Com és de fidel la dona que habita l'espill... Avui quan hem coincidit he comprovat que s'havia tallat els cabells amb forma cleopàtrica, com jo. M'ha mirat amb els seus ulls de mel, orfes ja de tantes llàgrimes plorades, i els somriures s'han vestit amb el color dels seus llavis . No ho digueu a ningú, però crec que l'estime.
No hi ha res millor que tenir l'autoestima alta
ResponEliminaperò compte amb l'espill
a vegades no ens diu tota la veritat...
Estaves a les dues bandes del mirall.
ResponEliminaContinuar reconeguent-se malgrat tot. És l'única forma de no perdre's.
ResponEliminaFantàstic estimar-se un mateix, mentre no caiem en el narcisisme...
ResponEliminaEstà bé emmirallar-se en qui s'emmiralla....som jo i jo,....ella i ella
ResponElimina