LLAÇOS

LLAÇOS

És com un somni,
em digueres quan l’atzar
començava a ofrenar-nos aquelles mars del sud
i, a canvi, jo et vaig anar regalant
totes les hores de la meva realitat.
Mentre la vida dormia
la seda vestia el bronze dels nostres cossos
i anava abillant-los de llaços,
ara ací, ara allà,
llaços que s’abraçaven sense avisar,
llaços que creaven més llaços,
llaços riallers i llaços enjogassats,
llaços grocs i llaços còmplices.
Com nosaltres, com aquells dies.
Vaig empresonar la nostra joia
en un grapat de fotografies mal enquadrades
a canvi del teu somriure
i ens vam decantar per la bona sort
escollint les pedres més precioses
que habitaven l’arena de totes les platge
que ens van visitar.

(A Mar, estiu 2012)