRAT: RAQUEL RICART I VICENT ORTEGA

Ahir tingué lloc una nova edició d’Escriptors al Terrat al Centre Octubre de Valencia. En aquesta ocasió els autors convidats eren Raquel Ricart (Bétera, 1962) i Vicent Ortega (l’Alcúdia, 1957).
Ricart és autora d’algunes novel·les com ara Un mort al sindicat (Tàndem, 1999); Van ploure estrelles (Tàndem, 2001); El quadern d’Àngela, guanyadora del V Premi Vila de Paterna de narrativa infantil Vicenta Ferrer Escrivà (Tàndem, 2010); o Les ratlles de la vida, darrer Premi Andròmina de Narrativa (Ed. 3i4, 2010).
Ortega, per la seua banda, ha escrit obres com ara El crim, finalista del Premi Ciutat d’Alzira 1996; El collidor d’ànimes, Premi Blai Bellver de Narrativa 2000; o Diumenge de Glòria, finalista del Premi Enric Valor de Novel·la 2001, totes elles publicades per l’editorial Bromera.
Ortega, per la seua banda, ha escrit obres com ara El crim, finalista del Premi Ciutat d’Alzira 1996; El collidor d’ànimes, Premi Blai Bellver de Narrativa 2000; o Diumenge de Glòria, finalista del Premi Enric Valor de Novel·la 2001, totes elles publicades per l’editorial Bromera.

Dos escriptors ben diferents que plantejaren la seva exposició també de manera molt diferent. En primer lloc parlà l’autor de l’Alcúdia, que ens explicà a grans trets la seva trajectòria literària i com estava passant per un moment d’impasse literari. En el seu discurs reivindicava la dignitat de l’escriptor actual en valencià, totalment ningunejat en el nostre petit país.

Després fou el torn de l’autora de Bètera, que havia escrit unes pàgines on ens feia un recorregut per la seva bibliografia. Un relat intimista i encisador, que llegí amb veu càlida i serena, una veu que t’acaronava i et guiava per un viatge on ens descobria la passió per la lectura de memòries de persones extraordinàries –especialment escriptores–; on citava autores que d’una o altra manera han influït en la seva manera de concebre la literatura, com ara la Virginia Woolf, Jane Austen o Margaret Atwood; i on es podia llegir entre línies que el terme escriptora –encara que a ella li costa admetre-ho–també serveix per a definir-la.
Per acabar Vicent Ortega ens llegí un poema reivindicatiu al voltant d’un país petit, tan petit, que ni tan sols cap la paraula independència (us sona?) i contestaren algunes preguntes del públic, que malgrat la pluja i el fred havia pujat fins al terrat de l’Octubre per escoltar dos escriptors parlar de literatura.

dijous, 27 de gener del 2011
LINA PANXOLINA AL COL·LEGI SANT JOSEP DE LA POBLA DE VALLBONA

Avui ha estat un dia màgic per a mi. La novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic (Ed. Bullent) ja té alguns lectors. Entre ells el grup de 4t de primària del Col·legi Sant Josep de la Pobla de Vallbona on he anat a fer una xerrada sobre el llibre. Però no una xerrada qualsevol, perquè aquesta és la primera vegada que parle en un col·le sobre Lina Panxolina.

He de dir que l’experiència ha estat meravellosa. Primer m’han rebut com si fóra la princesa d’algun regne molt llunyà i m’han fet sentir molt còmoda. Els he parlat de la gènesi de la novel·la, els he mostrat els primers esborranys dels personatges i com havien evolucionat, he contestat les seves preguntes i ells també les meves, els he llegit alguns fragments inèdits i ells m'han parlat dels primers contes que ja han escrit (en eixos moments m'he dedicat a escoltar-los i gaudir de les seves meravelloses històries)... No tenia un guió preparat, senzillament m’he deixat endur per ells i la cosa ha anat molt bé.


Cap al final m’han lliurat un cartell que havien preparat amb motiu de la visita amb alguns dibuixets del llibre, també m’han llegit una carta molt emotiva (que suscric més avall) i m’han regalat bombons. Finalment ens hem fet algunes fotos de grup i els he dedicat el llibre. He tornat a casa carregada d'imatges.

