
La mort del magraner
Et vestires amb escorça de mort servant, amant fidel, la posa de qui rep un cos. La saba deixà de córrer per les branques; els heralds queien vençuts sobre un munt de pètals vermells; les ferides en l’aspra pell ja no cicatritzarien.
Aquella tardor el magraner ja no ens ofrenaria el dolç carboncle.
Proposta per al Primer Certamen Literari
L'Aljamia de Literatura Breu (veure bases)
Una proposta bellíssima! el lament de la mort del magraner
ResponEliminaSi no m'equivoco, és el primer epitafi sobre un arbre que llegeixo, i m'ha emocionat.
ResponEliminaEl magraner i els seus fruits no mereixen menys.
ResponEliminaM'agrada molt, faràs una bona participació
ResponEliminaElvira, Lluís, Gurmet, Garbi moltíssimes gràcies pels vostres comentaris.
ResponEliminaPetonets