dilluns, 30 de juliol del 2012

SEPULCRE DE TEMPS




Ofereix-me el consol del so de calç
penetrant en la casa
i la claror recuperada de la parra
i l’espill del pati, florit sepulcre de temps,
que sempre reflecteix la sensació d’haver sigut abans.
La teva ombra és la mateixa ombra
que testimoniava el gos amb el seu reconeixement
i el teu silenci el silenci de l’absència intacta.

J.A. Climent (inèdit)

diumenge, 29 de juliol del 2012

RECERCA (I)





Caixes de ciment cartesià
vetllades a la llunyania
per l’ombra verda de les flames,
portes que es tancaren per sempre
amb un soroll de marbre gelat,
flors que es marceixen als balcons,
imatges i comiats oblidats
i dues ombres burlant el silenci
de la ciutat que nasqué sense batecs.
A la recerca del no-res
sentíreu l’angoixa d’estar vius
i la colpidora certesa
que aviat qualsevol caixa
també es tancaria per a vosaltres.
I llavors es tancà per a tu.
I més que la teva mort
em dol ja la meva.

LA ROSA DE PAPER




Ja tinc el llibre "La rosa de paper XV" de la col·lecció So de lletres d'Edicions Florida on apareix publicat, entre d'altres obres, el meu relat "Amor de vidre", guanyador del Premi de Narrativa de la Universitat La Florida en la modalitat D (estudiants universitaris i de cicles superiors). Sempre fa il·lusió.

dissabte, 28 de juliol del 2012

El llibre de la setmana: Les mans de la deixebla, d'Anna Moner




LES MANS DE LA DEIXEBLA

Anna Moner
Ed. Bromera
Premi Enric Valor de Novel·la 2010

Per llegir amb els cinc sentits

Anna Moner ens retrata, amb la que és la seva primera novel·la, les misèries de l’individu per assolir la perfecció al temps que ens apropa a la naturalesa primigènia (no de bades una de les seves criatures comparteix amb la Rebeca de Cent anys de solitud l’obsessió de menjar terra).

Des de les primeres pàgines ens encomana la seva passió per l’anatomia i les practiques dutes a terme al segle XVIII per estudiar l’interior del cos humà. Una passió que, com ella mateixa confessa, naix de l’art i que amb treball d’experta cirurgiana li torna a l’art una nova obra, bescanviant el llenguatge pictòric pel de l’escriptura.

És impossible llegir aquest llibre i no sentir. Sentir què? Tot, perquè el llibre va ple de descripcions sinestèsiques: podem veure i palpar el dolor, assaborir la sang o compartir amb les mans el plaer dels ulls. No calen massa personatges quan ens acarem a una història tan apassionant com aquesta i Moner té suficient amb el triangle format per Fabrizzio Scarpa, Brunel·la i Zacaries. Una trama on passat i present s’uneixen, on sempre es difusa la frontera entre la vida i la mort, i on es donen la mà totes les oposicions inimaginables. Amb el remor de fons de clàssics com Frankestein, de Mary Shelley i El perfum, de Patrick Süskind.

El llibre de la setmana, per Mercè Climent
publicat en el Levante, 21/07/2012 

dijous, 26 de juliol del 2012

'Somiant amb Aleixa' o la realitat de l'erotisme, per Moisés Llopis i Alarcon

Ressenya de la novel·la Somiant amb Aleixa que Moisés Llopis i Alarcon ha penjat en el seu blog: Cabòries d'escudella.

