I de sobte viatges en el temps... I ets una nena agafada de la mà dels pares, abillada amb bufanda i guants -encara que tu fa estona que no sents el fred. I et perds en la dansa del foc de les antorxes. I et meravelles amb aquells homes negres amb faixa, pitet i barret roig. I escoltes amb ulls oberts cada paraula de l'Ambaixador Reial que anuncia que demà vénen els Reis. I i el cor se t'ompli de joia quan saps la teva carta dins d'una de les bústies que carreguen les burretes. I fileres de formigues et fan caminets des del cabet fins els peus en imaginar els Reis de l'Orient, els patges i el seu seguici reial acampats en el Preventori, esperant que arribe demà, com tu, per fer el darrer tram d'un viatge tant llarg. I saps que esta nit no podràs dormir per l'emoció, pel neguit...
el millor de la infàcia és que no mori mai la que sempre portem dins.
ResponEliminaBons reis
és bonic tornar a sentir l'emoció de quan érem petits....
ResponEliminaÉs un temps que no em vull perdre, el de Nadal. Té tres nits màgiques, i jo m'hi deixo portar.
ResponElimina