"Estimada Mercè:
Ens ha agradat molt el teu llibre, però molt no, moltíssim, perquè és divertit, graciós i no només per això, també per la mala llet que té de vegades Lina, millor dit, Lina Panxolina, que és així com l’anomenen tots.
El teu llibre és molt divertit però no seria tan divertit sense els dibuixos d’Àgueda. Espere que pugues fer un altre llibre igual de divertit que aquest per poder llegir-lo. Així vens altra vegada al col·le per fer una altra animació lectora. Però aquesta vegada que vinga Àgueda també, que volem conèixer-la.
Moltes besades de tota la classe".
dimecres, 26 de gener del 2011
Contra els insults, les provocacions i les agressions...
Contra els insults, les provocacions i les agressions... els membres de Solidaritat per la Independència utilitzen la paraula, la llibertat i la intel·ligència. Qui són els terroristes?
Ací us deixe un vídeo on es recopilen alguns moments de l'acte de la presentació del SI a l'hotel Astoria de València diumenge passat.
dimarts, 25 de gener del 2011
dilluns, 24 de gener del 2011
SOLIDARITAT PER LA INDEPENDÈNCIA A VALÈNCIA
Ahir 23 de gener tingué lloc l’acte de presentació de Solidaritat per la Independència a l’Hotel Astoria de València. Nosaltres que som de natura puntuals arribàrem a la Plaça Rodrigo Botet un poc abans d’onze –l’acte estava previst a les onze i mitja. Allà ja es concentrava una trentena de persones, d’estètica rància –com ho definí Laporta–, amb arguments tant intel·ligents com "Catalanistes terroristes", "som valencians mai catalans" o "Joan Laporta hijo de puta" i una pancarta on es llegis: "Laporta veste’n a ta casa, fora terroristes del regne" (es defineixen com a valencians i no saben ni escriure la seva llengua). A la porta de l’hotel també vam ser testimonis de l’actitud feixista de membres d’Espanya 2000, capaços de pagar una nit d’hotel, només pel pur plaer d’insultar i agredir des de dins. (I jo pense, que trista ha de ser la seva vida quan un diumenge de matí no tens altra cosa que fer). Això sí, ells se sentien orgullosos de ser espanyols, com lluïen a la samarreta.
Laporta fou rebut amb aplaudiments, música i crits d’Independència. Érem més, molts més, i la gentola ultradretana a males penes se’ls escoltava. El problema vingué quan accedírem a l’hotel, nosaltres hi érem, i vam passar por, i vam rebre empentes, i vam escoltar insults, i vam respirar el gas lacrimogen. Feia estona que un grup de gent hi era, entre ells l’energumen de Sentendreu (un altre que no tenia res millor a fer un diumenge pel matí). I em ve un altre dubte, qui pot tenir a casa gas lacrimogen? A cas es ven en Mercadona? La policia féu poc allà dins, per molt que els cridàrem i vam haver de recórrer uns metres, com ja he dit, sofrint empentes, insults i respirant un gas, que a mi almenys em deixà una mitja hora llarga sofrint els efectes.
Allà dins tot transcorregué amb normalitat, però jo vaig estar en tensió durant tot l’acte, i tement la sortida, tot s’ha de dir. Esta gent no va amb massa miraments.
Laporta fou rebut amb aplaudiments, música i crits d’Independència. Érem més, molts més, i la gentola ultradretana a males penes se’ls escoltava. El problema vingué quan accedírem a l’hotel, nosaltres hi érem, i vam passar por, i vam rebre empentes, i vam escoltar insults, i vam respirar el gas lacrimogen. Feia estona que un grup de gent hi era, entre ells l’energumen de Sentendreu (un altre que no tenia res millor a fer un diumenge pel matí). I em ve un altre dubte, qui pot tenir a casa gas lacrimogen? A cas es ven en Mercadona? La policia féu poc allà dins, per molt que els cridàrem i vam haver de recórrer uns metres, com ja he dit, sofrint empentes, insults i respirant un gas, que a mi almenys em deixà una mitja hora llarga sofrint els efectes.
Allà dins tot transcorregué amb normalitat, però jo vaig estar en tensió durant tot l’acte, i tement la sortida, tot s’ha de dir. Esta gent no va amb massa miraments.
La sala estava a gom i es podien escoltar tots els colors del català. També hi havia la televisió, periodistes i fotògrafs... És clar, era una fita important. I ho sabien. I ho sabíem. El terme Independència, sense més embuts, era posat sobre la taula. Els parlaments se succeïren durant dues hores, si fa no fa: Josep Guia, Isabel-Clara Simó, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta, tots amb un mateix sentiment, tots defensant el mateix projecte: uns Països Catalans lliures. La inependència no es demana es pren, ens van recordar, mai l'Imperi opressor ens la donaria. Ens cal treballar, sí; ens cal creure, també; però tenim la intel·ligència, tenim la història que ens empara i tenim les ganes, les nostres i les dels nostres avantpassats.
L’acte finalitzà amb la interpretació de la Muixeranga, el públic dempeus i les mans alçades –com per poder tocar el nostre somni, cada cop més proper–.Nosaltres no ens vam quedar al dinar de germanor, però anàrem a un restaurant d’El Palmar per celebrar el moment històric que acabàvem de viure. La temor continuava instal·lada al cos, així que fins que no arribàrem al cotxe no vam mencionar res de l’acte.
Ací us deixe un vídeo amb el parlament de la Núria Cadenes:
divendres, 21 de gener del 2011
Presentació "L'espectre d'Àngela", d'Albert Hernàndez Xulvi

Ahir a la Sala d’actes de la Casa de la Cultura de Catarroja tenia lloc la presentació de la darrera novel·la d’Albert Hernández Xulvi, L’espectre d’Àngela (Ed. Perifèric). I, tot s'ha de dir, poques butaques quedaren lliures per veure i escoltar l'autor catarrogí.

L’acte comptà amb la presència de l’editor de Perifèric Edicions, Jesús Figuerola, que fou l’encarregat d’encetar l’acte literari amb unes breus paraules.

Tot seguit l’escriptor Ramon Guillem, també catarrogí, féu un acuradíssim i peculiar recorregut bibliogràfic per l'obra d'Hernàndez Xulvi.

Després, la professora de la Universitat de València, Marina Zaragozà, ens parlà un poc de l’Espectre d’Àngela, novel·la ambientada en l’albufera de Catarroja, i d’allò que li havia evocat llegint-la, també intercalà alguns passatges al seu discurs i acabà fent una semblança de Xulvi amb Blasco Ibáñez.

Finalment el mateix autor ens regalà un parlament molt emotiu, ple dels records de la seva infantesa, on ens explicà com començà a llegir, com li nasqué el cuquet per crear històries, com del setè art es passà a l’art de fer literatura en qualsevol gènere, i com acabà convertint-se en l’escriptor reconegut que és avui en dia: un escriptor capaç de crear personatges que esdevenen quasi reals i que creu en les seves històries. L’acte conclogué amb la signatura d’exemplars per part de l’autor.

Subscriure's a:
Missatges (Atom)