"SOMIANT AMB ALEIXA" O LA REALITAT DE L'EROTISME
 
Aleixa és una jove amb un do particular: pot somniar allò que els altres somnien si ella n'és la protagonista. Aquest fenomen, tan atípic com sorprenent, la perseguirà incansablement al llarg de les pàgines que basteixen la novel·la fins arribar a corprendre-la i dominar-la.
Així és com rebem les primeres planes del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida 2010. Perquè Somiant amb Aleixa arriba a ser, fins i tot, una proposta agosarada, profundament treballada, minuciosa i delicada, saborosament deliciosa. El món d'Aleixa acaba sent el nostre i la seua dominació acaba per ser, d'alguna manera, també la nostra.
Somiar amb Aleixa és, en realitat, descobrir-la, conèixer-la, tot deixant la voluntat i el desig arraconats per descobrir la passió del seu bell cos, de les seues experiències sexuals més elegants i atrevides, arriscades i perverses. Deixeble de Venus com es declara, Aleixa creu dominar el món que l’envolta, tant al col·legi on treballa de matí, com al lloc comercial en què es guanya la vida de vesprada. Aquest món, però, és alhora tèrbol i atrevit, i serà també la font a partir de la qual Aleixa reviurà o experimentarà els seus desitjos més íntims.
Al llarg de vora dues-centes pàgines, ens endinsem en un univers metòdic i primmirat, vestit d’una altra pell, sensual i màgic. I és que Aleixa arriba a enamorar el lector, pels ulls i l’ànima, per la seua fragilitat indicible, l’aparent debilitat que l’atresora i la bellesa física que desprén.  Aleixa és, tímidament, el desig de tothom i d’ella mateixa, de l’entorn que l’envolta i del temps que la conté. D’ací la seua lluita, l’única batalla que coneix i que haurà de ser amb la seua ment, el seu esforç i les seues delitoses necessitats. Aleixa cerca trobar Aleixa. I trobant-se, ens troba també a nosaltres, lectors, dins de les diferents experiències eròtiques que s’hi plantegen.
Sota el guiatge de Ramon Guillem i Joan Olivares, els autors de Somiant amb Aleixa construeixen un relat nou, fresc i agradable de llegir, despert i vençut d’erotisme. Una proposta novella que guarneix i conjumina realitat i somni, fantasia i veritat, originalitat i elegància.

dilluns, 16 de juliol del 2012

Uns versos a canvi de tots els somriures




A Àgueda i Mar

Vaig somiar que obria els ulls
i la vella casa del carrer dels àlbers
es tornava a omplir de llum i de somriures.
En el meu somni la felicitat tenia nom de vaixell,
i solcava la immensitat d’un blau sense horitzons;
en el meu somni les ninetes s’assecaven de tantes llàgrimes plorades
i s’enlluernaven amb una pluja de pedres precioses...
 
I en despertar vosaltres estàveu ací
envoltades d’una dansa de papallones joguinaires
i el dring-dring de tots els braçalets.

dissabte, 14 de juliol del 2012

L'OMBRA DE LES CENDRES




Avui la mort s'entortolliga
sobre un jaç de flames cruels.
Demà les veus planyívoles
emmudiran
davant l'ombra de les cendres.

dijous, 12 de juliol del 2012

LA SANG EM BULL



Em negue a escoltar la remor insuportable que fa la sang quan bull dins les venes. No ho escolteu: els carrers ens criden. Tenim el poder de paralitzar un país. Tenim el dret de fer fora els governants que obliden el poble i fan i desfan com els ve de gust. No s'assembla açò a una dictadura? Fem-ho! JA!

diumenge, 8 de juliol del 2012

El Petit Príncep



Vaig llegir El Petit Príncep per primera vegada amb vuit anys, i dic "per primera vegada" perquè aquest és un llibre màgic que s'ha de tornar a llegir cada quatre o cinc anys. Una història que sempre em torna a sorprendre i emocionar. Avui, m'he tornat a abocar a les seves pàgines i torne a veure un elefant dintre d'una boa i no un barret ;)

divendres, 6 de juliol del 2012

LLIURAMENT DELS PREMIS OVIDI MONTLLOR 2012


El passat 28 de juny València es vestia de gala per acollir el lliurament dels Premis Ovidi Montllor, uns premis amb accent obert atorgats pel Col·lectiu Ovidi Montllor –ara fa ja set edicions– als artistes que publiquen música en valencià en el transcurs d'un any. Eixa nit es respirava ambient de festa al Teatre Micalet que estava a gom de músics, cantants, periodistes, crítics, escriptors, artistes... en definitiva, gent que s’estima la nostra cultura i el nostre País.
Enguany els guardons van ser lliurats pels diferents membres del jurat i personalitats relacionades amb Escola Valenciana o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Carles Dénia, Feliu Ventura i Senior i el Cor Brutal foren els grans triomfadors després de rebre dos guardons cadascú. Dénia, als arranjaments i al millor àlbum de folk; Ventura, a la lletra i àlbum de cançó; i Senior, al disseny i a la millor cançó. És de destacar també com tres dels catorze guardons anaren a parar a gent d’Alcoi, localitat on l’Ovidi fa vacances. Així VerdCel, Arthur Caravan i Hugo Mas foren premiats en les categories de pop, rock i millor videoclip respectivament.
Les modalitats restants –millor àlbum d’electrònica i millor maqueta– foren a parar als grups Aspencat i Skapats.
 
El Premi Ovidi al suport a la música en valencià, com ja s’havia publicat dies abans, fou per al diari digital Vilaweb. El premi fou recollit per Bel Zaballa, responsable de l’àrea de música i Vicent Partal, director del diari.
Com a novetat, aquest any es reservà un espai per al lliurament del Premi Barnasants al millor concert de la secció oficial a Joan Amèric, pel recital ofert el passat 30 de març a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet, on presentava el seu nou treball, Directament, editat pel mateix certamen i enregistrat durant el concert de cloenda de l’anterior edició. Pere Camps, organitzador del Barnasants, fou l’encarregat de lliurar el guardó al cantautor alzirenc.

La vetlada finalitzà, com no, amb el lliurament del Premi Ovidi a la trajectòria artística, que com ja se sabia, era per al grup Al Tall. Una formació amb més de 30 anys de viatge musical, que ens ha regalat veritables joies de música folk, que han estat i continuen sent un referent en la música tradicional valenciana i són mestres indiscutibles de molts grups que han vingut i vindran. Vicent Torrent i Manuel Miralles, creadors i encara membres actius del grup, dirigiren unes paraules d’agraïment a tots els que en algun moment han formar part de la història d’Al Tall i encomanaren la seva emoció a tots els assistents.
Com deia, nit gran de festa que posa de manifest la bona salut que travessa la nostra música malgrat les dificultats i els obstacles.


Publicat en el DGS
3 juliol 2012

diumenge, 1 de juliol del 2012

BALANÇ DE SOMIANT AMB ALEIXA


Presentació de Somiant amb Aleixa a La Casa del Llibre de València. 30 de juny de 2011.

Tot just acaba de complir-se un any de la primera presentació de Somiant amb Aleixa, feta a La Casa del Llibre de València i que comptà amb la presència de l'escriptor Manel Joan i Arinyó  (llegir crònica).
No puc evitar fer una mirada enrere i tornar a recórrer el camí d’alegries que aquest llibre ens ha regalat, fruit d’una esplèndida acollida i del boca orella. Exactament 998 exemplars de Somiant amb Aleixa han corregut pels ulls dels lectors al llarg del 2011. És a dir nmitja edició en només mig any. Des d’Alacant fins a Prada, la novel·la ha estat presentada en un fum de comarques al llarg dels Països Catalans: el Priorat, Matarranya, Barcelonès, el Comtat, la Safor, Camp de Túria, Camp de Morvedre, la Vall d’Albaida, l’Horta, la Marina, la Costera... Molts mitjans de comunicació, pàgines webs i blogs personals s’han fet ressò de la novel·la: Vilaweb, canal 9, Ràdio Sant Vicent, Ràdio Matarranya, La Ser, Alta fidelitat de Ràdio Nou, Radio Om de Picassent, Comarcàlia, L’informatiu, El punt, Levante, El temps, L’illa Bromera, Setmanari Presència, El Mundo, Las Provincias, Los ojos de Hipatia, El Quadern d’El País, Postdata Levante...
A la tardor ja hi ha previstes algunes presentacions i taules redones sobre literatura eròtica: Barcelona, Berga, Burjassot, Alcoi... És clar, ja no amb la mateixa intensitat, i és que després d’un any el llibre ja no necessita tantes atencions dels seus pares: Francesc Mompó i jo mateixa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...